Proposta per al control del margall

Posted on 24 novembre, 2023 Posted By: Alba Gros Categories: Extensius, Sin categoría

Text de Neus Vinyals – tècnica de l’Associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics

El margall és una de les arvenses que més impacte tenen en la gestió dels nostres cultius. En el número 4 del Butlletí de l’agricultura del sòl viu del mes de setembre de 2023 (i que es pot consultar en aquest enllaç), vam presentar la fitxa del margall (Lolium rigidum) per conèixer quines condicions l’afavoreixen i quines pràctiques culturals podem aplicar per controlar-lo:

Perquè deixi de créixer en els nostres camps, és útil entendre que és una planta que modifica i millora les condicions del sòl sobre el qual creix.

Què l’estimula?	Quin impacte té?
– El sòl nu amb facilitat per encrostar-se	– Cobreix el sòl
– Falta d’activitat biològica i d’estructura (terra massa fina) i excés de lixiviació de minerals i argiles	– Estructura el sòl i afavoreix l’activitat biològica a través del seu sistema radicular i de l’aportació de precursors d’humus (les seves tiges lignificades-palla) que augmenten els nivells de matèria orgànica
– Dissociació del complex argilo-húmic (CAH) que pot provocar alliberament de ferro, alumini i nitrits	– Crea un pseudocomplex argilo-húmic amb les seves arrels, que reestructuren el sòl
– Excés de nitrats degut a la forta mineralització per treball del sòl i la calor	– Actua com a bomba de nitrogen i mobilitzant minerals
– Compactació i desestructuració per pas de maquinària i sòl descobert	– La planta cobreix el sòl i actua com a descompactadora per l’acció de les seves arrels

Pel que fa a pràctiques que ens poden ajudar a desfer-nos del margall, podem citar, per una banda, la sembra de sègol. Aquest cereal podria ser un cultiu que treballés semblant al margall i afavorís el desplaçament d’aquesta arvense.

Per altra banda, en Konrad Schreiber ens proposa un itinerari tècnic per corregir la presència de margall i afavorir el seu desplaçament mitjançant dos cultius: una lleguminosa d’hivern i l’amarant o qualsevol planta dicotiledònia d’estiu que serà un excel·lent cultiu de cobertura. Ho expliquem tot seguit:

Coses a tenir en compte

Quan tinguem una elevada incidència de margall l’utilitzarem com a planta acompanyant d’un cultiu principal que collirem.

El cicle biològic del margall és el d’una planta anual; la germinació és entre setembre/octubre i mor a maig/setembre, en funció de la climatologia.

Com que tenim el terreny compactat, per afavorir-ne la descompactació podem aportar bacteris làctics a partir de lactofermentacions, bokashi, o altres preparats. Caldrà fer-ho sempre a la tardor, amb poca llum i preferiblement quan plou. Es pot repetir de nou al desembre. En el cas de les fermentacions làctiques poden ser de lactobacils o sèrum de llet en dosis de 60 a 100 litres/hectàrea, o més si se’n disposa.

1a sembra

Abans de sembrar, trinxar el margall picant-lo o segant-lo “arran de terra”, al més baix possible.

Realitzar la sembra directa d’una lleguminosa al més aviat possible. Potser cap al novembre o abans si ho permet la pluja. Segurament la veça comuna (Vicia sativa) pot ser de les millors opcions. També la veça de muntanya o francesa (Vicia villosa), l’erb (Vicia ervilia) o l’associació veça + erb poden ser bones alternatives.

Adobat

S’aprofita per posar:

– gallinassa (30 ufN. Pot ser un altre fertilitzant orgànic granulat, per ex. de plomes),

– vermicompost microgranulat (15 kg/ha),

– sofre (en forma de SO₃assimilable o sofre elemental a 30 kg/ha )

Tot al mateix solc de plantació, amb l’objectiu d’afavorir una bona germinació i creixement de la veça perquè superi el margall al més aviat possible.

En el moment que les plantes germinin cal aportar oligoelements

I a la primavera, quan les plantes de margall fillolin, s’aconsella aportar silici (a partir d’un preparat comercial o a partir de decoccions de cua de cavall), per millorar l’eficiència fotosintètica.

Collita

La lleguminosa hauria d’estar igual o més alta que el margall, ja que tots dos han crescut junts.

El margall ha d’estar madur i ha de produir tantes llavors com sigui possible per sembrar-se per a una futura coberta verda gratuïta.

La lleguminosa ha d’estar ben triada i separada per la collitadora, per evitar recol·lectar el margall, que ha de quedar ressembrat al sòl directament.

Cal disposar d’un bon escampador de palla i palla menuda.

2a sembra

L’endemà de la collita, a final de primavera o màxim inici d’estiu, fer una sembra directa d’amarant a uns 2 quilos/hectàrea. Corronar després de la sembra, sobretot si està sec.

La llavor d’amarant és un bon aliment, molt rica en nutrients i aminoàcids essencials. Però inicialment serà molt útil per a la restauració del sòl, ja que les seves proteïnes contribuiran a crear ràpidament l’activitat biològica del sòl.

Adobat

Per afavorir la germinació i creixement d’aquest segon cultiu, cal aplicar oligoelements, aminoàcids i vitamines al mateix solc de la sembra. Com que el margall és una bomba de nitrats, serà necessari fertilitzar, per exemple amb gallinassa (30 uN), també al solc de sembra.

Val la pena observar el creixement espontani de les herbes per adoptar una estratègia de cultiu amb una dicotiledònia estival, si fes falta.

Collita

Collirem la llavor d’amarant per poder-la sembrar la següent temporada com a coberta vegetal d’estiu. Un cop collida, es pot passar el corró laminat (roller crimper) o segar la planta a la tardor i fer la sembra directa del següent cultiu.