.

El margall, el morró i l’ortiga

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten en els camps, els seus rodals o en els horts,  podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant.

Text i imatges: Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant

El margall
Nom científic: Lolium rigidum (família gramínies)
Nom popular: margall, margall de fulla estreta, margall dret, margall rígid, senipoll

Descripció:
El margall és una gramínia de caràcter anual que en general no ultrapassa els 60 centímetres d’alçada, tot i que sota competència pels recursos lumínics pot assolir una alçada major. El creixement cespitós de l’espècie (com una gespa) i les seves fulles recorden als cereals d’hivern, amb la qual cosa en estadi de plàntula no és fàcil d’identificar.
En termes generals es pot dir que el limbe (la làmina verda que constitueix la part principal de la fulla) acostuma a ser més estreta que la dels cereals d’hivern i de color verd més clar, mentre que les tiges són més estretes i fàcilment adopten coloracions rosades o violàcies (en contrast amb les tiges més gruixudes i totalment verdes de la gran majoria de cereals d’hivern). L’estructura reproductiva és l’element més característic de l’espècie. La inflorescència té forma d’espiga
d’espiguetes. Visualment és una inflorescència llarga i esvelta, erecta o lleugerament corbada, molt característica de l’espècie. La floració i fructificació tenen lloc entre el maig i el juliol, en funció de la climatologia.

Ambient i cicle:
Creix en conreus i ambients modificats pels humans, essent-li favorables les mateixes condicions que les requerides pels cereals d’hivern. La germinació es produeix principalment a la tardor, tot i que també pot tenir lloc a finals de l’hivern. La fructificació es dona abans que la dels cereals d’hivern, i en  conseqüència en el moment de la sega l’espècie ja haurà fructificat i alliberat les llavors. És per tant una de les espècies adventícies més abundants en aquests cultius i de les que genera més maldecaps als agricultors.

Gestió:
En agricultura ecològica serà cabdal reduir la presència de l’espècie en el banc de llavors del sòl, per tal d’evitar que exerceixi una competència clara al cultiu, que pot ser especialment important en el cas de cultius cerealístics de poca alçada. Una estratègia a seguir pot ser la de cultivar cereals de molta alçada
o colza, cultius amb els quals el margall no (…)

Consulta tot el sumari del número aquí

Pots llegir l’article sencer a adventicies_74

Pots comprar el número 74 d’Agrocultura en format paper clicant aquí

I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí

Los comentaris están cerrados.