Encara no hi ha comentaris

Relació entre sanitat i nutrició animal

Ferran García, veterinari.

Ajustar els mètodes productius a les necessitats animals i al seu benestar, i al mateix temps establir mecanismes de prevenció sanitària són passos clau a l’hora de mantenir el bestiar en condicions de salut òptimes. En aquest context, i per aconseguir aquest objectiu, els aspectes nutritius són més importants del que poden semblar a priori. En el següent article, l’autor ens dóna els arguments per entendre com una alimentació equilibrada, de qualitat i ben administrada repercuteix en l’estat sanitari del ramat.

La sanitat animal es veu afectada per múltiples factors, un d’ells és l’alimentació i tot el que hi està relacionat. La ramaderia ecològica basa la sanitat en una bona prevenció i en cercar mètodes productius més ajustats a les necessitats dels animals i al seu benestar. La nutrició és un aspecte molt important a l’hora de dissenyar un pla de prevenció sanitari en una explotació o bé quan es produeix algun problema d’aquest tipus.

Intensificació

A mesura que anem intensificant la producció buscant un increment de les produccions ramaderes per unitat animal (més litres de llet, més quilos, més ous, etc.) i canviem, gradualment, tot el sistema productiu, la sanitat animal es veu afectada negativament. La relació entre intensificació i empitjorament de l’estat de salut està àmpliament documentada, si bé no es coneixen tots els mecanismes que la provoquen. Una manera indirecte de veure aquest empitjorament en les explotacions ramaderes intensives consisteix en avaluar els “costos” sanitaris, és a dir, les despeses directament relacionades amb un mal funcionament sanitari. Podem comparar aquests costos entre produccions “equivalents” en intensiu i en ecològic i comprovar com en un sistema intensificat poden arribar a ser el doble que en un d’ecològic.
Una segona manera de veure com la intensificació “emmalalteix” als animals és analitzar un dels aspectes més sensibles de l’esfera sanitària, com és la reproducció. Està àmpliament documentat el fet que a mesura que incrementem la producció, la fertilitat dels animals empitjora.

No només per causa de la nutrició, però també per ella, la intensificació condueix en molts casos a un estat de malaltia crònica i subclínica que es manifesta en un increment constant i sostingut de certes patologies. Aquest empitjorament sanitari és també una de les causes de la falta de rendibilitat econòmica de la intensificació constant. En principi, aquest procés condueix a un increment de les produccions i dels ingressos per aquest concepte, però al mateix temps suposa un augment considerable dels costos que fan que existeixi un punt, a partir del qual, i des d’un punt de vista exclusivament monetari, no resulti rendible seguir forçant les produccions a base d’intensificar l’alimentació. La pèrdua d’estatus sanitari i els costos derivats són en bona part responsables d’això.

En resum podem concloure que la gran alteració que provoquen els sistemes intensius i que hauríem d’intentar evitar en els ecològics gira entorn de la manca de “benestar animal”. Aquest malestar animal es pot deure a múltiples factors com són les instal•lacions, el maneig o la mateixa raça animal, però té com a element important la nutrició, tant en un sistema com en l’altre. Aquesta incidència negativa i constant sobre el benestar animal, en major o menor grau, desencadena una sèrie de reaccions internes que es manifesten de múltiples maneres i que poden ser la causa predisposant a la malaltia. La falta de benestar s’associa amb l’estrès animal, i aquest síndrome té una relació directa amb la sanitat del nostre ramat i és la pedra angular d’un programa sanitari.

Benestar animal

Podríem definir benestar com una mesura de l’adaptació de l’animal al seu entorn. Si la inadaptació es completa emmalalteix i mor. Un animal pot trobar-se també en un ambient adient sense que l’adaptació suposi cap cost biològic; en aquest cas, el grau de benestar seria satisfactori. Però entre la inadaptació i l’adaptació complertes existeixen múltiples situacions que són de fet les que ens trobem principalment. La inadaptació desencadena en l’animal una reacció d’estrès que es manifesta de manera diferent en cada cas. Per exemple, amb una reducció del consum i la pèrdua de pes en porcí, o la reducció de la rumia i problemes digestius associats en vacum, o bé la immunosupressió i la major predisposició als problemes sanitaris en gairebé totes les espècies (Manteca, any).
Gairebé de manera automàtica associem falta de benestar a densitat ramadera, instal•lacions inadequades, transport o un mal maneig. Però la nutrició esdevé molt sovint un important factor estressant. En aquesta inadaptació de l’animal a la ració que consumeix trobem molts dels problemes enumerats a l’inici com a causants de problemes sanitaris a mesura que intensifiquem.

Causes d’estrès alimentari en intensificació productiva

Desajust entre necessitats animals (molt incrementades) i nutrients dels aliments aportats (limitades)
La cerca d’un alt rendiment productiu tendeix a alimentacions i maneig que estimulen els mecanismes productius sense estimular al mateix temps els d’ingestió. Per exemple, al principi de la lactació, una vaca de llet té com a prioritat la producció; mitjançant l’alimentació podem incrementar-la molt per sobre de la capacitat física de l’animal de satisfer les seves necessitats. És a dir, la producció animal, amb les seves corresponents demandes nutritives, no sempre va acompanyada de la possibilitat de cobrir-les mitjançant l’alimentació. Situar-se en aquesta lògica provoca situació d’estrès alimentari.

Cerca de màxims rendiments productius
Increment de les zones de risc alimentari: excés de proteïna o excés de cereals i la conseqüent acidosi1, especialment comuna en les explotacions intensives de remugants.

Densitat animal
Una quantitat excessiva d’animals respecte la disponibilitat del recurs “aliment” (poc espai de menjadora, poca pastura, etc.) genera constants situacions de “discriminació” dels animals dominants als més febles o joves, situats en escales de domini inferiors, creant estrès.

Punts clau d’una alimentació animal sana

Els principals elements d’un programa de nutrició animal des del punt de vista de prevenció sanitària són:

Aliments en bon estat
Tant els farratges com els concentrats que administrem a través de la ració han d’estar en bones condicions de conservació i manipulació. La presència de substàncies tòxiques associades a un mal estat de l’aliment genera nombrosos problemes sanitaris.
Exemples
Cereals amb excés d’humitat que permeten el creixement fúngic i l’alliberament de substàncies micotòxiques com ara la zearalenona. La zearalenona és una substància que interfereix en l’activitat reproductiva. Quan necessitem conservar part dels farratges i es realitza un procés d’ensitjat per als remugants, una mala realització del mateix pot fer que resti aire a l’interior del sitja i permetre el creixement de fongs i bacteris, que poden desencadenar fenòmens de males digestions i disbiosi2 un cop l’aliment és consumit per l’animal. A simple vista el principal senyal és la temperatura: un bon ensitjat està fred o a temperatura ambient, si és calent no s’ha fet bé. També es poden veure els fongs a simple vista (taques blanques) i fa una olor desagradable. Finalment, si volem estar-ne segurs, podem fer una analítica. Un altre producte que sol patir fermentacions per excés d’humitat és el cotó, que es fa servir en vaques de llet.

Ajustar necessitats i nutrients
Fer una bona formulació de la dieta dels nostres animals és un altre punt clau. Cal conèixer els aliments dels quals partim en la nostra finca, la disponibilitat durant l’any i les seves característiques nutritives per un cantó i, per l’altre, el tipus de producció que busquem i les seves necessitats. És aconsellable establir un bon programa nutritiu en base a planificar els cultius de la finca i poder preveure la necessitat, si és el cas, de comprar aliments de fora si els requeriments animals i econòmics així ho demanen.
Exemple
En produccions que es basen en pastura, sovint apareixen fenòmens de falta d’energia en certs moments productius de l’animal (especialment en la cria o lactació). Cal saber el tipus de pastura de què disposem en aquell moment, el valor nutritiu de la mateixa i la càrrega ramadera òptima si no volem desencadenar un balanç energètic negatiu amb problemes associats a ell com la falta de fertilitat o la mala qualitat de calostres i llet.

Factor granja
Els dos primers punts fan referència a la ració “teòrica” o la ració sobre el paper. Però en realitat aquesta no és la ració que mengen els animals. Existeixen tres tipus de racions: la ració sobre el paper, la ració que donem als animals a la granja i finalment la que realment es menja l’animal. Aquesta darrera és l’única important. L’objectiu és que la primera s’acosti molt a la tercera, però no sempre la relació és directa. La diferència entre elles està en el que podem anomenar “factor granja”. És a dir, el tipus d’animal, els aspectes socials de l’alimentació, les instal•lacions o el tipus de maneig són part d’aquests factors que cal necessàriament tenir en compte.
Exemples
Tipus d’animal. Les diferències entre les diferents races d’una mateixa producció poden ser molt importants i les seves necessitats també. Les ovelles de llet, per exemple, són animals que gestionen molt bé les seves reserves corporals i són capaces d’engreixar-se i aprimar-se d’una manera significativa i sense masses problemes. Però les diferències entre les diferents races lleteres d’oví són importants en aquest aspecte i mentre algunes més seleccionades necessiten racions clarament energètiques per mantenir una bona condició corporal, d’altres més rústiques necessiten un balanç energia/proteïna més baix per evitar l’engreixament excessiu.

Els aspectes socials. Els animal mengen seguint unes pautes socials molt marcades. Ni mengen sempre durant tot el dia amb la mateixa intensitat encara que disposin d’aliment, ni tots ells tenen la mateixa “prioritat” a l’hora d’accedir a la menjadora, per exemple. Els aspectes relatius al domini en un conjunt d’animals són importants. El boví de llet fa dues grans “menjades” durant el dia, moments que coincideixen just després de les dues munyides. La baixada de glucosa i derivats que experimenta l’animal, postmunyida, desencadena la sensació de gana i apareixen clarament dos pics de consum en aquests moments. La resta del dia, evidentment, també mengen si tenen aliment disponible, però en quantitats menors. Si en una granja existeix una densitat alta d’animals respecte a la menjadora o una càrrega ramadera excessiva en pastura, no tots els animals menjaran igual. Apareixerà la dominació i els que menjaran quan toca seran sempre els mateixos i els discriminats (els més dèbils o joves) també sempre seran els mateixos i podrem observar alteracions sanitàries degudes a l’estrès alimentari. La ració està bé sobre el paper, però no sobre la granja.

Un cas especial: el fetge

El fetge és un òrgan essencial per a un bon funcionament sanitari i nutritiu. Les funcions del fetge són múltiples (veure taula). L’animal absorbeix la major part de les substàncies a través de l’intestí i, d’aquí, a través de la vena porta són transportats al fetge on són detoxificats, emmagatzemants, transformats o, en la forma adequada, alliberats a la circulació general per arribar a l’òrgan que els necessita. És a dir que és una peça fonamental per a la digestió i la salut animal i també, un dels òrgans més propensos a patir alteracions quan el maneig alimentari no és correcte. Per exemple, un balanç energètic positiu sostingut un cert temps pot desencadenar l’acumulació excessiva de greix en el fetge (fetge gras); si just després apareix un balanç energètic negatiu sobtat (una situació no gens estranya en el pre i postpart dels bovins) apareix una lesió hepàtica que pot desencadenar fenòmens de cetosis3, hipocalcèmies, manca de consum i tot un síndrome postpart que pot desencadenar en la mort de l’animal.

Per altra banda, nombroses substàncies que trobem en aliments en mal estat o en algunes plantes de les pastures són específicament hepatotòxiques com l’herba de Sant Joan (Senecio jacobaea), o l’herba berruguera (Heliotropium europaeum). Una bona conservació dels aliments i evitar un engreixament excessiu del fetge són dos elements clau per assegurar la salut hepàtica.

Conclusió

La sanitat animal en produccions ecològiques es basa en la prevenció. Un dels elements que més alteren l’esfera sanitària és el benestar animal i intentar aconseguir una bona adaptació d’aquest a l’ambient on es troba. Això repercuteix directament sobre l’economia de la nostra explotació, a banda d’altres consideracions ètiques. Des del punt de vista nutritiu, el benestar animal també segueix constituint el fonament de la prevenció, malgrat que sovint la relació no ens aparegui tan directe com en altres aspectes productius. Per aconseguir-ho caldrà assegurar una bona conservació dels aliments, una bona formulació ajustant necessitats i disponibilitat de nutrients i un bon maneig alimentari en granja.
De totes maneres, cal tenir clar que les eines actuals en el nostre context per aconseguir-ho no estan tan desenvolupades com caldria desitjar. És feina de tots anar-ho fent.
——————

Algunes funcions del fetge
Detoxificació de nombroses substàncies
Peça clau en la regulació energètica de l’animal: produint, emmagatzemant i alliberant energia.
Producció de proteïnes essencials
Producció de la bilis i altres components necessaris per a la digestió
Intervé en el balanç hormonal
Intervé en el balanç de nombroses vitamines i minerals.

———————–
1. L’acumulació excessiva d’àcids derivats de la digestió de la ració en el rumen. És una patologia que acostuma a donar: mala absorció i digestió de la ració i per tant un dèficit de nutrients si l’acidosi s’allarga en el temps, úlceres en el rumen, dolor, infeccions hepàtiques, coixeses i una mala qualitat de la llet. Tot plegat desencadena també una situació
d’estrès (pel dolor i demés) i una immunosupressió.

2. Alteració de la població bacteriana deguda a un canvi de les condicions ambientals.

3. Els cossos cetònics són substàncies normals del metabolisme dels animals. La patologia apareix quan s’acumulen en excés en la sang o bé perquè se’n produeixen massa, o bé perquè no es poden eliminar. La principal causa és una mala alimentació i les principals conseqüències són pèrdua de la gana, dèficit d’energia i aprimament, alteracions del fetge i en casos greus problemes amb el sistema nerviós i la mort.

Bibliografia consultada

Caravello, Daniel (2004) Tópicos de la fertilidad en vacas de alta producción. Instituto Babcock: Universidad de Winsconsin.

Manteca, X. “El bienestar animal en el marco de la nueva PAC”. IV Seminari Anembe de Producció de Boví de Carn. Falta any

Micotoxines. Dades i definicions: http://www.fao.org/documents/show_cdr.asp?url_file=/DOCREP/005/Y1390S/y1390s04.htm

Pérez Méndez, J.A et al. (2002) Análisis económico de la producción de leche ecológica. Universidad de Oviedo.

DESTACATS

Les despeses sanitàries en intensiu poden arribar a duplicar-se respecte al sistema ecològic

La nutrició animal esdevé, molt sovint, un important factor estressant

Els animals mengen seguint unes pautes socials molt marcades

Una bona conservació dels aliments és clau per a una nutrició sana

Relació entre sanitat i nutrició animal

Los comentaris están cerrados.