El comerç minorista és la darrera baula del sistema de certificació de la Producció Agrària Ecològica, és a dir, el lloc on les consumidores podem adquirir un producte alimentari amb la garantia que ha estat produït i elaborat seguint la normativa ecològica. Tanmateix, el fet és que en l’actualitat ben pocs comerços estan certificats, i en aquest article volem explorar-ne les raons i esbrinar què cal perquè no es perdi la traçabilitat al final de la cadena.

Text: Engràcia Valls. Imatges: Rebeca Molero

Els comerços minoristes són els que venen els aliments a qui en gaudirà directament, “les persones consumidores finals”, i poden ser supermercats, botigues o parades de mercat. Un cas especial és el de les cooperatives de consumidores, que actuen com a majoristes en comprar aliments en comú i repartir-los entre socis i sòcies per al seu consum final. Ara bé, aquestes cooperatives esdevenen també comerç quan fan venda a terceres persones no sòcies.
Els comerços d’alimentació ecològica que fan venda fraccionada, és a dir, a doll, són els que han de disposar del certificat de conformitat de la producció ecològica, ja que el producte envasat ja porta l’etiqueta autoritzada pel CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) que dona la garantia a les persones consumidores. Tanmateix, la normativa eximeix d’aquest certificat als comerços que compleixin una o més d’aquestes condicions:

– Les vendes de producte a doll ECO no superen els 5000 quilos a l’any.
– Les vendes de producte a doll ECO no superen els 20.000 € anuals.
– El cost potencial de la certificació supera el 2% de les vendes de productes ECO sense envasar. Per fer-nos-en una idea, i sabent que certificar una botiga té un cost anual de 263,93 €, els comerços que venguin aliments no envasats per un valor inferior a 13.197 €/any, no estan obligats a inscriure’s com a operadors al CCPAE. Aquest valor s’incrementa un 20% si la botiga fa venda fraccionada mixta, és a dir, ECO i no ECO.

Quan les vendes d’aliments ecològics a doll no superen els 20.000 euros anuals, no cal certificar el comerç

En tot cas, i a banda del seu cost econòmic, què suposa per a un comerç la certificació ecològica? N’hem parlat amb en Ferran Coronado – La Rufa-, que fa parada al mercat de Figueres, i troba ben lògic haver de disposar del certificat, de la mateixa manera que el necessiten els sectors productiu i elaborador que utilitzen la denominació protegida “ecològic”. Com en el cas del sector productiu, la clau del sistema de garantia són els registres, en aquest cas les compres i les vendes. La inspecció del Consell comprovarà, per exemple, que si s’han venut 100 quilos d’albergínies ECO, també se n’han comprat 100 quilos a proveïdors que disposen del certificat de conformitat. Per tant, és imprescindible portar un bon control d’estocs, tot registrant les possibles minves, i disposar de factures de compra correctes, on consti la denominació ecològica del producte i el codi de l’autoritat de control, així com documents de venda amb la denominació ECO dels productes que ho són.

El fet que en Ferran s’hagi acollit sense problemes al sistema de garantia pot tenir a veure amb el fet que ha estat pagès ecològic. Això li permet conèixer la normativa i el funcionament del CCPAE i també adquirir més fàcilment l’hàbit de portar els registres de l’activitat de forma completa i actualitzada. Un altre exemple és el de la Isabel Canudas, que té l’ecobotiga La Magrana a Manresa. Ella no ha sol·licitat la certificació perquè compleix els requisits d’exempció. En aquests casos és responsabilitat del comerç notificar-ho cada any al CCPAE. La Isabel és coneixedora de la certificació i troba que “és l’única manera que tenim de poder dir que allò és mínimament sa, net i controlat”, però considera que aquest sistema penalitza injustament a qui “està fent les coses bé” i que no hi ha “polítiques efectives i clares de suport a l’agricultura ecològica”.

No fer-nos (més) mal

Justament amb la intenció de clarificar i detallar en què ha de consistir, el CCPAE i el DACC (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que és l’autoritat competent en matèria de producció agrària ecològica) ens confirmen que estan treballant “per definir el control que cal fer a tots els establiments detallistes, tant els que estan obligats a sotmetre-s’hi com els que han de comunicar que n’estan exempts” i “facilitar aquesta inscripció als establiments més petits”. Fins i tot es poden replantejar les quotes, tot i que estan relacionades amb un dels requisits d’exempció.

De fet, no va ser fins a finals de maig de 2023 que el DACC va fer pública, a les xarxes relacionades amb la producció agrària ecològica i al web del Departament, una infografia sobre venda de productes ecològics directament a consumidor final (https://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/230522_minoristes). I també és aquest any quan han començat a enviar notificacions a establiments minoristes que els consta que fan venda fraccionada i que no estan certificats, perquè estiguin al cas d’allò a què els obliga la normativa.

Fins ara, aquest 2023 el CCPAE ha rebut únicament tres comunicacions d’exempció, i en el seu registre d’operadors hi consten 31 comerços minoristes, dels quals 16 (un 52%) són mixtes. El total d’establiments – un mateix titular de comerç en pot tenir varis- és de 272. És molt probable que, a banda de les cadenes de botigues o supermercats, hi hagi molt petit comerç al qual no ha arribat la informació. Aquí entenem el petit comerç com a una microempresa – menys de 10 empleats i una facturació igual o inferior a 2 milions d’euros- amb unes característiques úniques relacionades amb el seu barri o població, que esdevé un lloc genuí de relació social i veïnatge. Una interfície on es construeix confiança de la consumidora amb l’aliment adquirit, més enllà i més ençà del màrqueting espuri.

Les cooperatives que subministren exclusivament a les seves sòcies queden eximides de la certificació

La campanya informativa i divulgativa en general, per als comerços detallistes, es vol posar en marxa, segons el Departament, aquest mes d’agost. Un cop enllestida la tramesa es podrà realitzar la valoració dels resultats, i es posarà en marxa un pla de control que “servirà per verificar de forma aleatòria si els establiments minoristes d’alimentació venen productes ecològics fraccionats sense haver-ho comunicat o sense el corresponent certificat”.

El frau en el punt de mira

El sindicat Unió de Pagesos denuncia des de fa anys establiments que anuncien la venda de producte ecològic sense estar certificats i ha demanat a l’Agència Catalana del Consum (ACC) resolució amb les denúncies.
En Ferran Berenguer, responsable del sector de l’agricultura i ramaderia ecològiques a UP, té clar que el focus s’ha de posar en els mecanismes per evitar el frau i en aconseguir que qui s’ha de certificar ho faci, amb la finalitat que no es perdin els esforços de la producció i l’elaboració ecològiques i que no s’institueixin greuges comparatius causants de pèrdua de credibilitat de la producció agrària ecològica. La voluntat del sindicat és treballar, també, perquè “l’esforç de certificació es correspongui a la magnitud de l’activitat econòmica, i que no suposi cap problema per a comerços més precaris”. Alhora posa èmfasi en la necessitat que el sector de la venda al detall es faci protagonista i lluiti per la viabilitat de la certificació: “hem de fer valdre el que som i això passa pel comerç certificat”.

Hem demanat qui te les competències per fer front al frau, i en aquest cas és el DACC. De fet, el Departament està treballant amb l’ACC perquè aquesta, en les seves inspeccions rutinàries i també en les seves campanyes adreçades al comerç, inclogui aquesta casuística. Tanmateix, el més important és que totes les baules de la cadena, de la producció al consum, siguin conscients de la seva corresponsabilitat en el compliment i la millora de la normativa. Per exemple, com a consumidores individuals, si observem o sospitem un frau o una publicitat indeguda, podem adreçar-nos directament al web de l’ACC (consum.gencat.cat/ca/consultes-i-reclamacions) per fer una queixa, una denúncia o una reclamació. També podem dirigir-nos a l’Oficina d’Atenció al Consumidor més propera.

El cas de les cooperatives de consumidores

La normativa contempla que les cooperatives que subministren exclusivament a les seves sòcies quedin eximides de la certificació, però no té en compte les que, a més, fan venda a terceres persones no sòcies, a una botiga oberta al carrer. És només en aquest cas que la cooperativa actua com a minorista, ja que l’abastiment a les sòcies té, com hem comentat, la condició d’activitat majorista.

Els comerços exempts de certificació, han de notificar igualment la seva activitat al CCPAE

Aquest buit normatiu demana, segons el Departament, “consultar el sector per veure quin criteri s’hauria de seguir”. Aquí recordem que les organitzacions de consumidors tenen representació en el CCPAE i també a l’ACC, en l’exercici de la seva activitat consumidorista. En el cas de les consumidores ecològiques, la representació recau en CoopsConsum, la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, que té una Sectorial Agroecològica. Una possibilitat és que els requisits d’exempció que demana la normativa actual s’apliquin només a l’activitat econòmica amb tercers. Una altra cosa és que la cooperativa pugui decidir sol·licitar el certificat de conformitat, per motius com la pedagogia i l’exemplaritat, encara que no hi estigui obligada per les quantitats venudes.

La certificació no és l’objectiu, malgrat tot

I vet aquí que hem començat parlant de les característiques de la certificació i acabem parlant de representativitat i acció, i encara ens hem deixat pel camí preguntes amb relació al comerç electrònic o la restauració col·lectiva, que també haurien d’oferir garanties a la consumidora final.

Perquè no es tracta d’aclaparar amb entramats de drets i deures i corresponsabilitats, sinó de mirar d’aclarir un panorama que entre totes hem de fer més assequible a les persones que apostem per l’alimentació agroecològica. I posar del nostre costat un sistema de garantia que avui és una eina necessària.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/92iquiosc
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/92botiga
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/