El 2018, la cooperativa de Salelles ha fet 15 anys des que va començar a elaborar pinso ecològic. Els primers temps amb una producció molt petita, mentre que ara la producció eco ja supera amb escreix la convencional. El seu pinso arriba arreu de Catalunya i també al País Valencià, Illes Balears i Cerdanya rossellonesa, i fins i tot a Osca, Navarra, Múrcia, Andalusia i Canàries. A un any de la jubilació, en Josep Oliveras, el gerent i l’ànima visible de la cooperativa, ens parla de la trajectòria que porten i del sector.
Per Alba Gros. Imatges: Ivan Murillo
En Josep Oliveras és gat vell en el sector del pinso ecològic. Fa 28 anys que és al capdavant del Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926 per emprenedors vitícoles de la zona. Al cap dels anys, l’empresa es va anar adaptant al canvi d’orientació productiva dels pagesos que en formaven part, que feren un gir obrint granges de porc i boví, i destinant les terres a cereal i farratge. L’any 2003, a resultes de la petició de part dels seus socis, la cooperativa es va inscriure al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica per a poder elaborar pinso certificat.
Ara com ara és un referent en l’àmbit català i manté una política de foment de la producció local. En Josep Oliveras, de caràcter afable i franc, participa en xerrades i reunions per a intentar engrescar la pagesia a reconvertir-se a la producció ecològica i així reduir les compres de fora de Catalunya. L’hem pescat mentre corre amunt i avall de la cooperativa, entre la botiga, la fabrica de pinso i l’oficina, i el retenim per a conversar una estona amb ell.
Com va ser que vau començar a fer pinso ecològic?
L’any 2004, quan la cooperativa ja s’havia inscrit al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, la Generalitat de Catalunya va treure unes subvencions orientades, especialment, perquè els ramaders del Pirineu s’animessin a engreixar ells mateixos els vedells en producció ecològica i dinamitzar una mica aquelles comarques. Així és com ens va arribar la primera demanda forta de pinso ecològic, que ens va
decidir a muntar una línia exclusiva, a part de la convencional. Al cap de poc temps ja vam començar a servir avicultors, algun de porcí ecològic, de xai… i anar augmentant.
Normativament, no és necessari tenir dues línies separades per a la fabricació de pinso ecològic i el convencional. Per què veu muntar una línia apart? Què us aporta?
Evitar el que en diuen les contaminacions creuades, és a dir que facis un pinso ecològic i arrossegui restes d’un pinso convencional. Si no ho tens separat, has de fer una neteja cada vegada que vols fer pinso ecològic, i aquest procés de neteja també és molt car perquè has de fer passar -per tot el circuit- producte ecològic que després has de vendre com a convencional, perquè n’hi quedaran restes. I és clar, la matèria primera ecològica té un cost prou elevat com per després haver-la de vendre a preu de convencional! Fer dues línies és la millor manera de garantir la qualitat, però és cert que pel que fa a la fabricació de pinso ecològic, ara com ara està permès fer-ho en una línia única.
Ara esteu de remodelació. Quins canvis esteu fent?
Estem fent netejar les sitges, hem canviat el filtre del molí i altres parts de l’engranatge on poguessin quedar restes de pinso convencional per a poder invertir les línies i dedicar la més gran a la producció ecològica. La capacitat de producció de la fàbrica de pinso ecològic funciona a tota màquina i en canvi la convencional està infrautilitzada; és un contrasentit. Vam començar amb una producció de 50 tones/mes i ara n’estem fent entre 800-1000 tones/mes; produïm cinc vegades més pinso ecològic que convencional. També estem reconvertint la nostra agrobotiga per a tenir més oferta d’aliment ecològic; i volem apostar amb més èmfasi pel retorn dels envasos i les garrafes de vidre reutilitzables, aprofitant que ja tenim màquines per a netejar-los. Netegem amb sosa, després la neutralitzem amb un àcid i
aprofitem l’aigua per a regar.
I això es pot fer?
Sí, però és clar: has de presentar un pla de dejeccions, omplir papers i tot plegat… Amb això Amb això no comptes pas fer-hi diners, però per un tema d’ideals sempre val la pena.
També són els ideals els que et porten a fer xerrades per animar la producció
local de cereals ecològics?
Sí, i ara estem molt interessats en què es faci realitat una aposta d’Unió de Pagesos per a crear una ADV (Agrupació de Defensa Vegetal) per als cultius extensius, amb la intenció que hi hagi una secció per als productors ecològics, a veure si podem activar la reconversió. Ens facilitaria l’obtenció de cereal ecològic d’origen proper, sense el cost de transport que ara paguem quan ve de més lluny.
Quant més car és un pinso ecològic respecte un de convencional?
Un pinso de remugant pot ser un 40% més car i un d’aviram un 45% més car.
Si la matèria primera provingués d’aquí, el preu del pinso seria més econòmic?
Nosaltres, ara mateix, per a animar una mica el sector, estem pagant als pagesos d’aquí al mateix preu que paguem l’ordi i el blat que arriba de fora. És a dir, si un material té 60 euros de cost de transport i un d’aquí en té 20, el pagès d’aquí cobrarà els 40 euros de diferència que ens estalviem amb el cost del transport. És una manera d’ajudar que la pagesia s’hi animi.
De quin volum estàs parlant, quant a necessitats de matèria primera?
Ara, per la producció de pinso que estem fent, necessitaríem almenys 3000-4000 tones més d’ordi per campanya i 2000-3000 de blat. Això suposaria entre 2400-2500 hectàrees més en producció ecològica. Si tinguéssim blat de la zona, podríem substituir part del blat de moro per blat, perquè hi ha animals amb una dieta que ho permet. Enlloc d’importar blat de moro de fora potser es podria gastar una mica més d’ordi. I pel que fa al pèsol, podríem parlar també de 500-600 tones/any més com a mínim.
Per què costa tant d’engrescar la producció local?
A la majoria, el que els fa por és l’herba adventícia. Si hi ha massa herbes augmenta la humitat del gra en la collita, i un gra que tingui més de 13 o 14º d’humitat ja no el podem acceptar perquè se’ns faria malbé. També és veritat que hi ha pagesos que tenen les terres compromeses per a poder-hi abocar purins, ja siguin els de les seves granges o bé d’altres productors. Si fessin la reconversió, ja no hi podrien deixar abocar aquests purins.
De quins països arriben les matèries primeres a Catalunya, doncs?
Bona part del blat de moro ve d’Ucraïna. Produït aquí hi ha alguna coseta, però amb el perill d’una possible contaminació per transgènic si els veïns en fan. Alguns altres països de l’Est com Polònia i Romania també en produeixen i nosaltres també en comprem dels regadius d’Extremadura. El cereal de secà: ordi, blat, civada i pèsol, en trobem una mica per aquí i cap als Monegros. Quan el d’aquí se’ns acaba anem a cercar-ne cap el sud, fins arribar a Andalusia.
I la soja?
La soja ecològica pot venir de la Xina, de l’Índia… Fins i tot ara n’arriba a Catalunya procedent de l’Àfrica i d’Argentina. Pot arribar en gra, va a les fàbriques que treuen l’oli, i el que fem servir per al pinso és el tortó, que és el gra de la soja premsat. En l’elaboració convencional, el tortó no porta ni un gram de greix, perquè la que no poden treure amb la premsa –mecànicament- la treuen químicament, amb dissolvents. En canvi, en producció ecològica, no es poden utilitzar dissolvents i el tortó ens arriba amb certa quantitat de greix, un 6-8%, que és positiu.
Veus viable una alternativa a la soja?
El pèsol en porcí i en boví. En avicultura és difícil perquè la gallina necessita aminoàcids i com que els sintètics no estan permesos en producció ecològica, els hem d’afegir a la dieta a través de les matèries primeres, i la soja en sol portar bastants. En remugants es podria substituir pel favó. Tenim algun client de boví que és antisoja i li estem fabricant el pinso amb pèsol. Les fórmules les fa un ordinador i un ordinador és fred, no té en compte d’on arriba la matèria primera, ni quin territori estàs beneficiant quan esculls un o altre component. L’ordinador el que veu és que un gram de proteïna de soja costa menys que un gram de proteïna de pèsol i que per tant, surt més a compte –econòmicament- gastar soja. Així de clar.
M’estàs dient que les fórmules per al pinso les fa un ordinador?
Les fórmules del pinso les fa el veterinari nutricionista, adequades a l’edat i tipus d’animal. Un animal jove necessita més proteïna, per exemple. Quan es fan les fórmules es té en compte l’estat de les matèries primeres i l’estàndard de la collita, entre altres factors.
És veritat que a la campanya 2017 i també a la 2018 algunes companyies estrangeres van venir a buscar gra aquí?
Van ser companyies holandeses que van comprar sobretot ordi andalús i que van provocar una distorsió del mercat, fent pujar els preus. Se l’emporten cap a Holanda i Alemanya, però tampoc és que sigui molta quantitat segons ens expliquen, uns tres vaixells d’unes 2000 tones cada un.
Tornant a la necessària reconversió de les terres: com es pot acabar convencent la pagesia?
Aquest any ja n’hi ha més que s’ho estan plantejant perquè l’aplicació dels herbicides no els ha funcionat com esperaven: el tractament va aturar-la, però la pluja de després la va fer sortir altra vegada. El cereal estava sec i l’herba estava verda, cosa que no ajuda en el moment de la collita. En canvi, en producció ecològica, el cereal i l’herba van créixer i es van assecar al mateix temps. Els herbicides valen molts diners i si se’l poden estalviar i a més vendre a millor preu… Ara és qüestió d’anar-los punxant.
Per netejar el cereal de l’herba, com ho feu?
Ens agradaria instal·lar una porgadora gran per a netejar millor el cereal. Hem vist que a França fan cultiu associat de blat i favó que després de la collita es pot separar gràcies a una maquinària específica. Això és útil perquè el blat ofega l’herba del favó, i al mateix temps el favó fixa nitrogen amb les seves arrels i ajuda el blat. També hem vist com sembraven trèvol baix sota el cereal, perquè adobava i matava l’herba adventícia que surt amb el cereal; i que en el moment de segar, tallaven més amunt i deixaven el trèvol. Són estudis, projectes i històries que es van fent per anar coneixent el que va millor.
Com veus la situació del sector ecològic?
Jo el que veig és que hi ha escorxadors que estan matant vedells que els arriben d’Andalusia, mentre alguns ramaders d’aquí estan plegant perquè no els resulta rendible! Amb l’ou ecològic igual: estan arribant ous d’altres territoris a uns preus més econòmics que els d’aquí. Per tant, jo diria: l’aliment ecològic té un preu per definició més elevat que el convencional; si veus un preu gaire econòmic, pregunta’t què deu haver-hi al darrere.
Vols dir que hi ha empreses ecològiques que han de tancar per qüestions econòmiques?
Sí, hi ha gent que es posa en producció ecològica i després no li surten els números per a pagar-te el pinso, i això sí que em preocupa i que em treu el son. I normalment són els que s’hi posen de nou perquè els que venen del convencional ja ho tenen més rodat. Els bancs no s’hi volen posar gaire a l’hora d’invertir en granges noves, els costa, i per tant el productor acaba repenjant-se amb el proveïdor, que som nosaltres. I és clar, quan talles? Quan deixes de subministrar el pinso a una persona que té una granja i que saps que quan deixis de portar-n’hi haurà de tancar?
Cap on creus que ha d’avançar el sector ecològic?
En el sector ecològic cada vegada hi entren empreses més grans. Jo crec que s’hi hauria d’arribar més per filosofia que per qüestions econòmiques, però és evident que de productors grans n’hi ha d’haver perquè si una cadena de supermercats necessita 500 pollastres cada setmana, quin pagès o pagesa ho podrà subministrar? Per tant sóc del parer que sí, que el sector ha de créixer, però ha de créixer respectant els valors ecològics. ✿
Consulta tot el sumari del número aquí
Pots comprar el número 74 d’Agrocultura en format paper clicant aquí
I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí
