.

Aquí hi ha tomàquet!

Per Rosa Torras. El tomàquet conté solanina, un alcaloide tòxic que s’acumula sota la pell d’alguns vegetals. Els tomàquets cultivats a l’aire lliure i que han madurat al sol en contenen menys. Però aquest petit inconvenient el compensa el seu contingut en licopè, en potassi, en fòsfor i en vitamines.

El tomàquet arribà a Europa al segle XVI provinent de la zona tropical de Centre i Sud-amèrica. Amb el descobriment d’Amèrica arribaren aliments fins aleshores desconeguts per a nosaltres: tomàquets, patates, pebrots, blat de moro, pinya, alvocat… que en un principi no els va ser fàcil conquerir els paladars del Vell Món, però que, a poc a poc van anar arribant a les nostres cuines. El tomàquet no es va popularitzar fins al segle
XIX, ja que la seva aparença i el color vermell recordava altres fruits verinosos. De llavors ençà el tomàquet ha adquirit una gran importància a Espanya, Itàlia, i en general al sud d’Europa i el Magreb, gràcies a la gran versatilitat que té a la cuina, convertint-se en un ingredient molt valorat a la cuina catalana i mediterrània.

Pots llegir aquí tot l’article: nutricio_64.pdf

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí.

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.

Los comentaris están cerrados.