Encara no hi ha comentaris

Transgènics i activistes, a la palestra

Alba Gros, periodista.

Les accions de protesta contra l’entrada de cultius transgènics a Catalunya ha fet que dos activistes hagin d’afrontar fortes demandes civils i penals. D’altra banda, les freqüents irregularitats que envolten l’alliberament d’OGMs al medi no obtenen la mateixa reacció, i administracions i multinacionals es lliuren gairebé sempre d’haver d’encarar-se als tribunals.

El 19 d’octubre, just quan aquesta publicació ja hagi sortit d’impremta, en el jutjat de Lleida s’haurà celebrat el primer judici contra un activista antitransgènics per la seva suposada participació en la destrucció d’un camp experimental propietat de l’IRTA. L’acció es remunta a l’estiu de 2004, quan una convocatòria de Plataforma Transgènics Fora! va replegar unes setanta persones que segaren la parcel·la, que estava sembrada de blat transgènic però que ni tan sols estava senyalitzada. Era una mostra de protesta davant l’entrada massiva de cultius OGM a Catalunya —17.000 hectàrees de blat de moro el 2005[i]— que l’han convertit, junt amb Aragó, en la zona de l’Estat amb més superfície amb aquest tipus de conreu comercial. Aquesta colonització dels camps catalans no ha anat acompanyada de plans de seguiment i control, fent cas omís del principi de precaució tan airejat per la Unió Europea com a imprescindible, i de l’oposició al cultiu d’alguns Estats europeusii.
 
Albert Ferré és l’encausat pel desmantallament l’any 2004 del camp de blat transgènic propietat de l’IRTA[ii] al municipi de Gimenells, a Lleida, en base a unes declaracions que va fer a TV3 sobre l’acció. La Universitat de Barcelona —també relacionada amb l’experiència— i l’IRTA li demanen una indemnització de gairebé 470.000 euros a través d’una demanda civil; i la Fiscalia 15 mesos de pena, que corresponen a una multa de 24.000 euros més. D’altra banda, el seu company Josep Pàmies, membre de l’Assemblea Pagesa de Catalunya, està esperant que es fixi la data del judici per una demanda que afronta arran d’una acció de protesta duta a terme el setembre de 2003.
En aquella ocasió l’acció es va segar un camp experimental de panís transgènic de Syngenta que, segons Assemblea, no estava declarat legalment. Posteriorment es van lliurar unes panotxes del mateix camp al Govern Civil de Lleida, on van produir-se els fets que ara imputen a aquest pagès. En concret, el Guàrdia Civil de l’entrada l’acusa d’haver-li lesionat el dit índex de la mà dreta i, a causa de la seva impossible recuperació, d’haver d’abandonar la seva carrera professional. En Pàmies nega qualsevol gest violent durant la visita al Govern Civil i des d’Assemblea creuen que “el guàrdia civil potser està espantat per haver deixat passar el grup; i pel que fa a la salut, potser se li ha complicat algun problema amb el dit i per això la demanda és tan important”. En concret, el pagès afronta una pena de dos anys de presó per danys, dos anys de presó per desacatament a l’autoritat i 50.000 euros d’indemnització. Ara com ara està en període de presentació d’al·legacions.
 
Davant d’aquesta situació, tant Plataforma Transgènics Fora! com Assemblea Pagesa han convocat mobilitzacions i han fet crides a la solidaritat per donar suport moral i poder afrontar les multes i les indemnitzacions, en cas que el tribunal declari culpables els seus companys. Els dos grups consideren que es tracta de judicis polítics, ja que l’IRTA és un organisme dependent del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, on es fa investigació sobre OGMs finançada per l’empresa privada. D’altra banda, el fet que les diferents administracions només és limitin, en part,  a complir la normativa pel que fa a l’alliberament al medi de transgènics, l’aparent cas omís que la Generalitat ha fet dels casos de contaminació succeïts i denunciats al llarg del 2005, i la falta d’anàlisis i controls en les collites, evidencien que la justícia no passa tothom pel mateix sedàs.
 
Cronologia d’una injustícia
 
Des de l’any 2002 s’han succeït casos de contaminació transgènica en productes ecològics i altres irregularitats relacionades amb cultius d’OGMs. La primera alarma va saltar a Navarra, quan l’organisme de control pertinent va detectar traces de transgènia en soja i blat de moro cultivats ecològicament a partir de llavor convencional de varietats no transgèniques, però que se suposa que ja estaven contaminades. A Lleida, l’any 2003 , Pioneer va convocar una demostració pública dels resultats dels seus camps de demostració on es cultivaven diferents tipus de varietats de panís, entre elles dues de transgèniques modificades amb l’event MON810; només una d’elles estava autoritzada per a la comercialització, la P67, mentre que la N44, en aquell moment, només es podia emprar per a experimentació. Però tant una com l’altra es van barrejar en el mateix remolc amb la resta. Assemblea Pagesa va denunciar els fets als Mossos d’Esquadra, que van immobilitzar el camió. Tot i això, i després que el Departament d’Agricultura de la Generalitat agafés mostres del blat de moro, es va arxivar el cas.
L’any següent, va tornar a passar el mateix, però aquest cop es va avisar al DARP directament, que va immobilitzar el gra. Finalment es va obrir un expedient administratiu que va acabar amb la destrucció del gra (es va enviar a compostar) i una multa irrisòria a Pioneer de 1202,02 euros. Aquests camps de demostració són una pràctica habitual de les cases comercials que es continuen fent al nostre territori, on la presència dels transgènics és habitual, i el fet que l’Assemblea ho denunciés va servir per modificar la normativa, ja que hi havia un buit legal en aquesta pràctica.
 
El 2004 es feia públic el primer cas de contaminació en panís ecològic a l’Aragó. El Comitè Aragonès d’Agricultura Ecològica, la Unió d’Agricultors i Ramaders d’Aragó i el mateix pagès afectat —en Fèlix Ballarín— van demanar públicament responsabilitats a les multinacionals comercialitzadores de llavors OMGs, i als Ministeris d’Agricultura i Medi Ambient per permetre’n el cultiu. Els tècnics del Ministeri, després de les anàlisis pertinents van adduir que la contaminació ja venia de llavor, resposta que no va convèncer a la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica.
El mateix any, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària recomanava la prohibició, a partir del gener següent, del cultiu de panís modificat Bt176, i la seva homòloga espanyola va anunciar-ne la prohibició per a la mateixa data. Aquest event incloïa gens marcadors de resistència a antibiòtics, pràctica molt condemnada per la FAO i l’Institut Pasteur. Però lluny d’això, el Govern espanyol no va fixar cap prohibició —segons Assemblea perquè les cases de llavors en tenien grans estocs—  i a la següent campanya el Bt176 va tornar a ser present en els camps. No fou fins a finals de juliol de 2005 quan el Ministeri va descatalogar totes les varietats de panís modificades amb aquest event, però sense definir cap procediment per evitar la comercialització de les panotxes que ja creixien a les finques. 
 
Paral·lelament a les irregularitats del Bt176, l’opinió pública va assabentar-se que llavors de blat de moro Bt10 s’havien sembrat a l’Estat en camps experimentals i que se’n podien haver importat a la UE unes 1.000 tones  des del 2001. El Bt10 no estava autoritzat ni als Estats Units ni a la Unió Europea, que va bloquejar les importacions de panís que no explicitessin que no contenien aquest event. La situació la van denunciar les entitats Amigos de la Tierra, Greenpeace i Ecologistes en Acció, que van demanar explicacions al Ministeri d’Agricultura. Segons Liliane Spendeler, de Amigos de la Tierra, no se’ls va respondre mai.
 
A través de l’estudi La coexistència impossible (realitzat l’estiu del 2005 a terres de ponent i Aragó per part de Greenpeace, l’Assemblea i la PTF!), també es van detectar diferents irregularitats i contaminacions en camps de panís sense transgènics, tan ecològics com convencionals.
 
Però el cas més sonat fou el de la contaminació d’un camp de blat de moro ecològic a Albons, Girona. Les anàlisis realitzades pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica van donar una presència de transgèn del 12%, obligant així a desqualificar el camp. Les panotxes es van cremar en un acte popular de protesta convocat per la PTF! i grups ecologistes gironins,  que va tenir un ampli seguiment mediàtic. L’Enric Navarro Rosell, el pagès afectat, va presentar una demanda civil a través d’Unió de Pagesos, emparant-se amb la Llei que regula les immissions, i que encara no s’ha resolt.
Malgrat l’evidència, els representants espanyols a la conferència europea “Coexistència entre cultius OGM i cultius convencionals: llibertat d’elecció”, no van fer conèixer el cas públicament, i fins i tot dues de les organitzacions que firmen l’informe de La coexistència impossible es van sentir ridiculitzades.
 
I aquest mateix 2006, Greenpeace ha denunciat la presència d’aliments xinesos amb arròs transgènic no autoritzat comercialitzats a França , el Regne Unit i Alemanya, i pocs dies després el mateix Estat francès confirmava la detecció d’una varietat il·legal d’arròs —la LL601—, però importada dels Estats Units i no autoritzada per al consum humà (vegeu la secció “notes” d’aquest mateix número).
 
Totes elles són circumstàncies que han evidenciat que la coexistència entre cultius convencionals o ecològics amb els transgènics està envoltada de múltiples dificultats que no garanteixen la llibertat d’elecció dels pagesos. Les diferents administracions i les multinacionals han sortejat els requeriments de la Unió Europea per controlar la introducció al medi d’OGMs i  no han establert mecanismes per assegurar el principi de precaució que ha de regir. Malgrat tot, les denúncies només s’encaren cap el sector crític amb els transgènics, mentre que les grans empreses de  moment queden impunes de les seves relliscades, imprudències i danys econòmics i morals ocasionats a altres. Qui serà el següent a pujar a la palestra?
 

 
Per donar suport als processos judicials oberts podeu adherir-vos al manifest de suport als encausats o realitzar aportacions econòmiques i, sobretot difondre la informació i participar en els actes que es vagin realitzant. Podeu enviar un correu a la Plataforma Transgènics Fora! (transgenicsfora@moviments.net) i es posaran en contacte amb vosaltres.
 
Totes les fotos han estat cedides per Assemblea Pagesa de Catalunya.
 



[i] Dades aportades per Plataforma Transgènics Fora! i Assemblea Pagesa de Catalunya.
ii Més informació a http://www.gmo-free-regions.org/
 

[ii] Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

Transgènics i activistes, a la palestra

Los comentaris están cerrados.