Encara no hi ha comentaris

La grip aviària i les seves arrels

Rosa Serra, enginyera agrònoma.

Les petites granges avícoles, de caràcter familiar i sovint en funció de subsistència, són les més afectades per la crisi de la grip aviària. Científics i mitjans de comunicació parlen d’una possible pandèmia i alerten una societat que ha començat a mirar els ocells migratoris amb uns altres ulls. Però el cert és que la grip comuna s’emporta més milers de morts anualment que l’aviària i que els focus estan relacionats amb la indústria avícola més intensiva.

Amb l’arribada del bon temps s’ha acabat el bombardeig de notícies sobre la grip aviària. De fet es lògic, la grip és cosa de fred i d’hivern, i amb l’arribada del bon emps ningú no hi pensa… El que és curiós és que a la major part de països on s’estan donant els casos més greus en humans, no tenen hiverns ni estius marcats com els nostres, sinó climes tropicals. Mentrestant, el consum de carn d’aviram s’ha reduït degut a la por que té la població respecte aquesta anunciada pandèmia, en un procés similar a la gran davallada de consum de carn de vedella que hi va haver arran de l’encelopatia espongiforme bovina, la malaltia de les vaques boges.
El que està clar és que els mitjans de comunicació tenen un efecte molt important en l’actitud dels consumidors a casa nostra. Però expliquen tots els ingredients de la història? Per què durant una temporada fan molt d’èmfasi en unes notícies i després de cop desapareixen com si s’hagués acabat el problema?

L’objectiu d’aquest article no és fer obra de ciència ficció sobre com la grip aviària pot arribar a ser una greu pandèmia en humans (fet per mi poc probable o impossible en base a les informacions científiques de què es disposa). En aquest article vull fer una petita anàlisi del que és l’epidèmia de grip aviària en aviram i quins efectes està tenint en la dinàmica de producció avícola arreu del món. També intentarem fer prediccions de com això pot arribar a afectar la producció aquí a casa nostra.

La OMS parla de 115 persones mortes pel virus H5N1 des del 2003, i al mateix temps afirma que anualment hi ha de 250.000 a 500.000 morts arreu del món degudes a la grip comuna en humans. I al contrari del que es pensa molta gent, el problema de la grip aviària no és nou. Altres variants de grip aviària han sofert mutacions també d’alta virulència en aviram que han causat algun cas de mortalitat humana, com la soca H7N1 que va aparèixer a Itàlia i Holanda ara fa uns set anys. Les mutacions són quelcom normal en els virus de la grip tant humana com aviària, i es donen en més facilitat amb una forta presència d’agents mutàgens que afavoreixin els canvis en la informació genètica del virus, com per exemple els tractaments antibiòtics molt utilitzats en avicultura industrial. En aquest cas, el fet que hi hagi una gran densitat d’animals que viuen en una situació d’estrès constant fa que la propagació i la disseminació de noves soques del virus sigui més efectiva. En canvi, en les petites poblacions d’aviram dels productors tradicionals que utilitzen races autòctones amb més diversitat genètica, la capacitat de supervivència d’aquests a la infecció i per a crear defenses és més elevada i el virus no té tanta facilitat per a reproduir-se i disseminar-se.

Totes les imatges que hem vist a la televisió quan ens parlen de la grip aviària són de galliners casolans en cases de gent modesta, mercats superatapeïts, o ànecs morts a la vora d’un llac. És que aquesta grip no afecta a les poblacions aviàries de l’avicultura industrial?
La veritat és que s’està culpant les aus migratòries de l’expansió de la grip aviària i a l’aviram casolà criat a l’aire lliure de vehicle entre les primeres i les granges industrials i les persones. Però realment, la teoria de l’expansió via aus emigratòries no és prou consistent, i no explica per què no estan apareixent focus arreu de les rutes migratòries, i per altra banda sí que n’apareixen seguint les vies comercials i de transport de l’avicultura industrial transnacional.
Històricament la FAO ha jugat un paper molt important en la protecció de la biodiversitat agrícola arreu del món promovent l’avicultura casolana amb races autòctones com una mesura de lluita contra la fam als països en desenvolupament. Però d’ençà l’epidèmia de grip aviària a l’Àsia, les seves polítiques han fet un canvi radical i estan apostant per la industrialització de la producció avícola. Grans granges més controlades, més “biosegures”: La Revolució Pecuària!!

L’arrel del problema

Molts dels brots detectats a granges industrials de Cambodja, Laos, Birmània, Indonèsia, Xina, Vietnam i Turquia tenen relació directa o indirecta amb els subministres d’una gran multinacional de producció avícola que té la seu a Tailàndia i que comercialitza pollet d’un dia, ous per a incubar i pinsos per aviram (la gallinassa forma part de la formulació de pinsos en aquell país). Fins i tot els casos apareguts a Nigèria semblen estar relacionats amb la importació il•legal d’aviram de Xina per a les granges industrials. Ucraïna, on darrerament han aparegut alguns brots, és un dels països d’Europa de l’Est que més importacions fa d’aviram viu per a les seves granges industrials i Turquia n’és un dels proveïdors més importants.

Però a l’hora de la veritat les repercussions estan sent molt greus per als petits productors. Arreu on s’han donat brots de grip aviària s’han exterminat les petites poblacions d’aus domèstiques en un radi de 10 quilòmetres seguint les recomanacions de la OMS (Organització Mundial de la Salut), deixant un munt de famílies sense una part important de la proteïna de la dieta i sense la font d’ingressos accessòria que suposa la venda de carn i ous. I l’impacte no és tan sols a nivell de l’economia familiar sinó que a més l’impacte global a llarg termini és previsiblement greu degut a la gran pèrdua de biodiversitat aviària que aquesta política d’extermini està portant.

A casa nostra, molta de la biodiversitat en races autòctones d’aviram ja fa temps que ha minvat, gràcies a l’entrada de les races seleccionades d’aviram per a la producció industrial d’ous i de carn. Algunes races autòctones s’han mantingut i estan actualment en alguns programes de selecció i millora de la raça per a augmentar-ne la capacitat productiva. Malgrat tot, la seva producció continua essent a petita escala i en galliners casolans d’autoconsum.

Per a prevenir la difusió de la grip aviària, Europa i els seus estats membres han desenvolupat normatives específiques que es basen en el tancament de l’aviram a l’interior per no permetre el contacte amb les aus migratòries. A Alemanya, Suècia i Suïssa l’aviram ha d’estar tancat sota teulada a tot el territori. A l’Estat espanyol s’han definit unes zones de vigilància on s’estableixen unes mesures especials de bioseguretat prop de les zones humides per on passen les aus migratòries i s’ha elaborat una llista de municipis on s’ha prohibit la cria d’aus domèstiques a l’exterior.

Pel que fa a la producció ecològica d’aviram, la normativa demana quatre metres quadrats de pati exterior per a cada gallina. La UE s’ha afanyat a treure una modificació a la normativa que permet als productors ecològics que es troben en zones on s’obliga al confinament de les aus, que les confinin sense perdre el segell. Però en la meva modesta opinió, fer producció ecològica d’aviram a l’interior és insostenible sanitàriament parlant…. si no és que es baixi molt la densitat d’animals a dins les instal•lacions, i en aquest cas farà que la producció sigui econòmicament insostenible.

Esperem que, com ha passat amb altres crisis sanitàries de bestiar, la grip aviària deixi de ser notícia i que les produccions ecològiques, extensives i tradicionals d’aviram puguin continuar la seva tasca de produir aliments de qualitat amb respecte amb el medi i preservant la biodiversitat.

Fonts consultades:

http://www.birdlife.org/news/news/2006/02/avian_flu_nigeria.html
http://www.grain.org/briefings/?id=194
http://www.who.int
http://www.oie.int/downld/AVIAN%20INFLUENZA/A_AI-Asia.htm

———————
Rosa Serra treballa és presidenta de l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics i treballa com a professora a l’Escola Agrària de Manresa.
————————-

DESTACATS

A la teoria de l’expansió a través de les aus migratòries li falta consistència
Les noves soques del virus es propaguen més fàcilment en aviram que viu entre forta densitat

La grip aviària i les seves arrels

Los comentaris están cerrados.