.

Sobre el te de compost

Qui més qui menys ha sentit a parlar o fins i tot ha provat el te de compost, una proposta per millorar la
fertilitat del sòl que cerca activar els microorganismes latents en el compost ja elaborat i passar-los a l’aigua a partir d’un procés d’aeració forçada. Una alternativa al compost? No sempre, perquè evidentment el mètode implica dedicació i destinar-hi recursos, però pot ser una bona aposta en finques d’extensius ecològics que han d’anar a cercar els fems lluny, amb el conseqüent sobrecost que suposa.

Text: Jaume Brustenga, tècnic agrícola i professor de l’Escola Agrària de Manresa. Imatges: Xavier Coma

El te de compost és un tema que està de moda. Darrerament han proliferat al mercat estris per fer-ne i es comenta que hi ha camps de futbol d’equips potents que n’estan aplicant a les seves gespes… Un cop ens hem anat endinsant en aquest món, hem pogut constatar que és un tema apassionant, que és molt més
tècnic i complicat d’allò que hauríem esperat a primer cop d’ull i que dels aparells i estris que hi ha al mercat n’hi ha molts que tenen ben poca utilitat. Però anem a pams.

Què és el te de compost?
El te de compost consisteix a posar compost dins un recipient amb aigua i amb aeració forçada per tal de mantenir unes condicions plenament aeròbies (més endavant hi aprofundirem).
Volem aconseguir que les espores i les formes latents dels microorganismes beneficiosos germinin i s’activin. Això ens pot portar de 24 a 48 hores, depenent de la temperatura ambient. En aquest cas, és interessant afegir alguns additius que afavoreixin la germinació. Alguns autors parlen d’àcids húmics, d’extracte d’algues o d’hidrolitzat de peix. Altres de més casolans parlen de flocs de civada, per exemple.

El te, a més d’aplicar-lo al sòl mitjançant el reg, podem aplicar-lo ruixant les plantes. En tractar-se de microorganismes activats, excreten glomalina –sobretot els bacteris i els fongs–, un tipus d’adherent que els permet quedar fixats a les fulles de les plantes. D’aquesta manera poden tenir un efecte protector
davant d’atacs de patògens, bé sigui per inhibició (bioquímica), per competència, per depredació o per simple ocupació de l’espai: si una espora d’un patogen és incapaç de contactar amb la superfície de la fulla perquè està plena d’uns altres microorganismes no podrà establir-s’hi ni germinar-hi…

Ens trobaríem, doncs, davant d’un concepte diferent de lluita fitosanitària, no pas a través de la toxicitat i la mort, sinó gestionant l’ocupació de l’espai. De fet, la indústria treballa amb microorganismes que fan aquesta funció. La diferència és que les grans empreses busquen, investiguen i patenten soques úniques (per exemple Trichoderma asperellum soca T34, o soques d’Aureobasidium pullulans per al foc bacterià) per poder registrar-les com a fitosanitaris i tenir la patent en exclusivitat, mentre que el te de compost són milers de microorganismes no patentables del propi medi, extrets d’un compost local. La idea és que alguns d’aquests microorganismes del te de compost s’adaptaran (…)

Continua llegint l’article en format pdf: fertilitat_sol_74

Consulta tot el sumari del número aquí

Pots comprar el número 74 d’Agrocultura en format paper clicant aquí

I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí

Los comentaris están cerrados.