.

Prevenció sanitària en ovelles i cabres

En ramaderia cal conèixer quins són els factors de riscs que poden afectar als seus animals i minimitzar-los al màxim. Al mateix temps s’ha de potenciar una alimentació equilibrada i uns espais que facilitin el benestar. Gràcies a la col·laboració amb la Universidad Complutense de Madrid i Ramaderes de Catalunya, l’Escola Agrària de Manresa va poder oferir una jornada sobre sanitat en oví i cabrum de la mà de la Nathalie Laroche, del col·lectiu francès GIE Zone Verte, especialitzat en homeopatia, fitoteràpia i medicines naturals. En aquest article transcrivim la part destinada a la prevenció.


Per Nathalie Laroche, del GIE Zone Verte.

En la gestió sanitària d’un ramat, el ramader/a juga un paper fonamental perquè és qui pren les decisions sobre l’alimentació, les infraestructures, els cobriments, etc. De fet, qualsevol animal
domèstic depèn enormement de les persones que en tenen cura. Els estudis sobre el procés de domesticació han determinat que els animals domèstics no assoleixen l’estadi adult –imprescindible
en el cas dels animals salvatges– sinó que es queden en un estadi infantil, immadur. Per aquesta raó les ovelles, deixades soles en un entorn de pastura, no aconsegueixen equilibrar la seva alimentació
com sí que ho faria un animal salvatge.

Als nostres ramats també els afecten més els canvis meteorològics, per exemple quan arriba el fred de cop o quan hi ha molta diferència entre el dia i la nit. Per tant, de la nostra mà depèn que tinguin un entorn i una alimentació saludables.

A partir d’aquesta idea central, podem introduir millores en la gestió de cabres i ovelles per tal de reduir al màxim els riscos sanitaris.
La importància de bones infraestructures
Els factors de risc relacionats amb les infraestructures són:
– la humitat ambiental,
– l’estat del jaç ,
– la densitat d’animals.

Controlar la humitat per mantenir un entorn saludable

A més d’afavorir els coccidis, els entorns excessivament humits provoquen problemes
pulmonars i tos. De fet també alenteixen el creixement perquè els animals han de desviar energia per adaptar-se a aquest ambient.
Hi ha condicions dels estables que afavoreixen aquesta humitat:
– Mala aeració. La suor dels animals queda retinguda. Si a l’exterior fa fred, hi haurà condensació i “plourà” dins l’estable;
– Fuites d’aigua. S’han de controlar diàriament
les pèrdues que pugui haver-hi a les aixetes i els altres punts d’aigua.
– Filtracions d’humitat. En molts casos els estables aprofiten un talús com a paret,
disseny que no és gens favorable per a la salubritat. La humitat procedent del talús s’infiltra o puja per capil·laritat. Pel que fa a l’aigua de la pluja, és important disposar de canals per recollir-la i així evitar que es mulli la paret.

Si tenim molts problemes d’humitat que afavoreixin la presència de coccidis, a més d’utilitzar el vinagre per modificar el pH de l’aigua dels abeuradors, podem incorporar també l’argila. Pels xais podem posar-los l’argila directament a lliure disposició . Però per als cabrits és recomanable posar-la en un pneumàtic (…)

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital

 

Los comentaris están cerrados.