Encara no hi ha comentaris

Allargar la vida del cep amb la poda a la italiana o poda Simonit

Jesús Fonts

Les vinyes velles podades en vas vivien molts anys. En canvi, ara ja s’estan arrencant les primeres vinyes que es van plantar emparrades fa poc més de 25 anys. Ja hi falten molts ceps. Les explicacions habituals que se’ns donen no ens acaben de convèncer, a alguns. Per això ens va interessar molt la jornada tècnica que va donar Riccardo Turata, de la “Scuola italiana di potatura della vite”. Segons ells, els ceps els matem nosaltres… a pessics, amb la poda.

Text i Imatges: Jesús Fonts, Pagès. Dibuixos: Magaly Castañeda.
És cert que abans el pagès no es movia del tros i replantava cada cep que es moria a base de molta
feina. També és veritat que hi ha varietats modernes (per exemple, el cabernet) més sensibles
a les malalties de fusta com l’esca o l’eutipiosi.  Però tot això justifica una reducció de la vida útil
de la vinya de 60-70 anys a 25-30? Acceptar que l’única solució és replantar la vinya sencera al cap
d’aquest període és, si més no, descoratjador. Per això, quan algú proposa una altra sortida cal escoltar-
lo, com a mínim.

Pots llegir l’article complert viticultura_58

I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí

Los comentaris están cerrados.