Encara no hi ha comentaris

Els preparats amb plantes, de la mà de Santi Soto

Redacció

En Santi Soto és un dels pioners de l’agricultura ecològica reconeguts com a tal a Catalunya. Era l’any 1978 quan la gent de l’associació Vida Sana van demanar-li que els proveís d’aliments biològics. Ell s’hi va atrevir, però admet que la primera collita va ser un fracàs. Trenta anys després, ja no l’anem a cercar per comprar-li verdura, sinó per escoltar el que ha estat aprenent durant tant de temps i el que ensenya als alumnes que periòdicament s’inscriuen als seus cursos: com tractar els cultius amb remeis fets a partir de plantes.

Amb els vegetals podem fer decoccions, infusions, extractes i purins que ens ajudaran a vetllar per la salut de les plantes. Amb aquests preparats aconseguim alleugerir la nostra dependència de cases comercials que venen preparats, d’origen orgànic o no, que poden procedir de zones internacionals molt allunyades de casa nostra. D’aquesta manera, al mateix temps que ens fem més autònoms, col·laborem en la reducció d’ús de combustible per al transport, guanyem en saviesa i aprenem a comprendre millor com funciona el complex món dels sistemes hortícoles. Podem dividir els preparats a base de plantes en dos grups: els que nodreixen, fortifiquen i estimulen el creixement, i els que utilitzarem per mantenir les malalties i les poblacions de plagues en uns nivells que no suposin pèrdues importants de qualitat o de producció.

En estat silvestre, les plantes es nodreixen dels residus que generen elles mateixes: les bactèries descomponen les fulles seques que cauen, les branques que no tiren endavant, i altre material vegetal inert, transformant-lo en elements assimilables per les plantes (junt amb d’altre material orgànic d’origen animal). Però està clar que a l’hort aquest procediment no es dóna de manera prou important i, per tant, necessitem estratègies per mantenir una bona fertilitat del sòl. Els purins són un complement ideal per al compost, les rotacions i els adobs en verd. Com que estan fets a partir de plantes, contenen tots els elements i oligoelements necessaris per als cultius en una proporció equilibrada. Així i tot, hi ha diferències entre elles. En Santi ens explica que “la cua de cavall, per exemple, presenta un sílice orgànic molt estable, fins i tot un cop ja has fet el purí. El sílice reforça els teixits cel·lulars i d’aquesta manera ni fongs ni patògens hi poden entrar amb tanta facilitat. L’apliquem polvoritzant quan a la planta li toca un sol suau. El purí d’ortiga, en canvi, pot cremar la planta si l’apliquem mullant la fulla quan toca el sol, així és que cal anar alerta.”

La consolda és la gran planta fertilitzant. Té unes arrels molt pivotants que absorbeixen molts nutrients del sòl. Arriba fins a la roca mare i en treu el fòsfor, capta el potassi del sòl i concentra tots els elements a les fulles. A més, presenta un bon equilibri de nitrogen, fòsfor, potassi (NPK), una relació calci-potassi idònia, i fins i tot una relació de carboni–nitrogen molt especial d’entre 12 i 14. Així és que la seva fulla seca ens dóna un compost ideal. Podem posar només la fulla seca sobre la planta i ja en podem treure molt. La utilitzem fent-ne purí i regant directament.

Amb les plantes fertilitzants i vitalitzants evitem que ens surti la plaga, perquè habitualment els problemes de plagues es deuen a problemes de nutrició. Però moltes plantes poden fer-se servir tant per millorar la vigorositat, com per tractaments sanitaris. És el cas de la milfulles, que té un efecte interessant sobre el compost quant a equilibrador de fòsfor —en el sentit que ajuda a que estigui disponible i assimilable per la planta— i al mateix temps pot actuar com a insecticida: “Fumigant el terra observarem una transformació del fòsfor del sòl; en canvi les flors les farem servir com a insecticida perquè té azulè, que és astringent i és un component molt potent. El preparat fa enganxar l’insecte, li xucla tota la humitat i el mata deshidratant-lo”. El combinem amb argila o sèrum de llet —lactosèrum— per a millorar l’adherència.

Entre les plantes que treballen per alliberar les plantes de plagues i malalties tenim les que alliberen olis essencials molt volàtils, que amb la seva olor tant forta actuen com a repel·lent. D’altres, en canvi, actuen sobre el sistema nerviós; sobretot les que tenen components amargs. L’absenta i la tanarida, per exemple, són plantes molt amargues, que a més tenen un alcaloide molt important: la tuiona , que és un producte molt tòxic que ataca al sistema nerviós. “Com que actua per ingesta i per contacte, les utilitzem per a les erugues i els escarabats, que amb la seva cuirassa ofereixen més resistència. La camamilla i l’ortiga les utilitzem per organismes xucladors com el pugó; la seva manera de treballar és diferent, té un efecte diferent sobre la planta, més complex, més revitalitzador. Les podem utilitzar amb argila blanca o caolí com a mullant”, ens comenta en Santi. I altres plantes tenen capacitats bactericides i fungicides, matant fongs i bactèries directament o bé inhibint el seu creixement. El rave rusticà, la ceba i l’all, per exemple, contenen olis essencials rics en sofre.

L’elaboració de purins

D’entre tots els purins, el d’ortiga és el més popular. Aquesta planta (Ortica dioica) afavoreix la fermentació i la transformació del compost, millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil·la i si el diluïm en una proporció d’1/10, elimina pugons i aranya roja en hortícoles, fruiters i plantes de jardineria. Si la dilució és d’1/20, evitarem el míldiu de la patata i la clorosi dels fruiters aplicant sobre els arbres durant la brotada. Abans dels trasplantaments podem remullar les arrels de les plantes en una dilució d’1 a 20, i així aconseguir un arrelament més ràpid. Si no tenim el purí fet, podem fer-ne infusió i aplicar tres dies seguits. Totes aquestes propietats de l’ortiga són degudes al seu alt contingut en ferro, vitamines A i C, molibdè, vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat de les bactèries fixadores de nitrogen) i altres components com la plata, el bor, el crom, el coure, el manganès, el calci, magnesi, plom, sodi, níquel o titani, per exemple. A títol de curiositat: cada gram d’ortiga conté 60 milions de bacteris.

Per preparar el purí col·locarem la planta feta bocins en un recipient de fusta, ceràmica o plàstic alimentari tipus polietilè, suficientment gran perquè no quedi del tot ple. Si la fórmula no diu el contrari, desestimarem les arrels. Podem utilitzar la planta fresca o bé seca, tenint en compte que la proporció haurà de ser diferent. En general, en planta fresca s’utilitzarà 1 quilo per 10 litres d’aigua, i en planta seca en farem servir només uns 200 grams. En Santi és del parer que si utilitzem la planta en fresc “aportem al purí la vitalitat de la planta” i en aquest sentit, és més recomanable. Situarem el bidó en un lloc ombrejat i hi abocarem la corresponent aigua freda segons la recepta. Si volem, podem afegir alguna pedra perquè la planta quedi realment submergida. La qualitat de l’aigua és important, i és preferible que sigui de font o de pluja. Com que necessitem que es produeixi una fermentació aeròbica, cal que el purí estigui airejat i, per tant, deixarem el bidó destapat els primers quatre o cinc dies i després procurarem utilitzar o bé una tapa amb forats de ventilació, o bé senzillament posarem un pal entre la tapa i el bidó perquè no quedi tancat. Caldrà que el remenem un o dos cops diàriament amb un pal de fusta per afavorir l’oxigenació.

Al cap de quatre o cinc dies, l’olor ja ens farà notar que la fermentació ha començat. A una temperatura ambient d’uns 25ºC, la fermentació total pot allargar-se entre 10 i 14 dies aproximadament. Notarem que el procés s’ha acabat perquè l’escuma que haurem anat observant desapareixerà encara que el remenem, i també per la seva olor característica: “entre vinagre i el xucrut, entre àcid acètic i àcid làctic”, precisa en Santi. Serà el moment de filtrar i embotellar o reservar per a la seva futura utilització. Els millors dies per preparar el purí respecte el calendari biodinàmic són els dies flor i al matí. Tot i així, en Santi no descarta els dies fulles, però aclareix que aleshores “el purí quedarà més fort, però el podrem emmagatzemar menys dies”.

El purí fermentat s’utilitzarà diluït en proporcions que varien segons la seva finalitat i la planta emprada. L’aplicarem o bé en reg sense tocar les plantes o polvoritzant sobre les fulles (a més dilució), en una hora del dia que no toqui el sol. “En general –aclareix en Santi—, la nostra experiència ens diu que si no hi ha un atac de malaltia interior, és millor fer els tractaments a la tarda. De totes formes, el canvi climàtic fa que estiguem treballant en condicions desconegudes i és necessari continuar amb l’observació atenta”. Podem fer un jaç protector amb les restes de les plantes emprades per a fer l’extracte, i així augmentar-ne l’efecte.

Decoccions i extractes
Per a fer decoccions tallarem petita la planta i la posarem en remull en aigua freda durant 24 hores. En acabat la bullirem entre 20 minuts i 1 hora i deixarem refredar amb el recipient tapat i filtrarem.
Per a fer extractes de flors les tallarem, les humitejarem lleugerament i les triturarem. La papilla resultant la ficarem en una bossa de roba fina, i la premsarem per extreure’n el líquid. L’hem de desar en ampolles tancades hermèticament.

DESTACATS

El sílice de la cua de cavall reforça els teixits cel·lulars de les plantes, fent-les més resistents

La tuiona és un component molt tòxic d’algunes plantes, que ataca el sistema nerviós dels insectes.

El purí fermentat s’utilitzarà diluït en proporcions que varien segons la seva finalitat i la planta emprada

Los comentaris están cerrados.