.

Encoixinats en cultiu de ceba: plàstic, plàstic biodegradable o paper?

L’ús d’encoixinats en horticultura ecològica és habitual en moltes finques. Si bé el plàstic és el més utilitzat, la seva petjada en el medi obliga a cercar alternatives. En aquest article es detallen les observacions fetes en cultiu de ceba per a calçot comparant tres materials possibles: polietilè, plàstic biodegradable i paper.

Per Sílvia Sans i Daniel Fenero.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

L’aparició de plantes adventícies (tradicionalment denominades males herbes) en el cultiu de la ceba pot ser un problema greu si no se’n fa un control adequat. Aquestes afecten especialment a les primeres fases de creixement de la planta, per la competència que generen pels recursos (aigua, llum, nutrients, espai, etc.).

No obstant això, mantenir lliure d’adventícies el cultiu de la ceba és important al llarg de tot el cicle de cultiu. Les herbes espontànies, en un camp de cebes, poden agreujar la incidència de plagues i malalties, ja que algunes actuen com a reservori de plagues com per exemple els trips (Thrips tabaci), facilitant insectacions més primerenques. Les adventícies també propicien un mal aireig de les cebes, fet que pot afavorir l’aparició de malalties fúngiques com és el cas del míldiu (Peronospora destructor).

 

Control de les plantes adventícies

Deixant de banda les possibles mesures indirectes que es puguin dur a terme per a prevenir l’aparició d’adventícies en el cultiu (rotació de cultius, tipus de reg, control dels marges, etc.), en producció ecològica tenim dues opcions principals per al seu control en els cultius hortícoles, el desherbatge mecànic i l’ús d’encoixinats.

El desherbatge mecànic és una bona estratègia de control d’herbes adventícies i consisteix en l’ús de maquinària agrícola per enterrar-les, arrancar-les i fragmentar-les. S’utilitza principalment per eliminar les herbes espontànies que creixen entre línies de cultiu, tot i que hi ha eines específiques per treballar dins de les línies.

La segona alternativa la trobem en l’ús d’encoixinats. L’encoixinat és una tècnica que consisteix en cobrir la superfície del sòl al voltant del cultiu. Existeixen diferents materials per fer l’encoixinat, tant orgànics com inorgànics: palla, restes de poda, plàstic, paper, teixit, etc. A més a més, l’ús de l’encoixinat en cultius hortícoles comporta certs avantatges més enllà del control de les plantes adventícies, com una millora de l’estructura del sòl, o un estalvi en l’aigua del reg, ja que ajuden a mantenir la humitat de la terra.

En l’actualitat, el tipus d’encoixinat més àmpliament utilitzat en horticultura és l’encoixinat plàstic fabricat amb polietilè de baixa densitat. Aquest material, però, presenta una problemàtica ambiental pels residus plàstics que en resulten. El sector agrícola utilitza gairebé set milions de tones de plàstic a l’any, i s’estima que al voltant d’un 40% correspon al que s’utilitza per a l’encoixinat en cultius hortícoles (Jansen et al., 2019).

Existeixen alternatives biodegradables, i el seu ús està en augment, però perquè siguin una alternativa que pugui competir amb l’encoixinat de polietilè cal que compleixin una sèrie de condicions: que siguin fàcils d’instal·lar mecànicament, que es mantinguin intactes durant el cicle de cultiu, que es descomponguin fàcilment si s’incorporen al sòl i que siguin econòmicament viables (Sintim i Flury, 2017).

 

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital

Los comentaris están cerrados.