Encara no hi ha comentaris

Menorca estrena el seu banc de llavors autòctones

Alba Gros, periodista. Amb la col•laboració de Judith Aïsa, enginyera agrònoma.

Aquest hivern Menorca ha estrenat el seu Banc de Préstec de Llavors de varietats agrícoles locals. El tomàtic de cirereta, el meló d’olor o les faves quarentines són algunes d’elles. Amb aquesta iniciativa, tothom qui vulgui podrà demanar llavor per sembrar, sempre i quan en torni una certa quantitat i accepti certs compromisos amb les pràctiques i usos emprats en el procés.

Després de dos anys de feina localitzant varietats locals i recollint material gràcies al finançament europeu d’un projecte LeaderPlus, l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Menorca (APAEM) ha aconseguit obrir el primer Banc de Préstec de Llavors autòctones. Està ubicat a l’edifici vell de Sa Granja, a Maó, en unes oficines que el Consell Insular cedeix a ONG. Ara com ara ja hi ha 90 varietats recollides, de fruiters, d’horta i de cereals. Justament són horta, cereals i cultius farratgers els que l’associació vol prioritzar de moment, ja que hi ha molta demanda dels ramaders ecològics.

El trajecte va començar l’estiu de 2004, quan l’APAEM va obtenir finançament per tirar endavant el projecte “Localització i caracterització de varietats vegetals locals de Menorca”. Els objectius que es perseguien eren la conservació del patrimoni cultural i històric del camp menorquí, l’impuls de la biodiversitat i de la producció ecològica en els agrosistemes —recuperant i caracteritzant varietats cultivades a l’illa des de fa segles— i la dotació de recursos a aquells pagesos que optessin per aquest sistema productiu. En paral•lel, la recuperació de les varietats utilitzades des de sempre i encara ara en força desús —moltes d’elles no es troben al mercat—, ha d’aportar llibertat al pagès, que pot intercanviar-se la llavor i reproduir-la lliurement, hàbit que no pot seguir si es tracta de llavors registrades per cases comercials. El fet d’estar molt ben adaptades a les condicions específiques del territori facilita el maneig al productor i al mateix temps són un bon recurs per fomentar la cuina tradicional menorquina, elaborada amb productes típics. De fet, arran de l’impuls per part de l’APAEM hi ha hagut una proliferació de joves agricultors biològics que han donat protagonisme a aquestes varietats entre la seva producció.

Quan el finançament europeu LeaderPlus es va acabar, l’Associació va buscar altres fonts per continuar amb el projecte, que ara ha pres de nom “Ajuts per a la comercialització del producte biològic autòcton menorquí”. A més de la caracterització de les varietats a partir d’una sèrie de descriptors agronòmics, altres objectius són l’avaluació participativa de la qualitat i la demanda comercial de les varietats segons els criteris expressats per agricultors i consumidors. És a dir, quines són les varietats que més bé van als pagesos i que més surten al mercat o en restauració. Per fer-ho de manera participativa, l’Associació ha previst organitzar degustacions públiques, al mateix temps que impulsa el Banc de Préstec de Llavors Autòctones, obert a professionals i aficionats.

Les castes menorquines

Però quines són les varietats de l’illa i com es diferencien de les que han arribat més recentment per ser emprades al camp? Per saber-ho, el primer pas és la recerca documental i bibliogràfica, que va donar a na Judith Aisa Garbayo—la tècnica agrícola responsable de projectes de l’APAEM—, una idea de les varietats que es cultivaven a Menorca ja cap el segle XVII. Partint de la poca bibliografia tècnica actualitzada, es va anar endarrera per anar trobant les ressenyes on apareixen els noms que encara corren de boca en boca entre els pagesos menorquins.

En acabat va arribar la prospecció de camp, la feina més laboriosa i entretinguda, i també la que permet conèixer de més a prop els coneixements agronòmics que envolten a cada varietat i la seva història, sovint viscuda en paral•lel a la història agrícola d’una família o casa de pagès, ja que en ocasions s’han cultivat de generació en generació. Donades les circumstàncies no es pot negar, doncs, que són cultius certament adaptats al medi i de característiques molt locals. A mesura que es va recollint la informació, s’elabora una fitxa de cada varietat, on s’hi descriuen les característiques principals i les pràctiques associades a cada una d’elles. D’aquesta manera es va elaborant una base de dades.
El procés permet recollir les llavors que formaran part del Banc que s’ha obert públicament perquè tothom en pugui fer ús. Però a més de la conservació, la recol•lecta també té un altre objectiu previ: fer la caracterització de cada varietat. Per fer-ho, es multiplica de manera aïllada la grana cedida i s’observa si hi ha o no variacions per comprovar que es conserven les característiques botàniques i agronòmiques que les defineixen. Si el procés té una evolució positiva, es dóna per bona i entra en el procés de préstec i conservació del Banc.

De la conservació en bancs de germoplasma en diem conservació “ex situ” i presenta certs avantatges de tipus pràctic, com el fet de concentrar tot el material genètic i la informació associada, reduir costos, millorar el control i facilitar el subministrament de material per a recerca i per a usuaris en general. Però té l’inconvenient que, en els bancs, les llavors no evolucionen amb l’entorn. Així és com el Banc ha optat per la millor manera de mantenir de forma duradora el patrimoni genètic: conreant-lo i consumint-lo. És el que en diem la conservació “in situ”. D’aquesta forma es preserven tots els components de l’ecosistema o agrosistema, es mantenen les relacions recíproques i els processos evolutius continuen sense interrupcions.

Per portar les llavors a camp i assegurar així la conservació in situ, s’ha ideat un sistema de préstec per estendre’n l’ús. És el Banc de Préstec de Llavors. Cada persona sol•licitant rep una quantitat de llavor en funció de la disponibilitat de llavor de cada varietat. Els pagesos o aficionats que n’utilitzin es fan responsables del material i signen un contracte de compromís que els obliga a fer-ne un bon ús, a retornar dues vegades la quantitat prestada i a l’acceptació de la supervisió d’un tècnic del Banc per tal de fer el seguiment de les pràctiques i usos duts a terme amb la grana cedida. Les dades dels usuaris d’aquest servei s’incorporen en una base de dades que permet fer-ne el seguiment.

Tots els pagesos o persones interessades que ho desitgin poden ser usuaris del Banc, i se’ls donarà llavor en préstec sempre que n’hi hagi disponibilitat. L’ordre de prioritat d’ús vindrà donat pel fet d’estar associat a l’APAEM, ser o no col•laborador del Banc o ser usuari particular. Els col•laboradors són aquelles persones que han ajudat en la creació del Banc subministrant informació, llavors o bé multiplicant les ja seleccionades.

A més de gestionar la cessió del material que atresora, el Banc també té com a funció mantenir una col•lecció de les principals castes menorquines. Per escollir-les, és important determinar quins paràmetres han de condicionar-les: usos, viabilitat, cicles vitals, qualitat, interès agronòmic i cultural, o d’altres. En darrer terme hi ha la fita de poder inscriure algunes varietats en el Registre de varietats locals del Ministeri d’Agricultura i així evitar que alguna casa comercial la inclogui dins el Registre comercial i en dificulti la lliure circulació.

Amb la finalització del programa de finançament europeu que havia permès iniciar el projecte, l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Menorca ha hagut de cercar suport en les institucions públiques i privades de l’illa per poder garantir l’engegada i la continuïtat del Banc de Préstec de Llavors. La Caixa Colonya hi aportarà previsiblement 6.000€ i el Consell Insular de Menorca, 3.000€, que serviran per cobrir la feina de la tècnica agrícola i algun altre requeriment puntual. El Consell Insular també ha cedit les instal•lacions i el material necessari. Per la seva part, l’entitat hi posa la gestió, és la propietària del material genètic dipositat i responsable de la seva conservació i multiplicació.


Carabassa de porc Cucurbita sp. Família: cucurbitàcies
Donant: Nofre Gonyalons. Finca: S’Algendaret Nou.

Característiques: s’empra pels animals. Es pot menjar fregida, al forn o cuita; s’empra per melmelada i per cabell d’àngel. És d’un color ataronjat clar amb vetes més clares; de mida mig allargada i cilíndrica amb es cap i es cul més amples. Sa pell és molt llisa i setinada.
Sembra: a partir del mes de març es poden començar a sembrar, però millor un poc més envant (maig). En sembra directa s’han d’enterrar a uns 5-10 centímetres de profunditat
Collita: durant tot s’estiu donaran fruit.
Llavors: ses llavors se conserven dins sa carabassa tot s’hivern
Pràctiques agronòmiques: terra ben llaurada i femada. És una carabassa de secà.


Tomàtic de cirereta, o de penjar llarg Solanum lycopersicum Família: solanàcies
Donant: Guillem Ginestar. Finca: L’Argentina.

Característiques: tomàtic petit, lleugerament ovalat, molt gustós; es conserva durant molts mesos penjat i ben airejat, però s’han de vigilar cada 15 dies per llevar els tomàtics podrits.
Planter: se sol fer el primer divendres de març; es pot sembrar llavor directament extreta del tomàtic sec o penjat.
Sembra: Es planta sense canya.
Collita: se sol collir es mesos de juliol-agost i es cull mig madur-mig verd perquè no es passi el punt de maduresa.
Llavors: s’extreuen des tomàtics madurs abans de sembrar.
Adobat: fems joves no gaire compostats 3-4 mesos.
Rotacions: triennal
Treballs sobre el sòl: sòl poc preparat i poc treballat; poc reg. Es fa bé en secà.
Tractaments: Sofre preventiu per a oïdi (sulfat de coure en pols, pedra blava)

Fava Quarentina Vicia faba Família: lleguminoses
Joan Pons. Finca: Ses Tanques.

Característiques: bajoques curtes però abundoses. Ses faves són de color marró claret ovalades i planes, de pell fina i llisa. De carn fina i gustosa. Aguanten moltíssim bé ses tramuntanades.
Planter: no se’n fa.
Sembra: sembra directa a primers o mitjans d’octubre o, si se sembren tardanes, per Sant Miquel, però llavors s’han de regar bastant.
Collita: a partir de Nadal.
Llavors: quan ses bajoques estan ben seques se guarden en un lloc sec.
Adobat: adobs verds, no adobat.
Rotacions: amb lletuga o tomàtic; millor si se sembra a continuació del tomàtic.
Pràctiques agronòmiques. Entremig de cada rotació, favet capolat en verd. Si se sembra primerenca no necessita gaire aigua. Se sembren cada 40 centímetres aproximadament.
Plagues: pot tenir poll negre.
Tractaments: sabó molt diluït amb aigua, aplicat a ple sol amb polvoritzador.

Meló groc Cucumis melo Família: cucurbitàcies
Guillem Ginestar. Finca: L’Argentina.

Característiques: es pot fer de regadiu; si es fa en secà es pot tenir en compte que accepta força aigua. És un meló de guardar que es pot menjar fins Nadal i és resistent al sol.
Planter: per Sant Marc.
Sembra: Sembra directa (a la llana) dins el mes de maig en terra ben femada, llaurada i esterrosada. Es fa un clot amb un càvec fins a trobar humitejat es sol i s’hi aboquen unes quantes llavors, que queden tapades un cop es treu es càvec. Si és de planter es pot avançar tres setmanes
Collita: quan és granat, per la Mare de Déu de Gràcia (15 agost). Si és de planter i s’ha avançat sa sembra, llavors es cull també tres setmanes abans.
Llavors: se treuen ses pipides de dins, se sequen i se guarden.
Adobat: per preparar el sòl, adob verd amb lleguminosa i compost madur (damunt unes 10 tones/hectàrea) i cendra de forn abans de plantar.
Cultius associats: no es fa normalment. S’ha de vigilar de no sembrar mai cobrombol (cogombre) de vora perquè fa malbé tota sa collita.
Rotacions: Quan més llarga millor. Conreu anterior: cols de Menorca; posterior: patates.
Pràctiques agronòmiques: primers de febrer: incorporació d’adob verd. Mitjans de febrer: compost domèstic amb passada de fresa. Finals de febrer: dues passades de cultivador. Finals de maig: sembra de llavor de meló. Juny: dues escardes manuals als melons. Final de juny: reg. Principis juliol: reg
Plagues: cendra (oïdi)
Tractaments: es pot fer de regadiu. Si pateix de cendra apliquem sofre, controlem es reg i mantenim es terreny net d’herbes.

Menorca estrena el seu banc de llavors autòctones

Los comentaris están cerrados.