L’Enllaç de l’Ebre no és una distribuïdora, és un recurs que la mateixa gent del territori ha posat al seu servei per avançar cap a la sobirania alimentària i facilitar la connexió entre els que necessiten vendre i els que volen comprar.
Per Redacció. Imatges de L’Enllaç de l’Ebre SCCL
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
En plena crisi sanitària per la pandèmia de la covid-19, la cooperativa l’Enllaç de l’Ebre començava la seva activitat en el sector de l’alimentació ecològica. El confinament va permetre als socis i sòcies impulsors trobar el temps que els faltava per acabar de definir el funcionament i saltar al mercat. Després de dos anys de procés, era el moment oportú.
L’Enllaç es defineix com la primera cooperativa agroecològica de les Terres de l’Ebre: “una cooperativa de serveis i consum sense ànim de lucre”, ens aclareix Marc Povill, un dels socis impulsors i a qui trobareu gestionant i coordinant l’activitat. Tenen cent persones associades (potser a hores d’ara alguna més perquè el nombre va en augment), un 60% són del sector productiu, i la resta es distribueix en un 25% de particulars i un 15% del sector de serveis, com per exemple restaurants. Poden repartir a tot Catalunya i a l’estranger, però només exporten sota determinades condicions. Ara bé, no els cerqueu sota el nom de l’Enllaç, sinó per la marca Somebre, que no exclou la marca pròpia de cada finca o persona productora/elaboradora.
Un recurs necessari i demanat des del territori
La venda directa és un dels camins que alguns productors i productores han trobat per poder mantenir preus justos i poder comercialitzar els aliments que produeixen. Ara bé, aquest canal necessita noves aptituds i també coneixements que no tothom està disposat a assumir i no tothom considera rendibles.
Produir, portar un mínim de gestió administrativa, fer de comercial, gestionar i organitzar la distribució… Moltes funcions per a finques familiars professionals que de vegades no tenen prou recursos personals per assumir-les amb garanties. “Els productors estan demanant oxigen perquè no tenen temps de tot. I el consumidor també necessita una eina que aglutini aquests productes de proximitat amb un servei personalitzat, amb menys petjada de carboni: una sola factura, un sol transport, una sola gestió”, explica en Marc.
L’Enllaç no fa només el paper de distribuïdora típica. De fet, no aplica un marge comercial al producte, sinó el cost de manteniment de la seva infraestructura. A la factura, hi queda reflectit, d’una banda, l’import que rep el productor/a, i de l’altra, el cost de la distribució que assumeix l’Enllaç (…)
Pots llegir aquest article sencer a: comercialitzacio_80
