.

Aquí hi ha tomàquet!

Per Rosa Torras. El tomàquet conté solanina, un alcaloide tòxic que s’acumula sota la pell d’alguns vegetals, però aquest petit inconvenient el compensa el seu contingut en licopè, en potassi, en fòsfor i en vitamines. I un detall important: els tomàquets cultivats a l’aire lliure i que han madurat al sol contenen menys solanina.

El tomàquet arribà a Europa al segle XVI provinent de la zona tropical de Centre i Sud-amèrica. Amb el descobriment d’Amèrica arribaren aliments fins aleshores desconeguts per a nosaltres: tomàquets, patates, pebrots, blat de moro, pinya, alvocat… que en un principi no els va ser fàcil conquerir els paladars del Vell Món, però que, a poc a poc van anar arribant a les nostres cuines. El tomàquet no es va popularitzar fins al segle
XIX, ja que la seva aparença i el color vermell recordava altres fruits verinosos. De llavors ençà el tomàquet ha adquirit una gran importància a Espanya, Itàlia, i en general al sud d’Europa i el Magreb, gràcies a la gran versatilitat que té a la cuina, convertint-se en un ingredient molt valorat a la cuina catalana i mediterrània.

Pots llegir aquí tot l’article: nutricio_64.pdf

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí.

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.

Los comentaris están cerrados.