.

Un nou cicle superior en agroecologia posa la cirereta

El pròxim curs 2022-23, l’Escola Agrària de Manresa estrenarà un nou cicle formatiu de grau superior per formar en agroecologia i acció climàtica, tot avançant en la proposta formativa reglada que fins ara deixava els estudis especialitzats en aquesta temàtica en l’àmbit del grau mitjà. L’aposta és poder dotar a la societat de persones que tinguin capacitat de gestió i incidència, no només en l’àmbit de la finca agrària, sinó també en les comunitats rurals, per fer-les més sòlides, més resilients, més sostenibles i més solidàries. La nova titulació és la cirereta al pastís d’aniversari dels 50 anys d’una escola pública que fou pionera en l’ensenyament en producció ecològica i que continua sent un motor de canvi per al sector.

Text: Redacció. Imatges: Cedides per l’Escola Agrària de Manresa.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/640-revista-agrocultura-num-87-primavera-2022.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

L’Escola Agrària de Manresa, escola pública del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, commemora els seus 50 anys aquest 2022. Per al sector de la producció agrària ecològica, no és una escola com una altra, perquè és aquí on es va poder trobar la primera formació especialitzada (fins i tot gent de fora de Catalunya), i continua sent aquí on els cursos no reglats porten periòdicament les experiències més innovadores i creen l’expertesa del país. A més, va ser la primera que va adaptar el Cicle Formatiu de Grau Mig en Cultius Extensius per encaixar-hi els valors de l’agroecologia, fins que aquesta orientació va ser un títol oficialment reconegut pel govern estatal, sota el títol de Grau Mig en Producció Agroecològica

El pròxim setembre, l’Escola avança un pas més i encetarà la primera promoció del Cicle Formatiu de Grau Superior d’orientació agroecològica i acció climàtica, en formació dual. No és encara un títol oficial. Passaran anys fins que el Ministeri d’Educació i Formació Professional doni el vistiplau a un programa definitiu, però és el primer pas, talment com va passar amb el grau mitjà. La Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica ja ha demanat a l’INCUAL (Instituto Nacional de Cualificaciones) que revisi els estudis de la família agrària i que permeti l’oferta d’un grau superior.

Mentre això no passi, el Departament d’Educació ha aprovat una adaptació curricular del Cicle Formatiu de Grau Superior en Paisatgisme i Medi Rural. És a dir, el paquet de 360 hores que cada centre pot modular dins el programa d’aquest cicle s’adequara a la formació en agroecologia i acció climàtica.


Una formació ajustada als perfils professionals necessaris

Ernest Valls, director de l’Escola Agrària de Manresa, explica que “actualment hi ha set escoles públiques que ofereixen la formació de grau mitjà en agroecologia, però l’alumnat no té una continuació en aquesta especialització perquè no hi ha grau superior. Els perfils que en surten són de persones que poden fer la feina d’operari o portar petites finques, i treballar com a autònom o autònoma. És una qualificació més pràctica que de gestió. El cicle superior està pensat per aprendre a gestionar un equip de treball en explotacions més grans, ja siguin cooperatives agràries, finques agroramaderes, vitícoles…”

És en aquest marc que el coneixement s’orienta cap a una visió agroecològica i d’acció climàtica: “Produir, però tenint en compte la petjada ecològica en el procés productiu, incorporant una visió àmplia de l’entorn, valorant l’impacte en el territori i no només pel que fa a recursos ecològics, sinó també pel que fa a l’organització social, aconseguint la viabilitat econòmica”, explica l’Ernest.

Joana Amador és la responsable de formació contínua del centre i també és qui ha seguit més de prop l’adaptació curricular del nou cicle superior: “Busquem que la gent torni o es quedi al territori i tingui elements per tirar endavant”. Per aquest motiu el programa inclou competències de dinamització rural i activitats complementàries que permetin dotar de valor afegit a una producció primària. “Part de l’alumnat que ens arriba a l’Escola té un perfil de neorural, que ja ha completat altres formacions i que vol anar a viure al medi rural. Són gent multidisciplinària que pot aportar una diversificació d’activitats que va més enllà del sector primari estricte. Per fer aquest repoblament necessiten tota mena de coneixements, fins i tot de gestió emocional i de grup que, de fet, són útils per a qualsevol persona, també per algú que es quedarà a la finca familiar”.

La generació energètica és un altre dels fonaments essencials de la formació proposada. “No és implícit que l’estricta producció ecològica sigui més eficient energèticament que una que no sigui certificada. Per això és molt important que es tingui un accent especial en tot el que és l’empremta energètica: parlem de la biomassa, de les energies renovables… i també de l’ús eficient de l’aigua”, detalla Ernest Valls. D’altra banda, la gestió del sòl requereix una mirada atenta i innovadora per convertir-lo en un recurs per al segrest de carboni i per a la mitigació del canvi climàtic, mentre que la resiliència a les noves condicions meteorològiques és, ja a hores d’ara, d’obligat tractament.

L’agrosofia obre una nova perspectiva

Ton Armengol és l’exdirector més recent de l’Escola. Va encapçalar l’equip del 2014 al 2020 i és la persona més propera al concepte d’agrosofia que el centre ha inclòs en el programa de cicle superior reglat, amb la idea d’oferir la part més humanista al costat de la part tècnica.

Aquesta incorporació respon a tres objectius. “Per una banda, donar una visió de diferents corrents de pensament que depassen l’àmbit agrari, però que li donen un relleu important; estem parlant de l’antroposofia de Rudolf Steiner, l’ecosofia popularitzada per Panikkar, o la permacultura. Un segon objectiu és posar en relleu i reivindicar el saber popular agrari i els seus valors associats: altruisme, cooperació, generositat, agraïment, intergeneracional, esforç, austeritat… I un tercer propòsit és donar resposta a una inquietud potser creixent a la societat, de captar la visió cosmoteàndrica de l’experiència vital, és a dir la triple faceta de l’entorn, l’humà i el transcendent, abraçant una espiritualitat laica”, explica Armengol.

En aquesta mateixa línia, per primera vegada dins la formació contínua, l’Escola ha programat un curs titulat “Agroecologia i espiritualitat”, de 15 hores, que s’iniciarà el mes de maig amb persones tan rellevants com el jesuïta Xavier Melloni. “Si pensem que una de les maneres de transcendir és meravellant-se de la bellesa, de la vida i dels processos vitals, entendrem que les persones que treballen en l’àmbit agroforestal ho tenen més fàcil, perquè estan en contacte continu amb la bellesa de la natura, dels paisatges agraris i de la vida de plantes i animals. Moltes persones han donat l’esquena a aquesta inquietud espiritual perquè tradicionalment l’hem relacionada amb la religió i l’associàvem a pecats, càstigs i doctrines; ara descobrim nous corrents que ens donen una altra oportunitat”.


Una escola que creix en tots els sentits

La posada en marxa del cicle superior exigirà a l’Escola i al seu equip docent un esforç extra d’adaptació i preparació dels nous continguts. Estem parlant d’un claustre que ara és de vuit persones –4 dones i 4 homes– i que augmentarà en dues persones més l’any vinent, sobretot si el centre pot continuar oferint el cicle de grau mitjà de manera paral·lela, cosa que a hores d’ara no està clara.

La novetat arriba quan l’Escola es troba en un moment important de maduresa: “És un ens viu, madur; som un equip que ens anem fent gran, ja tenim un bagatge i això ens dona la capacitat de veure cap on hem d’anar i a més ens dona confiança”, reflexiona Joana Amador. Aquest bagatge també té al darrere un equip de qualitat contrastada que depassa el claustre estricte i que inclou nombrosos col·laboradors i col·laboradores, tant en la formació contínua com reglada, les finques i professionals disposades a atendre les visites de l’escola i alumnat en pràctiques, i l’equip de l’associació L’Era, que s’ubica físicament dins el centre.

Dos espais, una sola escola

Aconseguir el cicle superior en agroecologia no és l’única demanda que l’Escola Agrària de Manresa ha posat sobre la taula. Una altra demanda és situar el centre en un sol espai, ja que ara està dividida en dues seus. Jaume Brustenga, professor i cap de finca de l’Escola, raona que “tenir dues seus és una pèrdua de temps”, pels desplaçaments que implica.

A la finca can Poc Oli, unes aules i uns barracons prefabricats donen cabuda a l’alumnat en les classes que tenen el vessant més pràctic. En el nucli urbà, dins l’edifici FUB1 del campus de la UVic-UCC, s’hi poden trobar altres aules, despatxos per al professorat i l’atenció administrativa.

Aquesta connexió amb el món universitari manresà té certs avantatges, explica Brustenga: “tenim la biblioteca i el menjador universitaris, s’hi accedeix en transport públic, podem llogar sales grans… però que estigués tot junt seria millor, per recursos, per cohesió, per seguiment de feines al camp…” L’objectiu: traslladar tota l’Escola Agrària de Manresa a can Poc Oli. Si finalment serà possible, el quan i el com encara queden lluny; qui sap si servirà per celebrar l’efemèride dels 55 anys. ✿

EL VESSANT INTERNACIONAL DE L’ESCOLA

Aquest 2022 és l’any de tancament del projecte europeu Organic Plus, el quart des que l’Escola Agrària de Manresa va començar la seva obertura internacional el 2008.

En aquest cas, han treballat les alternatives a diferents subministraments: coure, olis minerals, antibiòtics, vitamines sintètiques, torba, plàstic en encoixinats i adobs orgànics d’origen no ecològic. Els resultats es presentaran el mes de juny en tot un seguit de jornades tècniques ja calendaritzades.

La participació en projectes europeus aporta temàtiques que el centre va incorporant, sobretot en la formació contínua a través de cursos i jornades tècniques, però que també acaba traspuant en la formació reglada, segons explica Glòria Colom, actual responsable d’aquest àmbit.

Per al professorat també és un impuls cabdal: “T’adones de moltes coses, aprofites els viatges, i sempre agafes idees. El claustre s’ha enriquit sobre formes d’organització, de docència…, crec que no seria el mateix si no haguéssim tingut els projectes i si no haguéssim mirat que tothom s’impliqués en ells”.

La internacionalització de l’Escola Agrària, però, no gira només al voltant dels projectes europeus. La segona pota és la mobilitat de l’alumnat.

D’una banda, alumnes que decideixen fer les hores de pràctiques a empreses a l’estranger i a qui l’Escola els facilita els tràmits i els fa el seguiment (són vuit aproximadament, cada any).

D’altra banda, van a fer una part o una unitat formativa a l’estranger i visiten finques model. “Els fa conèixer realitats noves, sortir de la nostra òptica i de les nostres circumstàncies, explica Colom.


ON ESTUDIAR CICLES FORMATIUS EN PRODUCCIÓ AGROECOLÒGICA?

Ara com ara, el grau superior en orientació agroecològica i acció climàtica només es podrà estudiar a l’Escola Agrària de Manresa.
En canvi, el grau mig en producció agroecològica es pot estudiar a nou centres de Catalunya i Balears:

  • Institut d’Horticultura i Jardineria. Reus.
  • Institut Ramon turró i Darder. Malgrat de Mar.
  • Institut de Jardineria i Agricultura Les Garberes. Castellar del Vallès.
  • Institut Les Salines. El Prat de Llobregat.
  • Escola Agrària d’Alfarràs.
  • Escola Agrària d’Amposta.
  • Escola Agrària de Manresa.
  • Institut Pasqual Calbó i Caldés. Maó.
  • Institut Ramon Llull. Palma.

Los comentaris están cerrados.