.

La malva, el corn de cèrvol i la masteguera

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten en els camps, els seus rodals o en els horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant.


Per Marc Talavera Roma. Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant
Amb la col·laboració de Charles-André Descombes.

La malva

Nom científic: Malva sylvestris (família malvàcies)
Nom popular: Malva, mauva, vauma, malvera, malva de cementiri, formatgets, panets.

Ambient i cicle:
Creix preferentment en sòls rics en matèria orgànica, amb una elevada fertilitat, i principalment (tot i que no exclusivament) en terrenys calcaris. Aquests requeriments són l’origen del refrany “A criar malves”, en què es posa de relleu l’elevada presència que l’espècie havia tingut als cementiris quan els difunts s’enterraven a terra. Actualment és molt abundant en zones agrícoles i també en marges de camins i descampats de zones urbanes. Es pot trobar des del nivell del mar fins als 1.600 metres d’alçada. Germina preferentment a principis de tardor, tot i que també pot fer-ho a principis de primavera. Es tracta d’una espècie molt resistent a la sequera.

Gestió i cultiu:
Per cultivar-la cal fer la sembra cap als mesos d’agost-setembre, o bé al febrer, situant les llavors a 0,5-1 centímetre de profunditat. Un cop establert el cultiu tan sols caldrà vetllar per la perpetuació dels individus plantats, els quals rebrotaran any rere any. Alhora, si es deixa fructificar una part dels individus, a cada primavera es produirà la germinació espontània de noves plantes. Per eliminar la competència en alçada exercida per la vegetació espontània, es recomana fer una sega a finals d’estiu, un cop acabada la fructificació, i també, si cal, al mig de l’hivern. També es recomana no regar-la, o si més no fer-ho de forma molt moderada, ja que un excés d’humitat afavorirà el desenvolupament del rovell que l’afecta (Puccinia malvacearum). En els casos en què es desitgi eliminar l’espècie, la llaurada és el mètode més efectiu, tot i que, a vegades, pot rebrotar igualment.

Usos i composició nutricional:
Es tracta d’una espècie amb un elevat potencial d’utilització en el camp alimentari i molt consumida al Magrib i en algunes regions de l’Amèrica del Sud. Cal eliminar el mucílag de les fulles, ja que …

 

Pots llegir l’article sencer en aquest pdf: adventicies_76

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital

 

Los comentaris están cerrados.