.

Arantast. Una sidra aranesa sense sulfits en el pòdium internacional

En Henning Gerdt fa sidra des que era petit a casa els seus pares, a Alemanya. Quan es va traslladar a Catalunya, per mals d’amor, poc s’ho devia pensar que amb els anys en tornaria a fer, de sidra, i que la faria de tanta qualitat que mereixeria el reconeixement en el premi internacional més important, el Cider World Award 2019. És una sidra sense sulfits, elaborada amb els ferments naturals de les pomes des de les fredes terres de la Vall d’Aran.

Per Alba Gros.

És difícil dedicar-se al món de la sidra en un
país bolcat al vi. Així en Henning Gerdt constata
com el fet de guanyar un dels premis de més reconeixement
internacional tampoc serveix perquè
la seva sidra –en el lloc número 9 entre les 10
millors del món– interessi gaire més al sector de
la restauració i al comerç. I és que quanta gent
demana sidra quan va fer el got a un bar o quanta
en compra per compartir en un sopar amb els
amics? El nostre interès per aquesta beguda alcohòlica
sembla reservat als viatges a Astúries i
altres zones del nord de la Península on, allí sí,
bevem sidra perquè és el que se suposa que escau
al lloc.
Però la sidra no és exclusiva d’Astúries i per
exemple a Les, a la Vall d’Aran, en feien abans de
la Guerra Civil, una tradició que en Henning ha
recuperat a partir dels seus coneixements familiars
de quan era xic i n’elaboraven a Alemanya
pel consum de casa: “El meu pare era tan alemany
que seguia les instruccions del llibre al peu de la lletra
i ens feia treure fins i tot les llavors! Però fermentava
la sidra tumultuosament i el resultat no era massa bo”.
D’això ja fa un munt de temps, perquè en
Henning ha trobat, entre Bausen i Les, el racó de
món on fer família i on dedicar-se a allò que més
li agrada: les pomes i la sidra.

Quan acaba la seva jornada de mecànic en una
pedrera, en Henning explora les pomeres escampades
i abandonades aquí i allà per anar descobrint
varietats i sabors que poden resultar interessants
per elaborar la sidra. Al seu municipi hi
havia camps dedicats a aquest fruiter que es van
anar abandonant. Ell n’ha pogut recuperar uns
quants i recentment plantar-ne alguns de nous.
No ha estat gens fàcil: ha hagut de fer sobreviure
els arbres a la voracitat de cérvols, a ovelles afamades
que en menjaven fins i tot l’escorça i a motoserres
amb ganes de finiquitar plantacions, però
se n’està sortint.

Des del 2014 comercialitza sidra
artesana, amb més ànim que èxit, sota la marca
Arantast, junt amb mostassa i vinagre de poma.
Els principis de la seva aventura aranesa es
remunten al 2008, quan en Henning va descobrir
per boca d’un hoteler que a l’Aran també
s’havia fet sidra. I així va anar que van premsar
els primers 50 litres utilitzant encara una vella
trinxadora amb pistons de fusta. Les pomes van
sortir dels camps i de les pomeres abandonades
del poble.

En Henning tenia especial interès de salvaguardar
les varietats antigues, i això el va impulsar
a frenar-ne la destrucció. Però evidentment
li resultava molt difícil identificar-les. El 2010
va aconseguir que el Consell General de l’Aran
encarregués una prospecció per conèixer la biodiversitat
de pomeres de la comarca. L’estudi va
donar com a resultat el document Prospecció de
varietats antigues de fruita a la Val d’Aran — que
trobareu a associaciolera.org– i la implantació
d’un viver amb les varietats recollides.

Les pomes més interessants per fer sidra són
les més tardanes, amb una proporció de sucre (…)

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital

Los comentaris están cerrados.