Encara no hi ha comentaris

Maneig tradicional de l’hort a l’hivern

Marta Arce Vidal, enginyera agrònoma. Amb la col•laboració d’en Pep Tuson Valls.

Quan arriba el fred, desprès d’una època de molta feina a l’hort, no l’hem de descuidar ja que encara ens queda feina pendent de l’estiu —emmagatzematge, maneig de les restes vegetals—, i n’arriba de nova per als nous cultius d’hivern, sembra, protecció del fred, hem d’anar preparant el tros per a la propera campanya d’estiu, fer les cobertures vegetals, adobats, disseny de l’hort, etc.

El condicionant més important d’aquesta època de l’any són les baixes temperatures i les poques hores d’insolació. L’impacte del fred i les gelades sobre les plantes és degut a l’aigua que contenen els teixits de les plantes. L’efecte d’aquest fred és més acusat en fruits carnosos, pel seu elevat contingut en aigua, i menor en els fruits secs. També en funció de l’estructura cel•lular dels teixits trobem diferències quant a la resistència al fred. Les arrels o tubercles, al trobar-se sota terra, tenen menys perills de gelades i per tant podem dir que són més resistents; i aquest és un altre dels punts a tenir en compte per a conèixer la resistència d’una determinada espècie i/o varietat al fred.
Algunes solucions per prevenir una “onada de fred” poden ser: mantenir un reg polvoritzador continuat que aturi les gelades, regar dos o tres dies abans perquè la terra humida s’escalfa més o cobrir els cultius amb una manta tèrmica. Aquesta darrera, si està ben col•locada pot fer augmentar la temperatura d’1º a 5ºC, però té alguns requeriments. Si fa vent, les seves rauxes poden aixecar la manta i fer-li perdre eficàcia, i també cal tenir en compte que s’ha d’evitar el contacte directe de la manta amb les plantes, perquè llavors, l’efecte aconseguit encara pot ser més negatiu ja que la temperatura de contacte pot ser inferior a l’ambiental.
Malgrat les dificultats i inconvenients del fred i el glaç sobre els cultius, hem de reconèixer que són elements positius per la terra, que deixa totalment amorosida i mata per congelació elements forans que ens perjudicarien les plantes.

A l’hivern tindrem emmagatzemat tot el que hem produït a l’estiu i té una conservació llarga. Majoritàriament, es tracta de fruits que necessiten de llocs ventilats i secs, per evitar humitats; els canvis de temperatura tampoc afavoreix la conservació.
Podem emmagatzemar carbasses, tomàquets de penjar, patates en coberts sobre sacs, etc., sempre que els fruits estiguin en perfecte estat. Hem d’evitar guardar fruits amb tocs, esberlats… perquè són focus d’infeccions, podridures i poden afectar a la totalitat del magatzem.

Normalment, les restes vegetals dels cultius d’estiu a l’hort són abundants. Se’n poden fer piles i deixar assecar a la intempèrie; quan es cregui necessari es poden incorporar al sòl com a matèria orgànica —barrejat amb herba fresca que ja haurà sortit, fem i tot picat. Una altra opció d’adobat pot ser la incorporació de les restes vegetals al sòl i al desembre-gener la incorporació de fem al camp perquè acabi de madurar.
Per fer aquesta feina, podem utilitzar el cultivador —que deixa la matèria orgànica força superficial— i acabar-la d’enterrar amb el motocultor. Aquesta és una pràctica aconsellable sempre que el sòl ho permeti, és a dir quan el terra no és massa argilós i el sistema de reg és desmuntable).
L’ús de l’arada de pala (de “vertedera”), que volta el sòl, permet enterrar l’herba que a la tardor ha sortit i tenir el sòl net per a la preparació dels cultius d’estiu. Aquesta pràctica no és aconsellable en zones humides, com la plana de Vic, ja que no és bo treballar el sòl en aquestes condicions.

Una altra pràctica interessant durant l’hivern és deixar una cobertura vegetal en el camp per evitar que es formi crosta quan plou o que el sòl s’erosioni. Aleshores és important anar segant l’herba que hi deixem perquè no grani i infecti la parcel•la de flora no desitjada. La cobertura té l’inconvenient que farà que el sòl li costi més escalfar-se.
En zones interiors, com per exemple la zona de Manresa, pot ser interessant tenir una cobertura fins a finals de febrer, que pot ser de Veça sativa. El fred la matarà i es podrà enterrar fàcilment, junt amb les arrels, amb l’ajuda de l’arada de cisells i fresadora o bé emprant un motocultor, si en disposem.
En zones de boira no és necessari la cobertura vegetal del sòl, ja que la humitat de la boira permet que al març el sòl tingui una excel•lent saó i el sòl estigui preparat per a la sembra. El maneig d’aquest sòl pot ésser el següent: incorporar matèria orgànica abans de l’arribada del fred, deixar el sòl nu durant l’hivern —no gaire obert però sí airejat (es pot emprar la fresadora, el subsolador i l’arada de cisells)— i quan arribin les plantades de primavera tindrem el sòl llest.
Pel que fa als arbres, l’hivern és l’època per fer les podes, els empelts i les plantacions, sempre i quan no hi hagi perill de glaçades. Pel que fa als arbres petits, és interessant cobrir-los amb sacs i/o fibres vegetals, sobretot si deixem herba al sòl, ja que hi ha més risc de gelades perquè —com hem dit abans— la terra serà més freda a causa de la cobertura vegetal.
El sistema de reg ens condicionarà també la preparació del sòl. Si tenim un reg a manta, per inundació, és interessant tenir un sòl fi; per contra, si el reg és per degoteig, no fa falta que sigui tant fi perquè les gotes van desfent els terrossos.

Aprofitarem aquest temps per netejar i mantenir l’hivernacle, netejar marges i vores d’horts i camps estassant-los (tallar l’herba, les bardisses, etc.) i no cremant-los, perquè en cremar eliminem galàpets, cucs, llangardaixos…, fauna beneficiosa per al nostre hort. Paral•lelament podem plantar crisantems o ruda al costat o dins dels hivernacles per tal d’eradicar la proliferació de mosca blanca, molt perjudicial per a les plantes.
No ens oblidem tampoc de tallar bones canyes —si pot ser en lluna vella—, que a la primavera i a l’estiu s’utilitzaran per a emparrar mongeteres i tomaqueres.

A l’hivern podem tenir problemes de ratolins, talps, etc. Una solució és incentivar que les aus nocturnes, els seus depredadors naturals, s’aturin al nostre tros i les eliminin. Una tècnica per aconseguir-ho pot ser posar una barra a una certa altura perquè s’aturin les aus i puguin veure més fàcilment les seves preses i caçar-les.

Abans de sembrar els cultius estiuencs s’ha de mirar si durant l’hivern s’ha fet crosta en el sòl i acabar de preparar el terreny per a la sembra passant el motocultor i el rasclet. S’ha de fer un disseny de l’hort en funció de les dimensions del tros, els tipus de cultius, mirar la direcció del vent per col•locar els aspres que sostindran les plantes en creixement (tutors), parar atenció als pendents, mirar les orientacions de l’hort, organitzar les rotacions i associacions, etc. És necessari deixar l’espai necessari per a les diverses espècies i varietats. Quan el marc de plantació és massa espès, les plantes tendeixen a espigar; per contra, quan és més clar, les plantes creixen més maques. També hem de rumiar la manera d’eliminar la flora no desitjada, deixar passadissos per al pas de maquinària si n’utilitzem, etc. És necessari marcar per on volem que vagi el reg i estendre tubs, si és que tenim un sistema desmuntable.
————————-
Article realitzat gràcies a la xerrada realitzada per Joseph Maria Gamissans (Hortolà ecològic de la zona de Vic), Albert Calderí (Planteraire de Navarcles), Sadurní Playà (Hortolà tradicional de Manresa) en la 8ª Jornada de Portes Obertes d’Esporus, Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada de l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Marta Arce treballa actualment en el projecte Esporus, Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada, de l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
—————————

Maneig tradicional de l’hort a l’hivern

Los comentaris están cerrados.