A Mallorca, un projecte impulsat des de l’associacionisme està aconseguint millorar la qualitat del gra que s’utilitza per a consum humà i per a pinsos. L’Associació de Varietats Locals de Mallorca, conscient de les dificultats de la pagesia per netejar de manera prou qualitativa el seu gra, està tirant endavant Sa Porgadora, una instal·lació que permet obtenir graus de puresa elevats tal i com exigeix la indústria processadora i, de passada, poder mantenir les varietats tradicionals.

Per Aina Socies, de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca. @varietatslocals

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Fins avui dia, no hi havia cap centre de neteja de gra ecològic i de varietats locals a Mallorca ni a les Illes. El sector agrari té dificultats per obtenir gra per a sembra entre altres factors a causa del minifundisme i de la utilització de la mateixa maquinària de sembra i recol·lecció de gra per a diferents finques, cosa que provoca la mescla de diferents espècies en detriment de la conservació de les varietats en la seva puresa.

En paral·lel, hi ha un increment de la demanda de farines de varietats locals i ecològiques per a fer pa que topa amb la dificultat de pagesos i fariners per a obtenir cereals seleccionats per al consum.

Per això s’ha posat en marxa un projecte pilot per a la innovació del servei de gestió i neteja de gra existent, donant un nou espai per a millorar la qualitat del gra de varietats locals i ecològiques. Es tracta de Sa Porgadora, una iniciativa de l’Associació de Varietats Locals de Mallorca.

Entendre el context per a entendre la iniciativa

Ens trobam en un context en què la indústria processadora de grans –tant per a la producció de pinsos i farines per a animals com per a l’elaboració de farina i l’obtenció de llegums per a consum humà– requereix una matèria primera neta d’impureses que podrien perjudicar el producte final i disminuir-ne la qualitat. Actualment, a Mallorca, és complicat arribar a un grau d’uniformitat i de puresa competitiu atès que la majoria de pagesos no tenen les eines per aconseguir-ho. Tot i l’existència de porgadores en certs punts de l’illa, no totes elles proporcionen el grau de neteja necessari.

La neteja del gra no només és important pel que es pugui aconseguir com a producte final, sinó que és un procés clau per preservar la biodiversitat cultivada i també per fomentar l’autonomia dels pagesos i, per tant, la sobirania alimentària

És sabut que, actualment, algunes lleguminoses o alguns cereals estan a punt de desaparèixer, ja que no tenen sortida comercial a conseqüència de la falta de maquinària de neteja. Hi ha un mercat que valora aquestes varietats i que valora la producció de productes ecològics. En el cas que ens ocupa, pareix que hi ha demanda en poder elaborar farines de cereal i en poder vendre llegum local. Així, podem dir que existeix un cert potencial en aquests tipus de producte, però sense les eines necessàries s’encareix molt el cost de producció.

El 2018, l’Associació de Varietats Locals de Mallorca –amb la col·laboració de la cooperativa Camp Mallorquí Fruits– va obtenir una ajuda econòmica del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) per habilitar i millorar l’espai de neteja del gra que la cooperativa té a Sineu. L’objectiu és aconseguir un volum d’unes 700 tones de porgat de gra, entre cereal –tant per a farina com per a sembra– i llegum per a animals, per a consum humà i de sembra.

Un projecte que es va fent gran

Enguany és la tercera campanya del servei de porgat del projecte pilot. Els dos anys anteriors hi ha hagut molta feina de coordinació amb la cooperativa Camp Mallorquí Fruits, així com per aconseguir destinar una persona exclusivament a la neteja de gra per als pagesos que necessitin aquest servei.

Tal com es pot veure al gràfic 1, abans del projecte pilot, l’ús de la instal·lació era mínim, ja que tant el 2017 com el 2018 només es porgaren 16 i 14 tones, respectivament. L’estiu del 2018, les instal·lacions es van donar d’alta al registre d’elaboradors d’agricultura ecològica avalats pel Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE) i així es va establir un protocol de neteja i d’ús de les instal·lacions per poder utilitzar-les tant per al gra ecològic com per al no ecològic.

El 2019, la modificació de la instal·lació i la incorporació de la màquina alveolar a la de garbells (que ja tenia la cooperativa) va retardar la posada en marxa del servei i tan sols es van porgar 84 tones.

Es va establir un protocol de neteja i d’ús de les instal·lacions per poder utilitzar-les tant per al gra ecològic com per al no ecològic

L’any passat, el 2020, va ser un any amb molts d’imprevistos a la cooperativa i també va fer que no es porgués tant com era previst. Tot i això, es van superar les 162 tones. I enguany, la temporada de porgada es va iniciar el 28 de juny i el servei va a molt bon ritme, tot i que l’anyada no ha acompanyat per la sequera hivernal. Destacar que l’objectiu marcat de 700 tones és difícil d’aconseguir, però amb uns quants d’anys pensam que si el servei és bo i es poden fidelitzar els pagesos que l’utilitzen, aquesta fita pot ser assolible.

Gairebé dues terceres parts del producte porgat són blats i ordis. El xeixa és majoritari entre els blats, tot i que també es porguen en menor quantitat varietats locals com el blat barba, el blat mort i el blat de la maina. En el cas dels ordis, hi ha una proporció d’aproximadament el 50% de cada varietat, mallorquí i foraster. En tercer lloc hi trobem les faves i el favó, amb un 21%, seguits dels ciurons i les guixes amb un 7%, i en darrer lloc les civades amb un 4%.

La majoria dels pagesos que han fet servir les instal·lacions estan contents amb la qualitat del gra obtingut. La maquinària que hi ha “fa molt bona feina”, opinen alguns dels pagesos.

Ara bé, una de les coses que ha costat més del projecte és el protocol de demanar cita per porgar i d’anotar les saques amb les seves dades, i tot el que és la coordinació amb l’entrega i la recollida del gra. Cal destacar que després de tres temporades pareix que el sistema està més consolidat, i que tant les persones que oferim el servei de porgat com les persones que duen el gra a porgar ja tenim més per mà el que s’ha de fer i com s’ha de fer. Ara falta acabar de consolidar el projecte i fer-lo viable. ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/