.

De natura, de pastures i de ramat. L’editorial del #83

Algú dirà que ja era d’imaginar, que ja s’intuïa, que és lògic, que és evident… Però no vivim en el món de la intuïció ni en un món on la ciència es faci només al servei de la gent. Per això és tan important cada vegada que un estudi científic, publicat en una revista científica, avala tesis que sustenten una producció agroalimentària més ecològica.

En aquesta ocasió ens referim a l’article “Health-promoting phytonutrients are higher in grass-fed meat and milk”, que podem traduir per “La carn i la llet d’animals alimentats amb pastura contenen més fitonutrients saludables”. Hi hauríem d’afegir: més que aquells alimentats amb pinso.

És important cada vegada que un estudi científic, publicat en una revista científica, avala tesis que sustenten una producció agroalimentària més ecològica

Els ramaders i les ramaderes que fan producció ecològica saben que és habitual incloure pinso en l’alimentació del bestiar, especialment en l’etapa final per accelererar l’engreix de remugants. Per aquest motiu no hi ha massa experiències de ramats alimentats només amb pastura. En aquest número d’Agrocultura n’hem anat a visitar una. És la de la Marisa Reig, a l’Empordà.

Amb la seva força de caràcter, i també amb la seva franquesa, ens ha deixat apropar a un sistema en procés de maduració cap a les pastures naturals, sense sembrar, en un clima mediterrani capritxós com ja coneixem. Això sí que és un repte!

Sabem que plantes de pastura i herbívors han coevolucionat –sí, això també ho diu l’estudi– de tal manera que es beneficien mútuament. Però a la natura no tot és com nosaltres voldríem i els animals poden patir dèficits en la seva alimentació, per més natural que sigui. El ramader o la ramadera és responsable del seu bestiar, uns éssers vius que al cap i a la fi estan a la seva mercè. Sembla lògic, doncs, aprofitar tots els recursos disponibles –també el pinso si convé– per assegurar no només la supervivència dels animals, sinó també el seu benestar.

També en aquest número parlem amb una de les persones que més està aconseguint l’expansió de l’agricultura regenerativa. En Francesc Font és assessor i autor del llibre Arrelats a la terra, on parla de la seva descoberta d’aquest tipus de gestió i aclareix conceptes i paradigmes clau per aproximar-s’hi. Potser a algú se li trencarà algun esquema.

En l’entrevista que publiquem coneixem com afronta la gestió agrària, com entén la sostenibilitat, què en pensa de l’ús de la maquinària, com confia en l’agricultura per retornar carboni en el sòl, i què va aprendre i què no en una estada de tres mesos a Austràlia.

La XSE ens obre els ulls sobre els lligams que mantenen la sobirania alimentària amb l’energètica i ens explica com s’han de blindar per protegir-se ambdues per igual

I encara que no sigui estrictament un tema agrari, valorem molt positivament l’aportació de la Xarxa per la Sobirania Energètica en la secció d’opinió. Ens obre els ulls sobre els lligams que mantenen la sobirania alimentària amb l’energètica i ens explica com s’han de blindar per protegir-se ambdues per igual. “Endesa plantant hortalisses al costat dels seus macroprojectes d’energia solar és una broma de mal gust”, ens diuen les autores.

Per acabar, deixeu que l’article dedicat a les ADV (Agrupacions de Defensa Vegetal) sigui un humil homenatge a la feina que estan fent al costat de la pagesia, especialment per aquella que treballa en producció ecològica. No són només un servei d’assessorament mancomunat que acompanya productors i productores en la gestió sanitària dels seus cultius; compleixen altres funcions que beneficien tot el sector.

Deixeu que l’article dedicat a les ADV sigui un humil homenatge a la feina que estan fent al costat de la pagesia

Ara, amb l’anunciat New Green Deal –el Pacte Verd– de la Unió Europea, se’ls obre el repte de fer avançar la producció cap a sistemes ecològics d’una manera decidida. D’elles en depèn, en part, l’èxit d’una agricultura realment més verda.

Los comentaris están cerrados.