.

Fer compost per a l’hort

Fer compost sembla una pràctica prou assequible per a tothom que tingui un espai exterior i vulgui millorar la salut del seu sòl. Però sempre hi ha petites dificultats que poden implicar que el procés no arribi a bon port o que comporti molèsties, com per exemple l’aparició de mosques i males olors. En aquest article, l’autora ens explica les qüestions més bàsiques que cal tenir en compte i com ha resolt particularment aquests entrebancs, fins i tot amb l’ajut de bestiar petit com les gallines, els ratolins i els gats.

Per Montse Escútia.

Redescobrir el compostatge va ser una de les claus del naixement de l’agricultura ecològica, de la qual Sir Albert Howard, botànic i agrònom anglès, és considerat un dels pares. Howard va ser destinat a l’Índia a principis del segle XX, on va dirigir una finca experimental del govern a la localitat d’Indore. Allà va poder observar la manera tradicional en què la població local feia compostatge amb les restes de matèria orgànica per incorporar-les com a adob i com això repercutia en la salut dels conreus, els animals i la població.

Es tracta, doncs, d’una tècnica ancestral que es va perdre als països més industrialitzats, que van adoptar ràpidament les tècniques de la Revolució Verda i l’ús d’adobs químics com a mètode més comú de fertilització. L’ús de compost és imprescindible a l’hort familiar: millora l’estructura del sòl, afavoreix el desenvolupament dels microorganismes que asseguren una bona alimentació i estat sanitari de les plantes i serveix per a qualsevol tipus de sòl, sense risc de perjudicar-lo o afavorir-ne l’erosió.

(…)

Pots llegir aquí tot l’article: fertilitat65

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí.

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.

Los comentaris están cerrados.