Arnau Montserrat, activista agroecològic des de la Vall de Can Masdeu: “No és viable ni just que es doni tant valor a l’habitatge i tan poc a l’aliment”

L’Arnau Montserrat és activista de Ruralitzem – Veus per a la Sobirania Alimentària. Fa de pagès a temps parcial a la Vall de Can Masdeu -a Collserola, a la ciutat de Barcelona- amb el projecte d’horts socials Regenerades. Divulga l’agroecologia i l’autogestió de la salut a través de remenat.org, d’on neix el cicle formatiu Mans a la Terra. També és consultor en polítiques alimentàries locals i autor del llibre “Nos sobran las ideas”.

Text: Redacció. Imatges: Rebeca Molero

A la Vall de Can Masdeu, la part agronòmica té un pes important. Ara, d’aquesta part en dieu Regenerades, i té un component social important. Ens ho expliques una mica?


El que falta a la ciutat, en general, és tocar terra, fer coses amb les mans, acoplar-nos amb els cicles naturals. Si volem superar la ciutat agrofòbica, posar el propi cos, ruralitzar-lo, és un canal poderós. Als horts urbans fem comunitat, construïm agroverd urbà, produïm de quilòmetre ultra zero. I practiquem el que, mig de veritat mig de broma, ens agrada descriure com agrofitness. Perquè els beneficis per a la salut són palpables.

Ruralitzar el cos?


L’experiència personal, quan no pren la forma d’explotació laboral agroindustrial, és també una part de tots aquests serveis ecosistèmics que ofereix l’agricultura: cura dels paisatges, prevenció d’incendis, retenció de diòxid de carboni en el sòl, foment de la biodiversitat, etc. En el nostre cas, busquem camins perquè l’experiència agrària pugui estar també integrada en les vides urbanes. Volem crear consciència sobre el cicle de la vida i com ens alimenta.

També esteu fent proves oi?


Sí, l’altre objectiu de Regenerades és la investigació. I per això es diu ‘Regenerades’, en continuïtat conceptual amb la idea de l’agricultura regenerativa. Precisament perquè no tenim la pressió comercial, tenim més marge per fer experiments. Alguns són per pura necessitat: la sequera ens afecta moltíssim perquè la nostra aigua procedeix íntegrament del subsol de la vall. Em refereixo a encoixinats, bio triturats, ombrejats, varietats de secà, pautes de reg… Però en termes generals, el que investiguem són maneres de produir tan circulars com sigui possible a partir de recursos endògens. És a dir, com retenir, emmagatzemar i promoure l’aigua, el carboni i altres nutrients al sòl.

Parlem del concepte d’agricultura regenerativa. Se n’està parlant molt i potser està desplaçant el concepte d’agroecologia. Tu creus que es complementen?


Més enllà de les potencials distorsions conceptuals per part de l’agroindústria, a mi em sembla que es complementem profundament. La clau és deixar de produir a costa dels ecosistemes, de les comunitats i del futur. Per això m’agrada parlar d’agroecologia regenerativa. Les dues paraules remeten a treballar colze a colze amb els cicles naturals, però segurament, al dir «agroecologia» emfatitzem la justícia alimentària, i en adjectivar-la com a «regenerativa» destaquem que ja no només es tracta de deixar de degradar, sinó també de col·laborar, humilment, en la restauració dels límits biofísics que hem sobrepassat. La part més estimulant del concepte regeneratiu rau en l’enorme impacte positiu que tindria substituir a gran escala l’energia fòssil per l’energia microbiològica. Que la producció alimentària no sigui part del problema sinó de la solució, és un dels principals reptes que la nostra espècie té per davant. I aquesta és la dècada crucial (…)