Alba Gros
Parlar amb en Jairo Restrepo és estar disposat al fet que et tiri tots els conceptes per terra i no quedi res dempeus: els termes d’“agricultura ecològica”, d’“agroecologia”… fins i tot d’“agricultura regenerativa” no sobreviuen al discurs d’aquest colombià-brasiler; i encara menys la certificació o la formació universitària. Discutible? Oi tant! Aquí hi ha la gràcia. En Nacho Simón, mexicà, té un to diferent però les seves idees són igual de contundents. De família pagesa i de ritme més pausat (“despacio, que me estoy peinando”, recorda que deien entre els seus), reivindica la recuperació de la cultura per a la recuperació de l’ésser i del sabor. I ostenta com a bandera –com el seu company, de fet– la merda de vaca, les farines de roca i els microorganismes.
