.

Josep Oliveras, pinsaire ecològic: “Un pinso de remugant pot ser un 40% més car”

El 2018, la cooperativa de Salelles ha fet 15 anys des que va començar a elaborar pinso ecològic. Els primers temps amb una producció molt petita, mentre que ara la producció eco ja supera amb escreix la convencional. El seu pinso arriba arreu de Catalunya i també al País Valencià, Illes Balears i Cerdanya  rossellonesa, i fins i tot a Osca, Navarra, Múrcia, Andalusia i Canàries. A un any de la jubilació, en Josep Oliveras, el gerent i l’ànima visible de la cooperativa, ens parla de la trajectòria que porten i del sector.

Per Alba Gros. Imatges: Ivan Murillo

En Josep Oliveras és gat vell en el sector del pinso ecològic. Fa 28 anys que és al capdavant del Celler Cooperatiu de Salelles, fundat el 1926 per emprenedors vitícoles de la zona. Al cap dels anys, l’empresa es va anar adaptant al canvi d’orientació productiva dels pagesos que en formaven part, que feren un gir obrint granges de porc i boví, i destinant les terres a cereal i farratge. L’any 2003, a resultes de la petició de part dels seus socis, la cooperativa es va inscriure al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica per a poder elaborar pinso certificat.

Ara com ara és un referent en l’àmbit català i manté una política de foment de la producció local. En Josep Oliveras, de caràcter afable i franc, participa en xerrades i reunions per a intentar engrescar la pagesia a reconvertir-se a la producció ecològica i així reduir les compres de fora de Catalunya. L’hem pescat mentre corre amunt i avall de la cooperativa, entre la botiga, la fabrica de pinso i l’oficina, i el retenim per a conversar una estona amb ell.

Com va ser que vau començar a fer pinso ecològic?
L’any 2004, quan la cooperativa ja s’havia inscrit al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, la Generalitat de Catalunya va treure unes subvencions orientades, especialment, perquè els ramaders del Pirineu s’animessin a engreixar ells mateixos els vedells en producció ecològica i dinamitzar una mica aquelles comarques. Així és com ens va arribar la primera demanda forta de pinso ecològic, que ens va
decidir a muntar una línia exclusiva, a part de la convencional. Al cap de poc temps ja vam començar a servir avicultors, algun de porcí ecològic, de xai… i anar augmentant.

Normativament, no és necessari tenir dues línies separades per a la fabricació de pinso ecològic i el convencional. Per què veu muntar una línia apart? Què us aporta?
Evitar el que en diuen les contaminacions creuades, és a dir que facis un pinso ecològic i arrossegui restes d’un pinso convencional. Si no ho tens separat, has de fer una neteja cada vegada que vols fer pinso ecològic, i aquest procés de neteja també és molt car perquè has de fer passar -per tot el circuit- producte ecològic que després has de vendre com a convencional, perquè n’hi quedaran restes. I és clar, la matèria primera ecològica té un cost prou elevat com per després haver-la de vendre a preu de convencional! Fer dues línies és la millor manera de garantir la qualitat, però és cert que pel que fa a la fabricació de pinso ecològic, (…)

Consulta tot el sumari del número aquí

Pots comprar el número 74 d’Agrocultura en format paper clicant aquí

I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí

Los comentaris están cerrados.