La producció agrària ecològica compta amb una normativa a escala europea que la regula i que recull el Reglament que hi fa referència. Actualment no hi ha cap altre conjunt de normes agràries que sigui més exigent pel que fa a aspectes ambientals i, per tant, l’aposta del Pacte Verd de la Unió Europea l’ha de tenir en compte i, en tot cas, ampliar-ne les possibilitats, abraçant també aspectes socials i altres qüestions ambientals que ara queden fora.

Text: Karen Hoberg – Consultora i membre de la junta de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia

L’agricultura ecològica compta amb una llarga trajectòria i fa tres dècades es va reconèixer amb un marc reglamentari comunitari específic per donar garanties al consumidor a l’hora de comprar aliments saludables i respectuosos amb el medi ambient, lliures de productes de síntesi. Des de llavors, se n’han enregistrat creixements importants en la producció, l’elaboració, el comerç i, en menor grau, el consum.

L’emergència climàtica ha portat la Unió Europea (UE) a actuar de manera més decidida mitjançant el Pacte Verd, del qual deriven moltes regulacions que afecten el sector agroalimentari, i que haurien de ser favorables per a la producció agrària ecològica (PAE). No obstant això, aquesta es troba davant de diferents elements inquietants, principalment uns creixements que s’estan alentint, acompanyats d’un compromís insuficient per part del sector públic i, al mateix temps, múltiple competència “deslleial” en forma de greenwashing que confon de nou el consumidor.

Segons l’Informe de consum alimentari 2022, elaborat pel ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la disminució del consum d’aliments ecològics a les llars és menys pronunciada (-7,9%) que la disminució del consum d’aliments i begudes a les llars en general (-8,8%). La proporció de consum d’aliments ecològics no s’ha vist deteriorada, tot i que es manté en un nivell relativament baix amb un 3,4%.

Fer créixer el consum d’aliments ecològics

Per incentivar el consum, cal interactuar de manera segmentada amb els consumidors assenyalant els beneficis que tenen els aliments ecològics sobre el medi ambient i la salut humana a partir dels molts estudis que demostren els danys que provoquen els plaguicides i fertilitzants químics, i també els additius utilitzats per la indústria alimentària convencional (com la recent qualificació de l’aspartam com a possiblement cancerigen).
Existeix un ampli ventall de preocupacions ambientals que no necessàriament condueixen al consum d’aliments ecològics i és aquí on s’han de centrar els esforços. Pel que fa a la producció, es podrien esmentar les pràctiques d’agricultura regenerativa o agroecològiques sense certificació ecològica. Quant al consum, es valoren cada vegada més els productes “locals”, sense criteris clarament definits. I les alternatives als productes animals ultraprocessats tenen molt èxit i s’associen a un menor impacte ambiental. En aquest sentit, sovint manca una cultura i educació del que transmet el món agrari i el plaer d’un menjar autèntic i sa.

Per incrementar-lo, cal expandir la certificació d’aquests establiments –que ja compta amb diferents iniciatives com per exemple el segell Ecolocal – i adaptar els criteris dels plecs de la compra pública.

Pressionar per aconseguir avançar

En relació amb la comunicació, les activitats de lobby són imprescindibles, atès que els polítics no poden estar influïts només per les grans corporacions agroindustrials. És una tasca multinivell, que comença pels municipis i puja fins als despatxos de les Nacions Unides. Som pocs per fer-ho i tots tenim molta feina, sí, però de manera organitzada i col·laborant es pot aconseguir atenció i resultats.

Un altre element clau és el consum d’aliments ecològics en el sector HORECA, és a dir hotels, restaurants i càtering

En aquest sentit, cal esmentar la recent creació de l’Aliança Fulla Verda per part d’entitats representatives de totes les baules de la PAE a Catalunya, que s’han unit per defensar una agricultura ecològica forta i catalana. L’Aliança reivindica diferents actuacions, com ara l’elaboració per part de l’Administració del pla d’acció per la PAE com a mesura de suport. I també la creació d’un segell ecològic català per donar valor a les produccions locals, ja que l’actual segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica també identifica aliments elaborats aquí amb ingredients importats, i aliments importats i envasats aquí.

Resumint, l’agricultura ecològica no és una moda passatgera

Igualment, s’ha de potenciar la recerca per trobar solucions de millora que passen per l’ús de la tecnologia i la digitalització, però que no es basin en la substitució d’inputs o en el desenvolupament d’organismes modificats genèticament, sinó en el disseny de sistemes i paisatges agraris resilients amb una agricultura i ramaderia integrada. Les finques ecològiques han de ser exemples de les millors pràctiques agràries. Les crítiques habituals sobre si la PAE pot alimentar el món no valen, perquè és obvi que el sistema convencional no està aturant la fam, principalment per falta de polítiques distributives. Això sí, cal modificar la dieta i disminuir el malbaratament.

Ampliar la normativa eco

Per ser creïble, el sector ecològic ha de tenir cura d’aspectes transversals relacionats com són els embalatges, la descarbonització al llarg de la cadena de valor, l’ús intel·ligent d’aigua, etc. En la mateixa línia, cal esmentar qüestions de caràcter sociolaboral i de pràctiques comercials agressives. Dues propostes per millorar podrien ser incorporar criteris ambientals i socials a la normativa PAE, o, a la inversa, retirar la certificació ecològica a les empreses que no compleixin les normatives bàsiques existents. Un altre enfocament interessant, i amb molt potencial per al sector eco, és la convergència entre la certificació ecològica i la de comerç just.

Pel que fa a la proliferació de segells, com per exemple la proposta de producció agrària sostenible del departament d’Acció Climàtica, sembla que es basen principalment en metodologies de petjades ambientals, quan és conegut que pel que fa als aliments la biodiversitat i la protecció de la natura en l’àmbit de l’explotació no és una metodologia del tot adequada i pot afavorir la intensificació. S’ha de veure com encaixen amb les noves regulacions en fase d’elaboració per part de la Unió Europea (Reglament de sistemes alimentaris sostenibles i Directiva sobre al·legacions ecològiques).

Disposa d’experiència vàlida en la gestió de sistemes agraris amb un potencial enorme per donar respostes als reptes globals i liderar la transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles. La clau de l’èxit està a fer-se valer, comunicar el seu maneig i beneficis a totes les parts de la societat, col·laborar i, sobretot, no caure en les dinàmiques del sistema agroalimentari convencional premiant la productivitat a qualsevol cost i amb estructures de mercat poc equitatives.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/agroc91
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/91botiga
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/