Societat transhumància i camins ramaders

La transhumància no és només una activitat ramadera que certament es practica molt poc a dia d’avui. El trasllat del bestiar des de zones més frescals a d’altres de més temperades i a l’inrevés, segons l’època de l’any, necessita d’infraestructures que resulten ser eines de desenvolupament rural a tenir en compte.


Per Eduard Trepat, Fundació del Món Rural i Marc Borrell, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.

Imatge: Mireia Vila

Els camins ramaders són la infraestructura per on es desenvolupa la transhumància, la pastura estacional que consisteix en el desplaçament de ramats de bestiar d’una regió a una altra a la recerca de pastures d’hivern i d’estiu. Tot i que les vies pecuàries per on transcorren els ramats tenen un origen molt llunyà, a Catalunya situem aquest començament a l’edat mitjana, aproximadament al segle XII, quan els grans propietaris de bestiar, els monestirs, tenien dificultats per fer pasturar els ramats depenent de l’època de l’any. Així, els monestirs de muntanya tenien dificultats per fer pasturar el bestiar a l’hivern degut a la neu permanent, i els monestirs de la plana no podien fer pasturar el bestiar a l’estiu a causa de les altes temperatures i la sequera característica del clima mediterrani. El resultat, un vincle entre diferents monestirs per compartir pastures i una xarxa de rutes transhumants ben organitzada per on mobilitzar el bestiar.
Gràcies a l’activitat transhumant desenvolupada al llarg dels anys, ramats, pastors i ramaders originaris de les valls pirinenques i d’altres zones de muntanya de Catalunya es desplaçaven arreu del país, la qual cosa tenia un impacte social, econòmic, cultural i territorial.

La minva de l’activitat ramadera
A Catalunya, l’activitat ramadera extensiva i transhumant, que no es pot mesurar amb exactitud, ha anat a la baixa en la mateixa mesura que ha anat disminuint l’activitat ramadera extensiva en general. Si ens basem en la ramaderia ovina, entre l’any 2000 i l’any 2015 es va passar de 730.000 ovelles a 324.000, un 55,5% menys. Aquesta tendència a la baixa està causada per diferents motius, com una baixada significativa en el consum de carn de corder o el poc valor que té la llana actualment, o la necessitat dels pastors de poder conciliar vida laboral i oci.
Pel que fa a la davallada de moviments transhumants, podem atribuir-la a les dificultats per realitzar els desplaçaments (camins tallats o desapareguts, pas pel mig de poblacions, dificultat en tallar carreteres per al seu pas), al menor cost que suposa fer aquests desplaçaments de manera motoritzada i a la dificultat de trobar pastures d’hivern a les zones baixes degut a la intensificació de l’agricultura.
En aquest escenari més aviat negatiu, hi ha estudiosos que argumenten que la transhumància…

Pots llegir l’article sencer a ramaderia_75

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital