Encara no hi ha comentaris

Els menjadors escolars ecològics comencen el curs

Alba Gros, periodista.

Tant a Catalunya, com a les Balears i al País Valencià, comencen a haver-hi intents molt incipients d’introducció d’aliments ecològics en els menjadors escolars. A Andalusia s’ha engegat un programa ambiciós que veu en la restauració col•lectiva una forma d’impuls per augmentar el consum intern. Tothom té un ull posat a Itàlia, el país paradigma que ha pres fins i tot mesures legislatives en aquest tema.

L’escola Verge dels Desemparats, a Oliva —València— és un centre públic on 270 infants cursen infantil i primària. Aquesta primavera passada, han fet la primera experiència de menjador amb productes ecològics durant 15 dies i pels 120 alumnes que s’hi queden a dinar. Paral•lelament s’han organitzat degustacions, classes explicatives sobre els avantatges dels aliments biològics i la fira ECOeducare amb productes i expositors ecològics. Tot plegat s’emmarca dins el programa d’Ecoescola que segueix el centre per iniciativa pròpia i sense cap incentiu ni suport de l’Administració. De cara a l’any vinent serviran al llarg de tot el curs un menú amb un percentatge entre el 70/80% d’ingredients bio confiant no topar amb algunes dificultats de proveïment que ja han sabut superar enguany. Altres escoles, a Catalunya, estan fent actuacions similars, algunes de manera puntual durant un petit període, d’altres de forma habitual com el CEIP Nostra Llar, de Sabadell, que es proveeix de carn ecològica i que està gestionant contactes per aconseguir algun ingredient més de cara el curs proper.

Un dels projectes més continus i amb expansió és el que impulsa la Fundació Futur a través de la seva empresa Futur Just E.I.S.L., ubicada a Barcelona i que actualment porta els menjadors de dues escoles bressol privades de Mercabarna. El seu compromís és aconseguir que els productes bàsics siguin de producció ecològica, i actualment ja han introduït patata, ceba, alls, naps, pomes i pastanagues. De cara el curs vinent tenen emparaulades quatre escoles més, aquestes de titularitat pública —en total 1000 alumnes—, malgrat els problemes que tenen per aconseguir la matèria prima en condicions i del país.

Isabel Cordech, responsable del programa, explica que “la restauració col•lectiva té certes necessitats especials; la mida de les cebes i de les patates, per exemple, ha de ser ben grossa per facilitar la feina de pelar-les, però al mateix temps, les pomes han de ser petites perquè els nens se les puguin acabar”. Haver de triar els ulls de les patates, o haver de pelar-ne més per aconseguir els mateixos quilos, només encareix el cost de personal en una activitat que està fortament marcada per aconseguir un preu final taxat per l’Administració (a Catalunya aquest curs vinent serà de 5,65€/dia amb servei de monitoratge inclòs). Aquestes condicions i el volum de la compra fa que a vegades els distribuïdors ofereixin producte estranger, vingut de llocs tan remots com l’Argentina, i aleshores “el sentit ecològic es perd”, es queixa Cordech.

En canvi a l’IES Les Planes, de Santa Bàrbara, a la comarca catalana del Montsià, no tenen problemes per obtenir els aliments. Allí la Fundació Privada Montsià, el Consell Comarcal, la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya van engegar el febrer i fins el mes de juny un projecte pilot que es basa en un menú 100% ecològic un cop per setmana. De cara els propers cursos, preveuen que es vagi incorporant dins del pla de funcionament de menjadors de cada centre l’obligatorietat d’implementació de menú ecològic, algun dia de la setmana, degudament consensuat amb el Departament d’Educació. Fins ara tots els proveïdors són propers i ara com ara no han trobat pegues per abastar-se de productes variats durant tot l’any; tenen coberta tota la gamma: fruita, verdura, arròs, pasta, carn i làctics.
Però malgrat l’experiència de Santa Bàrbara, la distribució és el mal general per aconseguir elaborar un menú complet, variat, nutritiu, saborós i econòmic per a nens i joves. Aquesta dificultat s’esmorteeix si el centre educatiu està ubicat en una zona o en una comarca on hi ha productors de diferents subsectors, i s’agreuja en ambients metropolitans, on la connexió camp–ciutat està molt deteriorada o sotmesa a molts intermediaris.

El desconeixement públic sobre les virtuts dels aliments ecològics fa que totes les experiències incorporin una part educativa important adreçada no només als alumnes sinó també als monitors de menjador, personal de cuina, pares i mares. Aquestes actuacions complementàries permeten als agents implicats una valoració més justa del pas cap a un menú ecològic i és imprescindible en centres educatius on els pares decideixin assumir el sobrecost que suposa En el cas dels àpats de Futur Just per a escoles bressol, el preu volta de 2,70 a 3,25 euros, cosa que significa un augment entre el 10 i el 15%, que repercuteix sobre els benefici de l’empresa, que és menor. A Oliva, la quinzena de menú ecològic va suposar un increment del 28%, és a dir 0,69€/nen/àpat, però l’empresa de càtering que els subministra confia rebaixar-lo a 0,45€/nen/àpat l’any vinent, quan l’experiència es faci al llarg de tot el curs. A Santa Bàrbara, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre subvenciona amb 6.000 euros la Fundació Privada Montsià per assumir la diferència. En aquest cas, els pares no han de pagar el sobrecost, com passa a Andalusia, on l’Administració intervé per rebaixar el preu dels aliments ecològics emprats en menús escolars.

El mirall andalús

A l’Estat espanyol l’experiència andalusa és la que ara com ara està agafant més volada, tot i que encara es troba en la primera fase. Durant el curs escolar 2005-2006, 13 escoles primàries i dues d’infantils —d’Almeria, Cadis, Granada, Màlaga i Sevilla— han assumit el programa “Alimentos ecológicos para escolares de Andalucía” i se n’han beneficiat 1.600 alumnes. Pel curs vinent, compten poder incorporar 25 centres més entre escoles i geriàtrics i arribar a 3.000 o 4.000 comensals.
L’objectiu andalús és ambiciós: aconseguir que els menús dels menjadors escolars s’elaborin amb productes ecològics locals a partir de l’acord entre el centre educatiu i un proveïdor de la zona. No és fàcil: la Conselleria d’Agricultura —com un dels principals promotors— ha d’afrontar els reptes que suposa una producció que bàsicament exporta, amb una varietat de productes limitada i amb un preu d’ingredients per menú que no pot ser superior a 1,5 euros.

En el projecte hi conflueixen diferents aspectes d’igual importància. En primer lloc, els menús han de ser variats i equilibrats per obtenir una dieta saludable, que contingui tots els nutrients i l’energia necessària per l’etapa del creixement, amb ingredients lliures de substàncies químiques de síntesi i amb productes de temporada que permetin elaborar plats tradicionals i gustosos al paladar infantil.
En segon lloc, l’entrada de l’alimentació ecològica a l’escola és un primer esglaó per aconseguir la seva entrada a les llars, on el consum d’aquest tipus d’aliments és molt baix.
En tercer lloc, i com a conseqüència, s’esperen altres efectes: la promoció i l’estabilització del mercat local del producte ecològic com a suport al desenvolupament rural d’una zona; la diversificació de la producció; el foment de la cooperació entre productors ecològics de diferents zones i regions andaluses; desenvolupar estructures logístiques; aconseguir els beneficis mediambientals intrínsecs a la pràctica de l’agricultura orgànica, com són la menor contaminació d’aigua i sòls.

Com s’articula?

L’Administració serà qui escollirà el proveïdor de cada centre a partir d’un concurs públic. Les condicions que exigeix són: una cooperativa o agrupació de pagesos i haver pres ja contacte amb el centre educatiu. El que es busca és que no sigui mai un sol productor qui subministri els productes, sinó un grup local de pagesos i ramaders que col•laborin entre ells per oferir la major varietat possible d’aliments i que pugui garantir com a mínim que el 50% de l’alimentació sigui amb producte ecològic i durant tot el curs. També serà aquest mateix grup que es responsabilitzarà de la logística del subministrament i de cercar a altres territoris aquells aliments que per la temporada o per la seva especificitat no puguin aportar ells. Aquest darrer punt, diguem-ne el dels proveïdors externs, està fent valorar a la Conselleria d’Agricultura la possibilitat d’un centre de distribució únic que farà funció sobretot de magatzem.
A partir de fer-se públic el fallo del concurs públic, l’Administració signa un acord amb els proveïdors en què es compromet a una ajuda compensatòria que mantindrà el preu dels ingredients estable tot l’any, i que no serà superior a 1,50€/nen/dia.

L’objectiu és que amb el foment del mercat local, els preus puguin anar baixant gradualment i l’ajuda compensatòria pugui eliminar-se. Per promoure aquest creixement comercial s’han editat materials divulgadors pensats especialment per les famílies, on es descriu la importància d’una alimentació amb productes sense substàncies tòxiques, s’explica què és la producció agrària ecològica, es ressenya breument l’experiència italiana, s’explica bé en què es basa el programa i es presenten els primers grups de proveïdors. Paral•lelament dos restauradors i un nutricionista han elaborat un receptari amb els components nutricionals que necessiten els infants al llarg de la setmana, amb consells per complementar la dieta a casa. Igualment s’han previst activitats per fomentar l’educació en l’alimentació, com per exemple gestions d’horts escolars o visites a granges.

La Conselleria d’Agricultura i Pesca, la Conselleria d’Educació i la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia han firmat un conveni de col•laboració que implica les tres institucions i que garanteix el seguiment del projecte. Medi Ambient s’ha ocupat de l’elaboració del material didàctic, Educació d’incentivar la participació de la comunitat educativa, i Agricultura de les compensacions i els acords amb els productors (aquesta darrera conselleria ha destinat 300.000 euros pels pressupostos del 2005 i el 2006). A més de les escoles, l’Hospital Virgen de las Nieves de Granada s’ha sumat a la dieta ecològica i ha començat pels esmorzars i els berenars. El centre sanitari subministra un total de mig milió de dietes l’any i alimenta diàriament uns 1.200 pacients.

Itàlia

El projecte andalús i l’experiència d’Itàlia estan fortament relacionats. Fins i tot en el butlletí “Ecoalimentación”, adreçat als pares i de to molt divulgador, es fa referència a la llei italiana que obliga a les autoritats locals a introduir aliments ecològics i de qualitat en els menús escolars. Tot i això, no tots els centres educatius ho han posat a la pràctica, però el nombre arriba a més de 300, ubicades sobretot al centre i al nord del país. La clau de l’èxit potser és la cooperació entre ajuntaments, autoritats sanitàries, comunitat educativa i famílies. Segons Paola Triomfi, de l’organització italiana AIAB , “el menjador ecològic constitueix una ocasió concreta de difusió i promoció dels valors de l’agricultura ecològica: compatibilitat ambiental, biodiversitat, sostenibilitat de les produccions. Però tot això no es realitza tan sols substituint tècnicament productes convencionals amb altres d’ecològics, s’ha de crear una relació entre el menjador escolar, les tradicions i les produccions locals, s’ha d’activar un cercle virtuós entre producció i necessitats del territori”. I un cop establerta aquesta relació de circuits curts, ja sigui a Itàlia, Andalusia o on sigui, els menjadors col•lectius poden ser realment un revulsiu per l’engranatge de la producció ecològica.
De moment, només a les Balears s’ha aconseguit que els concursos públics per al subministrament dels àpats en els centres educatius donin més punts a aquells serveis de càtering que introdueixen aliments ecològics. Per alguna cosa es comença.

Els menjadors escolars ecològics comencen el curs

Los comentaris están cerrados.