Encara no hi ha comentaris

La Llei de llavors, plantes de viver i recursos fitogenètics

uan Manuel González i Juan José Soriano, de Red de Semillas “Resembrando e intercambiando”.

La Red de Semillas ha fet nombroses propostes a la recent Llei sobre recursos genètics aprovada pel Govern espanyol. No totes han estat escoltades i els representants de la xarxa, d’àmbit estatal, mantenen els seus dubtes sobre la seva utilitat per garantir els drets dels pagesos i ajudar a la sostenibilitat dels sistemes agraris.

El passat juliol es publicava en el BOE la Llei de llavors i plantes de viver i recursos fitogenètics , que té com a objectiu específic regular tot els aspectes referents a l’obtenció, caracterització i avaluació de les varietats vegetals i també sobre el registre de varietats comercials, la producció i comercialització de les llavors, plantes de viver i els recursos fitogenètics per a l’agricultura i l’alimentació.

Aquest últim aspecte, de conservació, ús i accés als recursos fitogenètics, era d’obligada regulació, ja que, entre altres coses, Espanya és un dels signants del Tractat internacional sobre els recursos fitogenètics per a l’agricultura i l’alimentació. Aquest acord internacional va ser finalment acceptat per la Conferència de la FAO el novembre de 2001 i va entrar en vigor el 29 de juny de 2004.

La normativa sobre llavors i els programes de conservació de recursos genètics han estat, fins a la data, un instrument exclusivament al servei dels interessos de les empreses de llavors i dels milloradors. Aquest ha estat un dels motius pels quals les iniciatives locals de conservació i utilització de recursos genètics auspiciades per la Red de Semillas s’han desenvolupat en espais que poc o res tenen a veure amb la legislació, situant-se en un terreny alegal, aprofitant els buits i les carències que el control normatiu presentava.

A partir de la ratificació per Espanya del Tractat internacional citat, hem alimentat una moderada esperança que la situació canviés per millorar, tenint en compte que l’acord estableix que els països signants promouran o donaran suport als esforços dels agricultors i de les comunitats locals encaminats a l’ordenació i conservació a les finques del seus recursos fitogenètics. El Tractat contempla en el seu articulat una sèrie de mesures relacionades amb la utilització de les varietats locals de cultiu, l’ampliació de la base genètica dels sistemes agrícoles i el suport a iniciatives de fitomillorament amb la participació dels agricultors, que mai havien figurat en la nostra normativa.

Aquesta moderada esperança va fer que mostréssim una actitud constructiva durant el procés de tramitació de la Llei, malgrat el secretisme amb què el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació abordà la seva elaboració. Des de la Red de Semillas es van fer propostes encaminades a millorar el text legal. I amb aquesta finalitat es va proposar que el Programa nacional de conservació i utilització sostenible dels recursos fitogenètics inclogués mesures per a promoure i donar suport als esforços dels agricultors i de les comunitats locals encaminats a l’ordenació i conservació a les finques dels seus recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura. I també vam proposar altres mesures destinades a facilitar la conservació in situ de plantes silvestres afins de les cultivades i plantes silvestres per a la producció d’aliments, fins i tot en zones protegides.

Des de la Red de Semillas es va demanar que els plans plurianuals d’actuació incloguessin polítiques agrícoles equitatives per a promoure l’establiment i el manteniment de diversos sistemes de cultiu que afavoreixin la utilització sostenible de la diversitat agrobiològica i d’altres recursos naturals. L’enfortiment de línies d’investigació que promoguin i conservin la diversitat biològica fou un altre aspecte demanat, per així augmentar en la major mesura possible, la variació intraespecífica i interespecífica en benefici dels agricultors, especialment dels que generen i utilitzen les seves pròpies varietats i apliquen principis ecològics per a mantenir la fertilitat del sòl i lluitar contra les malalties, les males herbes i les plagues.

En l’apartat de drets dels agricultors, les propostes de la Red de Semillas establien formes de participació en la gestió dels beneficis que es deriven de la utilització dels recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura; i assegurant la seva participació en l’adopció de decisions, a nivell nacional, sobre assumptes relatius a la conservació i la utilització sostenible dels recursos fitogenètics.

Finalment, del conjunt d’aportacions de la Red, només han quedat incloses en la redacció final del text legal el compromís d’establir les mesures pertinents perquè els agricultors participin en la distribució dels beneficis que es deriven de la utilització dels recursos fitogenètics i un compromís que les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, hauran d’establir mesures adreçades a facilitar als agricultors la conservació, utilització i comercialització de les llavors i plantes de viver conservades en les seves finques, de varietats locals en perill de desaparició —en quantitats limitades— i també mesures per a la protecció, la conservació i el desenvolupament dels coneixements tradicionals d’interès per als recursos fitogenètics.

Aquests compromisos poden ser l’origen d’una nova política de llavors i recursos genètics més respectuosa amb els drets dels agricultors i la sostenibilitat dels sistemes agrícoles o bé ser un simple brindis al sol per a rentar la cara de l’Administració fent veure que es compleixen els compromisos internacionals presos. Red de Semillas manté seriosos dubtes sobre els efectes positius d’aquesta Llei, fins que no es coneguin el continguts dels futurs reglaments d’aplicació, que decidiran realment les condicions d’ús d’aquest material, així com l’accés i l’ús de les varietats locals per part dels agricultors.

D’altra banda, la Red considera que en els aspectes de producció i comercialització, la Llei es mostra continuista, supeditant una vegada més la inscripció de varietats i la seva posada a disposició dels agricultors, als criteris de la gran indústria de la llavor. Aquesta situació restringeix de forma alarmant la diversitat cultivada, augmentant la vulnerabilitat dels sistemes agrícoles a les malalties, tal com ja va posar de manifest la FAO en el seu Informe sobre l’estat mundial dels recursos genètics per a l’agricultura i l’alimentació.

Per últim, tampoc s’introdueixen elements que contribueixin a facilitar la generació de material vegetal adaptat a sistemes respectuosos amb la conservació del medi ambient com l’agricultura ecològica.

Per aconseguir incidir en aquests aspectes, la Red de Semillas ha sol•licitat formar part de l’Òrgan Col•legiat en matèria de conservació i utilització dels recursos fitogenètics, que es crearà arran d’aquesta Llei, cosa que sens dubte contribuirà a millorar els drets dels agricultors i les comunitats locals sobre els recursos genètics i en millorarà la gestió, aprofitant l’experiència acumulada per aquest col•lectiu en conservació i utilització d’aquests recursos.

Propostes per posar en marxa un sistema sostenible d’ús, intercanvi i conservació de recursos fitogenètics

En l’actualitat, els agricultors s’enfronten a nombroses barreres legislatives que afecten al maneig de la biodiversitat en les seves finques i que han provocat que la pèrdua de biodiversitat sigui en l’actualitat un fet constatat i referenciat en multitud d’informes i estudis a nivell europeu i internacional (Conveni de diversitat biològica, Tractat internacional de recursos fitogenètics, Pla d’acció sobre biodiversitat agrícola de la Comissió Europea, etc.). Barreres, en formes de textos ferregosos, que han provocat problemes relacionats amb:

– La correcta utilització de la biodiversitat i els recursos fitogenètics.
– El desenvolupament d’un sistema de millora de varietats locals.
– L’accés als recursos fitogenètics.
– L’ús de llavor ecològica per part dels agricultors.
– L’apropiació de la informació i els sistemes de propietat intel•lectual.
– L’efecte dels transgènics i la tecnologia Terminator sobre la biodiversitat.

A continuació es recullen una sèrie de premisses —relacionades amb problemes—que l’Administració, en les competències que li pertoquen, hauria de tenir en compte en els futurs reglaments tècnics que la nova Llei de llavors desenvoluparà:

Relacionades amb la correcta utilització de la biodiversitat i els recursos fitogenètics
– Compartir la informació sobre varietats locals i facilitar el seu intercanvi.
– Facilitar la presència de varietats locals en el registre de varietats comercials.
– Presència dels agricultors (i els consumidors) en els òrgans de presa de decisions sobre la inclusió de varietats locals en el registre de varietats comercials.
– Elevar el nivell de coneixement dels agricultors i consumidors sobre la importància de la biodiversitat per a la producció d’aliments saludables.
– Aconseguir una implicació més gran del teixit social local en la preservació i l’ús de la biodiversitat agrícola.
– Potenciar l’autonomia dels agricultors en l’elecció de llavors.

Relacionades amb el desenvolupament d’un sistema de millora de varietats locals
– Recuperació del coneixement sobre els sistemes pagesos de millora
– Canviar els criteris de productivitat exigits per a la inscripció en la llista de varietats comercials per criteris més acords per a les varietats locals.
– Posada en marxa de sistemes participatius de millora de varietats locals.
– Desenvolupament d’experiències de millora en finca per part dels agricultors.
– Facilitar la presa de contacte entre les necessitats dels agricultors que utilitzen i conserven varietats locals i els centres públics d’investigació.
– Conèixer millor les necessitats específiques de la millora de les varietats locals.

Relacionades amb l’accés als recursos fitogenètics
– Facilitar l’intercanvi de varietats entre agricultors.
– Facilitar l’accés a les varietats comercials que acaben el seu període de protecció.
– Facilitar l’accés dels agricultors als fons dels bancs de llavors.
– Adequació de la normativa per a la comercialització de barreges d’espècies i barreges varietals.
– Millorar la formació dels agricultors en temes relacionats amb la multiplicació de llavors i l’obtenció de planters i plançons.
– Potenciar la creació de petites i mitjanes entitats de producció de varietats locals.

Relacionades amb la utilització de llavor ecològica per part dels agricultors
– Fer èmfasi en l’ús igualitari de les varietats locals en el Reglament europeu de llavors ecològiques.
– Inscripció de les varietats locals o pageses en les bases de dades de llavors ecològiques per part de centres públics i ONGs.
– Treure de l’armari aquelles varietats d’interès per a l’agricultura ecològica que reposen oblidades en els bancs de germoplasma.
– Facilitar el control i la certificació de les llavors produïdes per l’agricultor en la seva pròpia explotació i les intercanviades per l’agricultor.
– Millorar l’accés dels agricultors a la informació sobre oferta de llavor ecològica.
– Ampliar el debat sobre llavor ecològica al conjunt del sector.
– Millorar el coneixement sobre la demanda de llavors ecològiques.
– Elaboració d’una reglamentació tècnica adequada per a les llavors ecològiques.
– Adaptació de la legislació que regula l’obtenció del títol de multiplicador a les necessitats específiques de l’agricultura ecològica.

Relacionades amb l’apropiació de la informació i els sistemes de propietat intel•lectual
– Evitar l’apropiació per part de particulars del patrimoni públic de recursos fitogenètics.
– Evitar l’apropiació privada de material vegetal local
– Establir el pagament de drets per la comercialització de llavors millorades utilitzant material vegetal d’origen local.
– Evitar la biopirateria i el tràfic il•lícit de recursos genètics a nivell global.
– Restablir el dret de l’agricultor a multiplicar les llavors en la seva pròpia finca per a totes les espècies.
– Evitar l’ús de patents sobre la vida en agricultura.
– Assegurar la representació social en els fòrums de decisions sobre propietat de recursos genètics i éssers vius.

Relacionades amb l’efecte dels transgènics sobre la biodiversitat
– Evitar la contaminació transgènica.
– Implicació dels consumidors en el debat sobre els OGMs.
– Evitar l’autorització de la tecnologia Terminator en la Unió Europea.

1. La Red de Semillas “Resembrando e intercambiando” és una xarxa formada per pagesos i altres xarxes de conservació de la biodiversitat agrícola que treballen en àmbits més locals.
2. B.O.E. núm. 178, de 27 de juliol de 2006; Llei 30/2006, de 26 de juliol, de llavors i plantes de viver i recursos fitogenètics.

La Llei de llavors, plantes de viver i recursos fitogenètics

Los comentaris están cerrados.