Encara no hi ha comentaris

Extractes vegetals del nim per al control de l’escarabat de la patata

Xavier Pérez

El nim té fama d’arbre prodigiós. A l’Índia se l’ha utilitzat històricament per a la medicina, la veterinària i com a insecticida en els cultius i els magatzems. En aquest article l’autor en repassa les principals característiques i ens dóna els resultats d’una experiència comparativa entre l’azadiractina —una de les matèries actives del nim— i la rotenona pel control de l’escarabat de la patatera i el cuc del filferro.

En Josep M. Gamissans fa uns 15 anys que conrea a la seva finca de manera ecològica. A les seves parcel•les a La Guixa (Osona, Barcelona) fa cultius hortícoles i cereals. La patata és, després dels cereals, el cultiu més important a la seva rotació quant a superfície i producció. Des del punt de vista fitosanitari, el seu principal problema és l’escarabat de la patata (Leptinotarsa decemliniata), que controla amb rotenona, i en segon lloc el cuc del filferro (Agriotes sp.). Els danys provocats per les larves d’aquest insecte en el tubercle varien en funció de l’any. En aquest cas no fa cap tractament o mesura de control específica.

En Josep M. no està del tot satisfet amb l’eficiència dels tractaments amb rotenona, tot i haver provat diferents productes comercials a base d’aquest extracte vegetal. Des de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Hortec, de la qual forma part, se li va plantejar l’opció de canviar de matèria activa per tal de fer un control més efectiu de la plaga. Els extractes de nim (Azadirachta indica A Juss) semblen la millor alternativa per varies raons:

 El seu espectre d’acció inclou varis ordres d’insectes (coleòpters, dípters, heminòpters, tisanòpters i lepidòpters) i dintre dels coleòpters te eficiència reconeguda contra l’escarabat de la patata i el cuc del filferro.
 Tot i aquest ampli espectre d’actuació no presenten un efecte negatiu sobre la fauna útil (depredadors i paràsits de plagues)
 El seu caràcter sistèmic (capacitat de ser absorbit per la planta i ser translocat cap a altres parts de la planta que no han estat tractades) permet, mitjançant tractaments foliars, actuar sobre les larves de cuc de filferro que ataquen els tubercles al terra.
 Dificultat de les plagues per crear resistències pels múltiples modes d’actuació de les diferents molècules que composen els extractes de nim.

D’entrada, doncs, sembla una molt bona alternativa als extractes vegetals de rotenona, tot i que tant per l’un com per l’altre cal demanar permisos a l’organisme de control per aplicar-los (en cas de producció certificada com a ecològica). Cal tenir en compte que els extractes de nim només poden barrejar-se amb productes no alcalins.

Composició i modes d’actuació dels extractes de nim

L’arbre del nim és de la família de les meliàcies i originari del sud-est asiàtic, on des de l’antiguitat és conreat i valorat per les seves propietats no sols com a insecticida, sinó també medicinals. És també un bon arbre per a la reforestació en zones àrides i suposa un bon aliment pel bestiar. Actualment es troba estès per àrees de clima tropical i sub-tropical d’Àsia, Àfrica, Amèrica Central i del Sud i Oceania.

Són molts els components que formen l’extracte de nim, però destaquen uns quants terpenoides (també anomenats limonoides) per la seva activitat insecticida i de repel•lència cap als insectes. Les tres principals substàncies que presenten aquestes característiques són: azadiractina — la més important—, nimbin i salannin. Aquestes substàncies es troben en major concentració a les llavors de l’arbre del nim, per això els extractes més efectius es fan habitualment amb aquesta part de la planta (oli de llavor de nim)

El mode d’actuació d’aquestes substàncies és ampli i afecta a àmbits fonamentals de la vida de l’insecte com la reproducció i l’alimentació:
– Interfereixen en el procés de muda dels insectes, impedint que es produeixi (aquesta capacitat és bàsicament efecte de l’azadiractina)
– Efecte antialimentari: bloqueig de la capacitat de succionar i reducció de la motilitat de l’intestí.
– Reducció de la fecunditat de les femelles de larves tractades, així com de la viabilitat dels ous.
– Acció repel•lent de larves i adults per processos purament olfactius.

Actuen per contacte i ingestió i els seus efectes es manifesten al cap de 3 a 15 dies.

Com la majoria d’extractes vegetals, els de nim són molt biodegradables, cosa que es tradueix en una baixa persistència en els cultius un cop aplicats.

Productes comercials d’extractes de nim

Actualment a hi ha al mercat estatal molts productes a base d’extractes de nim. D’entrada en diferenciem de dos tipus: el que anomenem olis de nim i els extractes d’azadiractina.

Els olis de nim són extractes naturals que presenten un contingut variable (del 30 al 100%) d’oli de les llavors de nim. El seu contingut en azadiractina no sempre s’especifica però els fabricants acostumen a citar un 0,3% d’aquesta molècula. Actualment hi ha al mercat estatal al voltant d’una vintena de productes comercials d’aquest tipus. De tots ells només un està inclòs en el Registre de Productes Fitosanitaris del MAPA. Alguns estan inscrits en el Registre de Fertilitzants com a esmenes orgàniques líquides. Aproximadament la meitat d’aquests estan certificats com a insum vàlid per a l’agricultura ecològica per alguna entitat de control i certificació (Sohicert, CAAE, etc.) Les seves dosis habituals d’aplicació són de 100 a 300 cc./Hl.

Els extractes d’azadiractina són productes que contenen entre un 3,2 i 4,5% d’aquesta substància sense fer cap referència al seu contingut en oli de llavors de nim. Actualment només hi ha inclosos tres productes al Registre de Productes Fitosanitaris, però al mercat el producte de referència és l’Aling de Sipcam-Inagra. Aquest va ser el primer preparat que va sortir al mercat i el més difós. Dels altres dos productes registrats un és d’una casa italiana poc coneguda i l’altre es l’Eina de Lainco, que és el que presenta el % més alt d’azadiractina. Les dosis habituals d’aplicació d’aquest productes estan al voltant dels 100 centímetres cúbics/hectolitre. Cal dir que el preu de mercat d’aquests productes és força més alt que el d’olis de nim.

L’Eina és un producte que, tot i està registrat, encara no es comercialitza, i fins al moment els seus usos autoritzats no inclouen els cultius hortícoles.

Disseny i desenvolupament de l’experiència

L’experiència es va desenvolupar el 2005 en una parcel•la sembrada de patates de la varietat red pontiac (llavor certificada ecològica) en cicle primerenc . Es va sembrar el 30 de març amb un marc de plantació es de 0,75 x 0,35 metres i la collita es va fer entre el 20 i el 21 de juliol.

L’assaig ha constat de cinc tractaments diferents més un testimoni al qual no s’ha aplicat cap producte. Dos dels tractaments eren extractes d’azadiractina (els esmentats Aling i Eina), uns altres dos extractes de rotenona i un cinquè un extracte de Marigold (Tagetes sp.). Dels dos tractaments amb rotenona, un correspon al producte comercial que el pagès acostuma a utilitzar (Compagri 2002) i l’altre és un extracte no comercial de Lainco. El tractament amb extracte de Marigold ha estat inclòs per interès d’aquesta empresa, ja que d’entrada no és un extracte vegetal que tingui efecte insecticida, sinó més aviat nematicida. A la taula 1 es poden veure les dosis aplicades a cada tractament.

El disseny experimental ha estat de quatre miniparcel•les per producte, situades a la finca per atzar (un total de 24 parcel•les elementals). Cada miniparcel•la té una superfície de 30 metres quadrats (3 metres d’ample que corresponen a quatre solcs de patata X 10 metres de llarg).
Durant el cultiu i aplicació dels tractaments s’han realitzat 10 controls sobre 10 plantes de patateres de la part central de cada parcel•la elemental per avaluar el seu nivell d’escarabat de la patata.
Per cada planta s’han efectuat els següents recomptes:
– Nombre d’adults i postes d’ous/planta
– Nombre de larves “petites” (primer estadi larvari) i grans (la resta) presents en una tija de la planta escollida a l’atzar.
Al darrer control s’ha fet també una avaluació, mitjançant uns índexs, del grau de defoliació provocat per les larves de l’escarabat.

El criteri d’aplicació dels tractaments s’ha fixat sobre el tractament amb Eina, de manera que quan a les parcel•les d’aquest tractament el nivell total de larves ha crescut per sobre del tolerable, s’han realitzat les aplicacions corresponents a cada tractament. A la taula 2 es poden veure els controls i les aplicacions al llarg del cultiu

En el moment de collita s’ha controlat el rendiment del cultiu, el percentatge de productes que presentaven picades de cuc del filferro i altres paràmetres com el nombre de tubercles per metre quadrat. S’ha diferenciat el producte que, pel seu calibre, no hem considerat comercial.

Resultats obtinguts

Pel que fa a les evolucions de les poblacions d’adults, cal tenir en compte que aquestes són erràtiques en tots els tractaments, ja que la presència d’adults a la planta és molt variable, atenent que té una mobilitat considerable. En principi, els tractaments amb rotenona haurien de donar poblacions més baixes, ja que sí que tenen efecte sobre els adults —a diferència dels altres extractes vegetals—, però els resultats no ho mostraren així.
Cal advertir que en el darrer recompte no es va avaluar el tractament amb extracte de Marigold, ja que les plantes presentaven un estat lamentable que dificultava aquesta tasca.
Tal i com es pot observar en la figura 1, pel que fa a la presència de larves, evidentment les mitjanes més altes s’han obtingut en el testimoni. Sobre els tractaments amb efecte larvicida: l’Eina presenta al final del cultiu el nivell més baix de larves actives a les fulles, mentre que el tractament amb la rotenona que utilitza habitualment el pagès és el que el té més alt.
Finalment, pel que fa a les postes d’ous, tots els tractaments presenten la mateixa tendència a la baixa sense apreciar-se diferències significatives.

Quant a l’estat de la planta respecte al grau de defoliació patit, hem obtingut els resultats que figuren a la taula 3. El tractament amb Eina és el que ha presentat de mitjana un menor índex de defoliació i és estadísticament significativa la diferència amb el testimoni, el tractament amb extracte de Marigold i el tractament amb rotenona Compagri. L’extracte de rotenona de Lainco presenta unes mitjanes semblants als resultats obtinguts pels extractes d’azadiractina.

Els danys de larves d’Agriotes sp. observats sobre el tubercle han donat les mitjanes que es resumeixen a la taula 4. Ens ha sorprès la baixa afectació que han presentat els tubercles del tractament amb extracte de Marigold. La rotenona Compagri, junt amb el testimoni, presenten el major grau d’afectació, tot i no ser estadísticament significativa la seva diferència respecte els tractaments amb extractes d’azadiractina i l’altre producte a base de rotenona.

La taula 5 inclou les dades sobre el rendiment del cultiu. Les parcel•les tractades amb extractes d’azadiractina són les que presenten un millor rendiment de tubercles, encara que l’única diferència significativa és entre l’Eina i la rotenona Lainco, que és la que presenta una mitjana de rendiment de les quatre subparcel•les més baixa (el millor tractament té de mitjana un rendiment un 38% major que el pitjor)

Conclusions

Podem dir que pel mateix nombre de tractaments (tres en el nostre cas) els extractes d’azadiractina han tingut un millor comportament respecte als productes d’extracte de rotenona quant al rendiment total del cultiu. No ens hem d’oblidar que aquest és un paràmetre fonamental pel pagès. Evidentment, un millor rendiment es correspon a una menor incidència de danys per larves d’escarabat de la patata, que literalment poden arribar a menjar-se totes les fulles i per tant a limitar en gran mesura l’activitat fotosintètica de la planta. Per això hi ha força coincidència en els resultats obtinguts en el rendiment i l’estat de defoliació de les plantes al final del cultiu pels diferents tractaments.

També s’apunta que els extractes vegetals d’azadiractina tenen una bona resposta a l’hora de reduir els danys provocats pel cuc del filferro als tubercles. Cal dir que aquest és un problema que pot ser molt important en els productors de patata ecològica, ja que pot generar un percentatge important de rebuig. Sembla però que per tenir un millor control caldria ampliar la freqüència de tractaments.

Una altra conclusió fa referència no tant al resultats obtinguts, sinó al plantejament de l’experiència. Caldria fer una crítica respecte a les dosis aplicades dels extractes i al moment i el nombre d’aplicacions dels productes. I és que algú podria dir que l’Eina jugava amb avantatge, ja que per una banda el criteri d’aplicació dels productes s’ha fixat segons els tractaments amb aquesta matèria activa i ha donat com a resultat que només s’hagin efectuat tres aplicacions de productes en tots els casos. Una valoració diferenciada per cada un dels productes, aplicant quan convingués a cada cas, possiblement hagués dut a un major nombre d’aplicacions en algunes miniparcel•les, i els resultats no haguessin estat els mateixos. D’entrada és de suposar que els extractes de rotenona haguessin efectuat un millor control sobre l’escarabat de la patata. Per altra banda, la dosi en què s’ha aplicat l’Eina és molt alta (0,2%), major que la recomanada al Registre de Productes Fitosanitaris (0,05-0,1%) per les plagues i els cultius autoritzats. Si a més tenim en compte que el percentatge d’azadiractina de l’Eina (4,5%) és major que el de l’Align (3,2%), tenim una diferència notable quant a la quantitat de matèria activa aplicada en els dos tractaments. A l’hora de comparar eficiències, hagués estat més correcte fixar com a criteri l’azadiractina aplicada.

En aquest sentit cal dir que enguany (2006) s’ha posat en marxa una nova experiència en col•laboració amb el mateix productor i sobre el mateix cultiu per tal de comparar l’eficàcia de diferents dosis d’aquest extracte d’azadiractina anomenat Eina, a l’hora de controlar aquest infatigable devorador de fulles de patatera que és el Leptinotarsa decemliniata. Esperarem, doncs, a tenir els resultats d’aquesta darrera experiència per anar coneixent millor les aplicacions dels extractes d’azadiractina a les nostres condicions.

Per acabar agrair al Jaume Garriga, Julián Herrero i Jordi Arques de l’empresa Lainco la col•laboració i l’esforç aportat per tirar endavant l’experiència; i evidentment al Josep M. Gamissans per la seva paciència.

Xavier Pérez és tècnic de l’Agrupació de Defensa Vegetal Hortec.

1. La prova és fruit de la col•laboració entre l’empresa Lainco S.A. i l’ADV (Agrupació de Defensa Vegetal) Hortec. La col•laboració va començar el 2004, en què ja es va fer una primera experiència als camps d’aquest pagès d’aplicació d’extractes vegetals d’azadiractina i Marigold (Tagetes sp.) en patatera per avaluar l’eficiència en el control del cuc del filferro. Els resultats van ser prou interessants (també a nivell de rendiment del cultiu) com perquè es plantegés una segona fase amb un objectiu més ampli quant a número de tractaments i plagues a controlar.

Extractes vegetals del nim per al control de l’escarabat de la patata

Los comentaris están cerrados.