La Rocío Moreno té una energia especial. Potser és l’energia de qui fa allò pel que ha nascut, de qui estima la seva feina i en fa la seva vida, lligant un entramat que fa difícil distingir on acaba la professional i on comença l’altra Rocío, l’activista, la mare, la companya. “La tierra en el alma, el viento en el pelo, el ganado en el corazón”, diu el jersei que porta, signat per Ganaderas en Red. Amb la seva parella, el Jep Buenaventura, formen equip per tirar endavant un ramat d’ovelles, un de cabres i una quinzena de vaques. Tot per a carn, tot en extensiu i, ben aviat, tot sota la certificació ecològica.

Per Alba Gros. Imatges de Marta Torrent Santarita.

La Rocío Moreno exemplifica aquelles biografies que passen del món urbà al món rural i s’hi integren totalment. Va marxar de Barcelona cap a l’Empordà, i quan va conèixer el Jep Buenaventura la seva vida es va integrar de ple en el món pagès. Confessa que tenen origens “cabreros”, però les circumstàncies els han facilitat que ampliessin l’orientació cap a vaques i també ovelles.

Quatre anys enrere, després de catorze portant un ramat de cabres, la Rocío va gestionar la seva incorporació al sector agrari com a jove agricultora, prenent el relleu del seu sogre. Les setze vaques i la seixantena d’ovelles que el pare del Jep li va traspassar es van sumar a la vintena d’ovelles que ja feia córrer juntament amb les cabres, i encara n’hi va afegir alguna més. Dona, d’origen barceloní, amb idees d’agricultura regenerativa… “Potser no sóc la jove que el Xicu esperava que fos”, diu amb un somriure, però és ben clar que se’n surt.

Bona part de la jornada de la Rocío transcorre resseguint camins de l’Alt Empordà. La seva feina és gestionar la pastura, els camps i els ramats que s’escampen entre els municipis de Lladó i Cabanelles. Parlem de cinquanta hectàrees de camps i pastures i tot el bosc que les envolta de tres finques diferents, travessades per carreteretes i camins, i esquitxades per masies abandonades.

Les condicions d’accés a la terra

La dificultat d’accés a l’aigua és probablement una de les causes principals de l’abandó de les masies que ha viscut la zona, ens explica la Rocío. Aquest és també un dels maldecaps a l’hora de gestionar els ramats en un model extensiu. Cada vaca veu aproximadament seixanta litres d’aigua per dia i cal tenir punts d’aigua escampats arreu perquè els ramats hi tinguin accés.

La sequera del darrer estiu ha estat un bon maldecap. Tant és així, que les ovelles van pujar a la Cerdanya a passar la temporada. És la primera vegada que la Rocío les ajunta amb altres ramats per anar a alta muntanya, però deixar-les a l’Empordà hauria suposat haver de comprar cisternes d’aigua, perquè les fonts s’han anat eixugant i no es pot agafar aigua del riu sense el permís de l’Agència Catalana de l’Aigua. “Aquest estiu, les pastures ben grogues, però el camp de golf (…)