.

Renovables sí, però no així

És inqüestionable: deixar enrere l’actual model energètic fòssil i nuclear és molt urgent. L’emergència climàtica ens esperona a fer-ho. Ja fa temps que ho fa. En aquest article d’opinió, les autores ens parlen no només de sobirania energètica, sinó també de la seva relació amb la sobirania alimentària. Perquè no es tracta només de fer el pas cap a un model basat en energies renovables, sinó que sigui més democràtic, vinculat a la societat de base, distribuït pel territori, i que faciliti reduir les desigualtats socials.

Text i imatges: Lourdes Berdié i Mònica Guiteras – Xarxa per la sobirania energètica
@xsecat: twitter Xse
@xulalou: Twitter Lourdes Berdié
@DysfunctSystem: Mònica Guiteras
Web: https://xse.cat/

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

El 10 de març farà trenta-set anys de la inauguració d’un molí eòlic a Vilopriu, el primer a Catalunya i a l’Estat espanyol. Trenta-set anys de traves legislatives a la transició energètica des de l’Estat espanyol: l’impost al sol, la retirada de primes retroactiva als projectes de renovables, van fer perdre l’interès de la iniciativa ciutadana. Els projectes que s’han desenvolupat ho han fet d’esquena al territori o com a màxim buscant-ne la seva dòcil acceptació.

Que el model energètic s’ha de basar exclusivament en renovables és evident. Però és una condició necessària, no suficient

És cert que a Catalunya la falta de competències en el sector energètic és un factor que juga en contra a l’hora d’avançar cap a les energies renovables, però també és cert que tenim una llei de canvi climàtic, del 2017 –que encara espera que n’hi espolsin les teranyines–, en algun calaix del departament de Territori i Sostenibilitat. La manca de planificació pública espanta. I l’oligopoli pica de mans.

Ara ho hem de fer amb presses

Tant de temps perdut i ara cal fer-ho tot a correcuita. Ves. El territori posa pals a les rodes –pensen. Ara mateix, a Catalunya hi ha al voltant de 279 megawatts (MW) de potència solar fotovoltaica i 1271 MW d’energia eòlica d’un total d’11.855 MW instal·lats. La Llei de Canvi Climàtic i el Pacte Nacional per a la Transició Energètica marquen uns objectius de reducció d’emissions, el compliment dels quals exigirà, segons l’Institut Català de l’Energia, la instal·lació de 6.000 MW fotovoltaics i 4.000 MW eòlics d’aquí al 2030. Som-hi doncs! Que l’oligopoli ja hi ha donat el vistiplau!

El Decret 16/2019 de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables ha provocat una allau de sol·licituds, fonamentalment d’empreses de l’oligopoli i fons d’inversió que han vist l’oportunitat d’endur-se una bona part del pastís.

El nombre de sol·licituds, la fragmentació dels projectes, la velocitat de la tramitació ha posat contra les cordes els ajuntaments, molts dels quals sense possibilitats d’avaluar i respondre jurídicament de manera ràpida tots els projectes que es presenten.

I el pitjor de tot és que mentre es destinen totes les forces disponibles a resistir com es pot l’agressió, no queda ni temps ni recursos per impulsar projectes des del territori que marquin un altre camí de transició més serena, més democràtica, més consensuada, més justa i més arrelada; en definitiva, més orientada des de la sobirania energètica que la imposada que ens ve a sobre.

Durant massa temps, molts líders polítics han prioritzat els guanys de grans corporacions per sobre (…)

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.