L’avellaner és un cultiu molt important en algunes comarques de Tarragona, especialment el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès. A la resta de Catalunya les avellanes es coneixen sobretot per ser menjades torrades, crues o incloses en algun dolç com torrons o xocolata. Encara que les vegem totes iguals, el Banc de Germoplasma Nacional d’Avellaner té 72 entrades. Aquí en coneixerem les més representatives.
Text i imatges: Mercè Rovira, investigadora a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/88
O compra’l en format paper a
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
L’avellaner és una espècie autoincompatible, és a dir, el pol·len d’una varietat no pot pol·linitzar les flors de la mateixa varietat; com a conseqüència, tots els fruits s’originen per pol·linització encreuada. Aquest fet, juntament amb la selecció empírica feta per l’agricultor sobre avellaners originaris de llavor, és el responsable de la gran diversitat genètica que trobem en aquesta espècie.
L’observació dels materials revela una gran variabilitat en el vigor i el port de la planta (erecte, obert o caigut) i en la mida (petita, mitjana, gran) i la forma (rodona, ovalada, allargada, etcètera) del fruit, amb una closca més o menys gruixuda. Els involucres que envolten els fruits, i que s’obren en la maduració, poden ser tan grans i llargs que amaguin les avellanes, o bé més curts i més o menys dentats. Algunes varietats emeten molts rebrots i d’altres, pocs.
La forma i la mida de la fulla i la llargada i el color (verd o vermellós) dels aments també marquen diferències, de la mateixa manera que els caràcters de fenologia –època de floració, de brostada o de maduració del fruit– i les resistències al fred, a malalties o a les picades d’alguns insectes. També s’han descrit diferències en el contingut d’oli del gra, en la composició d’àcids grassos o en el contingut de minerals i polifenols.
Tota aquesta diversitat genètica és molt útil, ja que segons el lloc on es vulguin plantar avellaners hi haurà unes varietats que s’hi adaptaran més que unes altres; i també, un cop es vulgui vendre la fruita recol·lectada, s’ha de saber què demanen els diferents mercats. És important tenir en compte l’adaptabilitat de les varietats a determinats productes industrials (xocolata, bombons o torrons) depenent de les característiques físiques i químiques dels materials.
Les varietats estrella
El primer estudi que es coneix sobre varietats catalanes d’avellaner data de l’any 1922 i va ser editat per la Mancomunitat de Catalunya. Els autors, A. Trotter i A. (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
- La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
- Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
- Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/AC95
- O compra’l en format paper a https://bit.ly/AC95p
- També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/88
O compra’l en format paper a
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
