En Konrad Schreiber, enginyer agrònom, és la cara visible associada al moviment Sòl Viu que està agregant cada vegada més pagesos i pageses a França. Les idees que transmet sobre la comprensió del sòl no deixen indiferent ningú i obren perspectives noves –o potser complementàries– a tota la teoria i la pràctica que fins ara sustentaven l’agricultura ecològica.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
El moviment Sòl Viu aposta per l’aportació de grans quantitats de carboni en superfície
Continuem necessitant un sòl viu (d’aquí el nom del moviment), però la interacció que mantenim amb ell exclou gairebé totalment la llaurada i aposta radicalment per cobrir-lo de forma permanent, mitjançant residus vegetals, adobs verds i plantes associades als cultius. La clau de la fertilitat no rau ens els fertilitzants, sinó en el carboni aportat en grans quantitats i transformat als camps mateixos pels processos naturals de degradació biològica.
Feia temps que no passava per l’Escola Agrària de Manresa un ponent amb la capacitat de sorprendre’ns que va demostrar en Konrad Schreiber. Les poques coses que havíem sentit sobre les seves propostes, ja prometien, però els atacs a alguns dels dogmes fonamentals de la producció ecològica, com el compostatge o els adobs verds, ens van deixar estarracats. Sense oblidar altres detalls, com la capacitat fertilitzant del petroli, el rol dels llimacs o el funcionament elèctric del sòl. La pinzellada històrica sobre el desenvolupament de l’agricultura i la diferent concepció entre el vell món (Mesopotàmia) i el nou món (Amèrica) va ser especialment interessant. Avui no hi haurà espai per tractar tots aquests temes, però intentarem incidir molt breument en els més rellevants.
El perquè de la crítica al compostatge
En Konrad Schreiber va explicar un experiments on es valorava l’estabilitat estructural d’un tros de terra quan es submergeix dins l’aigua. En primer lloc comparava un tros de terra presa d’un prat amb un tros de terra d’un camp de patates. La primera es mantenia ferma, en canvi la segona es desfeia. L’experiment continuava amb trossos de terra on s’hi havia barrejat compost o herba verda, i de la mateixa manera que amb el tros del camp de patates, es desfeien totalment i l’aigua quedava tèrbola.
En canvi, els trossos de terra on s’hi havia afegit palla o branca verda trinxada presentaven una estabilitat molt major i l’aigua es mantenia transparent. No estaria gens malament tenir més detalls d’aquests experiments i intentar repetir-los. Així i tot, aquest tema hauria donat per discutir unes quantes hores, perquè parlar de «compost» així en general, com si tots els composts fossin el mateix ho trobem, com a mínim, poc rigorós.
“El treball del sòl no té passat ni futur, és un error d’itinerari de la humanitat”
Però tot i que li vam plantejar què passaria amb un compost fet amb materials molt lignificats, com branca trinxada, per exemple, que donés com a resultat una presència alta de fongs, organismes que juguen un paper essencial en l’estructuració del sòl, no va cedir gens, argumentant que els processos de compostatge és millor que es donin damunt del sòl que en una pila, perquè genera moltes més pèrdues.
Per tant, Konrad Schreiber relega el paper del compost a un simple fertilitzant, necessari els primers anys, per tal d’ajudar el creixement de les plantes fins que el sòl no estigui viu, però en cap cas es pot considerar com un element per millorar la terra. La manera principal de millora d’aquesta és que sempre estigui coberta per restes vegetals.
Nitrogen i carboni
Com podem veure si ens mirem un esquema del cicle del nitrogen, la major quantitat d’aquest element la trobem a l’atmosfera. Des de l’agronomia sempre s’ha reconegut el rol dels Rhizobium, els bacteris que s’associen a les arrels de les lleguminoses, per fixar el nitrogen atmosfèric al sòl, però sempre s’ha donat poca importància, a nivell agrícola, als bacteris fixadors lliures com els Azotobacter.
Aquests bacteris menjadors de matèria orgànica rica en carboni són també capaços de fixar el nitrogen atmosfèric a terra si tenen les condicions adequades: mantenir el sòl cobert els és imprescindible per a proporcionar-los aliment i hàbitat per al seu desenvolupament. Si aportem materials nitrogenats a terra, la seva activitat disminuirà. Aquest procés és el que permet afirmar a en Konrad que «el sòl menja carboni i produeix nitrogen» i per això recomana tenir el terreny sempre cobert amb palla o restes vegetals, sabent que si aquestes restes estan en superfície, no hi haurà problemes de «fam de nitrogen» com sí que podria passar si aquestes restes s’enterressin a dins la terra.
Què és la fam de nitrogen?
Si disposem d’unes restes vegetals amb una relació carboni/nitrogen elevada –com pugui ser palla de cereal– i les colguem a sota terra, els microorganismes que hagin de descomposar aquest material agafaran del sòl el nitrogen que necessitin. Si en el mateix moment tenim un cultiu implantat a la superfície, aquest cultiu trobarà a faltar aquest nitrogen que s’han quedat els microorganismes. Aquest fenomen es coneix com a fam de nitrogen. Un cop aquestes restes s’hagin acabat de descompondre, aquest problema ja no hi serà. Tampoc hi ha problemes de fam de nitrogen si les restes vegetals es deixen en superfície. En aquest darrer cas, estem donant oportunitat als bacteris fixadors lliures, com els azotobacter, perquè treballin i fixin nitrogen atmosfèric.
Els adobs verds
Konrad Schreiber i el moviment del sòl viu ens proposen canviar el moment de destrucció de l’adob verd. Fins ara sempre s’ha dit que s’havia de fer a l’inici de la floració per evitar que el balanç d’extracció de nutrients per part de l’adob verd fos negatiu. Schreiber proposa que cal deixar que completi la floració per tal que tinguem tiges endurides, riques en lignina que alimentaran el cicle de l’humus, el qual serà el responsable de la veritable millora del sòl. Si es trinxa massa tendre, l’activitat biològica que generarà consumirà humus i, si no és restituït d’alguna altra manera, el procés pot implicar una degradació del sòl.
Per tant, quan les plantes ja estiguin més velles i lignificades serà el moment de trinxar-les, segar-les o passar el corró laminat per deixar tota la vegetació en superfície, a mode d’encoixinat, alimentant el cicle de l’humus. És aquest procés el que permetrà l’acció dels bacteris fixadors lliures de nitrogen i tota la resta de organismes mobilitzadors del cicle de nutrients, amb la conseqüència d’un balanç positiu d’humus.
El procés de millora de la fertilitat
Partint d’un terreny degradat i empobrit, la successió ecològica començarà per les plantes pioneres, àvides d’agafar el nitrogen que hi pugi haver disponible al sòl. Un cop han arribat a la maduresa, donen a la terra milers de llavors, i amb la seva mort, les fulles mortes, les tiges i les ramificacions dures com llenya quedaran en la superfície i serviran d’aliment als microorganismes que les digeriran. En aquest punt poden començar a intervenir els bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric i el sòl es començarà a enriquir lentament. En l’agricultura, massa lentitud no ens agrada i cal buscar maneres d’accelerar aquest procés. Aquí és quan Konrad Schreiber recomana l’ús del compost (i si no fem producció eco, fins i tot d’urea): per augmentar la producció vegetal i d’aquesta manera accelerar el procés. També recomana cobrir el sòl amb grans quantitats de material ric en carboni. ✿
KONRAD SCHREIBER:
“El compost degrada el sòl”
“Per entendre la idea que el nitrogen prové de l’aire hem de carregar-nos el concepte del compost. El compost és un projecte que degrada els sòls. És una afirmació polèmica, també a França, però no és greu, el que cal és entendre què fem quan fabriquem compost. Podem fer un experiment simple per entendre què està passant al sòl.
Primer hem agafat terrossos de terra i els hem posat dins l’aigua. El primer terròs és un sòl procedent d’un prat; sembla estructurat, té l’aparença d’un sòl viu. El segon terròs és procedent d’un camp de patates, desestructurat, que es desfà completament un cop dins l’aigua; en diem un sòl mort (tot i que en el mort també hi ha bacteris i microorganismes). Intentarem entendre aquest sòl mort amb la següent fase de l’experiment, en què farem dues proves més d’estabilitat estructural enfront de l’aigua.
Agafem un quilo de terra, el barregem amb 100 grams de compost i el posem en un test. Fem el mateix amb un quilo de terra i 100 grams d’herba tallada d’un adob verd. Agafem els dos testos i els posem una mica humits dins d’una caixa i esperem que tots els microorganismes del compost o de l’adob verd colonitzin la terra. Al cap de cinc mesos treurem la terra dels testos i la posarem dins l’aigua repetint el test d’estabilitat.
Al cap de 48 hores la terra dels dos testos s’ha desfet. Tot el que contenia aquesta terra, ja sigui nitrogen, pesticides o altres components estarà dissolt en l’aigua. Estem obligats a concloure que ni el compost ni l’adob verd han aconseguit millorar la terra.
Ara fem el mateix experiment amb el quilo de terra i hi afegim 100 grams palla i un altre quilo de terra amb 100 grams BRF (fusta tendre picada). Els deixem cinc mesos i tornem a fer el test. Al cap de 48 hores, els terrossos de terra queden intactes, l’aigua és neta i si hi ha nitrats en aquest sòl, no estan dins l’aigua sinó que queden presoners dins el terròs de terra. Si hi ha un pesticida, igual. Per tant, arribem a la conclusió que el compost i l’adob verd només tenen el rol específic de fertilitzants”.
Per saber-ne més, aquí els enllaços de les ponències que va presentar el 17/9/2020 a l’Escola Agrària de Manresa
Fertilitat del sòl i el trànsit a la sembra directa. Part I – Sr. Konrad Schreiber
Fertilitat del sòl i el trànsit a la sembra directa. Part II – Sr. Konrad Schreiber
Fertilitat del sòl i el trànsit a la sembra directa. Part III – Sr. Konrad Schreiber
Fertilitat del sòl i el trànsit a la sembra directa. Part IV – Sr. Konrad Schreiber
I aquí l’enllaç al vídeo de tota la sessió:
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
