.

Sobre el sofre i la seva versatilitat

Els dos grans minerals usats en agricultura ecològica són el coure i el sofre. Molt se’n parla, de la insubstituïbilitat del coure i de la seva acció de cremat dels embrions de les espores dels fongs que afecten les plantes; una acció preventiva prou segura però amb l’enorme problema que el coure no es degrada en ser un metall pesant. Tanmateix, si no surt cap producte nou, del coure no en podem prescindir. El sofre també ens resulta imprescindible i té l’avantatge que no presenta les contrapartides del coure. L’apliquem com a fungicida, com a acaricida i també com a esmena del sòl. Com ho podem fer per ajustar les dosis i optimitzar les aplicacions? Quines diferències hi ha entre el sofre mineral i el que prové de les petroquímiques? Quins tipus de sofre hi ha en el mercat?

Miquel Serra, assessor de l’Associació de Producció Ecològica de Mallorca.

A més del coure, el sofre és l’altre mineral clàssic més emprat al camp. Probablement el més antic. És una substància química amb activitat sobre oïdis i altres ascomicets que envaeixen superficialment l’hoste, al menys en alguna de les etapes del seu cicle biològic. També s’empra contra monília, lepra, roia, etcètera; i sobre àcars, especialment espècies fitòfagues de les famílies Eriophyidae, Tarsonemidae, Tenuipalpidae i Tetranychidae. Secundàriament pot combatre primers estadis de trips.

Actua per contacte directe i a distància mitjançant els compostos gasosos que emet; a diferència del coure –que actua com a preventiu–, el sofre és curatiu, donat que afecta aquells fongs que estan a l’exterior de la planta. Provoca una autointoxicació del miceli i bloqueja diversos mecanismes metabòlics.
L’acció preventiva del sofre es manifesta sobre els conidis abans i durant la germinació. Dosis molt baixes sobre la vinya creen un medi hostil a la germinació de conidis i a l’extensió del miceli. No té acció bactericida.
En el medi es produeix una lleugera oxidació a òxid volàtil, mentre que al sòl la degradació té lloc per acció microbiana.

El sofre com a esmena al sòl

Per altra banda, el sofre també és un element bàsic per a la planta. Intervé en la formació d’aminoàcids, en la formació de substàncies d’autodefensa i al gruix dels teixits afegint una important protecció vers els agents climàtics adversos.

Normalment no s’empra com adob, ja que s’entén que entre el que hi ha al sòl i l’incorporat per les restes de cultiu i els fems o els adobs orgànics és suficient. Però, certament, a les terres amb pH bàsic són interessants les aplicacions amb sofre (…)

Aquest article encara no està disponible en format digital.

Los comentaris están cerrados.