Encara no hi ha comentaris

Eleccions al CCPAE

Assumpta Codinachs

Després de les eleccions a la Junta del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, hem volgut saber l’opinió d’una pagesa amb experiència en el camp ramader i en el camp associatiu que actualment no està vinculada a cap de les entitats que s’han presentat a les eleccions. Un article que de ben segur crearà reaccions i obrirà debat.

Hem tornat a tenir unes eleccions per escollir sis dels dotze membres que formen la Junta del CCPAE, els altres sis, segons comunicat de l’oficina de premsa del CCPAE de 20 de març del 2006, són designats per l’Administració; el sistema emprat sembla que és el digital, o sigui a dit. Són les terceres eleccions d’ençà que el govern de Catalunya va assumir el traspàs de competències del Ministerio l’any 1994, prèvia petició del sector, i va començar a ser l’Autoritat de Control reconeguda per Brussel•les.

Si fem un repàs ràpid dels diferents comicis veiem que cada vegada hi ha més inscrits que no es senten cridats a participar en aquestes eleccions. En aquests últims hi ha hagut un 74’1 % d’abstenció, és a dir molt poca participació. Què està passant? Això és el que intentaré explicar al llarg d’aquest article i fent una mica d’història, sobretot des del punt de vista del sector productor que és el que conec més i en el qual he treballat més, tant en el camp professional com en l’associatiu.

Al principi, a prop dels anys 90, vam ser molts els que vam treballar per organitzar aquest sector professional que començava a caminar (professionalitzar el sector, presentació al DARP, creació de la taula sectorial, segell del CRAE, quadern de Normes Tècniques, reglamentació europea, creació del CCPAE, experimentació en finques pilot, necessitat d’investigació que encara està pendent, etc. …) i teníem clar que volíem un organisme de certificació públic i autònom, amb participació de les diferents parts implicades. Pensàvem que havia de ser una eina propera i útil pel nostre dia a dia de la professió que havíem escollit, però amb el temps i de mica en mica, hem vist com ens l’han pres de les mans, i avui el CCPAE podem dir que ja és i es comporta com qualsevol altre organisme burocràtic de l’Administració. Actua amb excés de distanciament i de desconfiança, i amb una actitud fiscalitzadora cap els inscrits quan justament som la raó per la qual existeixi aquest organisme. Veiem que els criteris que empra en diferents temes, cada vegada més s’allunyen dels que realment creiem amb l’agricultura ecològica com una sortida endavant per la pagesia del nostre país i també per a la indústria artesana alimentària: continuïtat en el model d’explotació familiar agrària, compromís amb el territori i amb la gent, amb l’entorn natural i social, etc. per mi factors molt importants pel creixement d’aquest sector. Tenim el segell identificatiu que ens avala de cara als consumidors, un segell però, que a més de la qualitat en la producció, hauria d’explicar aquest seguit de coses. A partir dels anys 1998-2000 el CCPAE va fomentar un creixement de l’agricultura ecològica. sobre les bases de l’oportunisme i de l’especulació i no sobre les bases de l’agroecologia.

Els grups, entitats, institucions, persones que han format part de les diferents Juntes que ha tingut el CCPAE, han actuat sota la fal•làcia de la democràcia d’avui, petites parcel•les de poder on algunes persones si han pogut sentir realitzades. Però ULL!!! la democràcia tot i que representativa, és i ha de ser una altre cosa: participativa.

La majoria d’inscrits no han anat a votar en aquestes eleccions, de raons n’hi deuen haver moltes: no tenir una taula electoral més a prop, caure en l’oblit, actitud de passotisme, etc. però no, no ens enganyem hi ha un sentiment força general que és el de sentir-nos decebuts i desencisats de com fa les seves funcions aquest organisme. Cada dia més, molts inscrits ens sentim més llunyans d’aquesta eina que necessitem.

En aquestes eleccions hi han concorregut la UP (Unió de Pagesos), la JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), l’APECPAE (Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes Agroalimentaris Ecològics, i Independents). Tot i la victòria de la UP, els resultats han sigut força igualats; no podem valorar el resultat dels vots en blanc emesos perquè no s’han fet públics (no constaven a la nota de premsa del CCPAE del dia 28 de febrer del 2006). Aquest resultat, de moment, no presenta pas unes expectatives gaire novedoses ni de canvi del que ja teníem fins ara, ni per les candidatures que s’hi presentaven ni pels candidats que han sortit elegits.
La JARC, un sindicat que fins el dia d’avui no ha pas demostrat cap interès pel que representa i pel que ha de ser per la pagesia l’agricultura i la ramaderia ecològica, més que tot és l’organització que a cada comicis s’hi han aplegat els oportunistes.
No conec prou l’APECPAE per opinar, però des del moment que s’ha creat és perquè algú necessitava aquest tipus d’organització. Jo personalment crec més amb una organització del sector (productors, elaboradors, importadors) per separat i que cada ú camini pel seu camí, per arribar al mateix objectiu.
La UP entra en la seva tercera legislatura de mandat, què en podem esperar? Una organització que cada vegada està més preocupada per guanyar eleccions i ocupar càrrecs que no pas representar els interessos i les necessitats del sector. Amb quin suport manaran?

Avui, hi ha persones que encara lluitem per uns ideals que en primer terme no són pas els econòmics, sinó els de la igualtat, de la llibertat de pensament i d’acció, de la sostenibilitat, de la despesa mínima, del preu just, de la sobirania alimentària dels pobles, etc., i que creiem amb el sistema agroecològic pel nostre treball de cada dia i com a mitjà de vida. Aquesta gent ens anem trobant cada vegada més al voltant de l’Assemblea Pagesa de Catalunya, un moviment rural que està madurant i que ha considerat que, per tant, encara no era el moment oportú per presentar-se a les eleccions del Consell. A tots els que ens hi apleguem ens preocupen temes tan actuals com:
– Dins el nou model d’agricultura que es dibuixa a nivell mundial, on queda la pagesia amb totes les seves característiques i peculiaritats? I l’agricultura i la ramaderia ecològiques?
– L’avanç del conreu de les llavors transgèniques, les noves autoritzacions de sembra i d’investigació a l’Estat espanyol, la pressió dels governs per regular la coexistència de l’agricultura transgènica i la pagesia tradicional i ecològica, les contaminacions, la indefensió davant aquests monstres de les multinacionals.
– Les xarxes comercials de distribució en mans d’intermediaris que només pensen enriquir-se amb la suor dels altres.
– La importació de productes ecològics frescos de països llunyans i a fora de temporada dels cicles habituals del ritme de la naturalesa que nosaltres tenim aquí.
– La contaminació i la despesa energètica que suposen els transports llargs i llunyans de mercaderies per enriquir el nostre paladar i el nostre benestar.
– La contaminació de la terra, dels rius, dels aqüífers, de l’aire, amb productes químics, etc., etc., etc.

Quatre notes per posar fil a l’agulla i ajudar a reflexionar sobre quin model de pagesia i de desenvolupament volem avui aquí al nostre país de l’agricultura i la ramaderia ecològica, i quin paper hi jugarà el CCPAE amb aquesta nova etapa que comença.
——————-
Assumpta Codinachs i Parés és ramadera al Pallars … i forma part de l’Assemblea Pagesa de Catalunya
————————–
DESTACATS
Hi ha un sentiment força general, que és el de sentir-nos decebuts i desencisats

Eleccions al CCPAE

Los comentaris están cerrados.