.

La pimpinella, el colitx i la ravenissa

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten en els camps, els seus rodals o en els horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant.


Text i imatges: Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant

Amb la col·laboració de Charles-André Descombes.

La pimpinella

Nom científic: Sanguisorba minor (família rosàcies)
Nom popular: pimpinella, pimpinella petita, herba dels talls, enciam de cavaller

Ambient i cicle:
Creix tant en brolles com en herbassars, fenassars, marges de camins, prats o fins i tot roques. Aquesta gran variabilitat en termes ecològics és deguda, en part, al fet que se’n distingeixen almenys quatre subespècies diferents. En termes altitudinals es pot trobar des de nivell del mar fins als 1.500 o fins i tot 2.000 metres d’alçada. La germinació té lloc preferentment a la primavera, i es tracta d’una espècie molt resistent a la sequera.
Gestió:
En general l’espècie no suposa un problema per a l’agricultura, ja que no resisteix la llaurada i tampoc respon bé a una sega recurrent a nivell de sòl en ambients mediterranis, en comparació amb altres espècies que es desenvolupen únicament en forma de roseta basal. Per cultivar-la cal realitzar la sembra cap al mes de febrer, situant les llavors a 0,5 – 1 cm de profunditat. Un cop establert el cultiu tant sols caldrà vetllar per la perpetuació dels individus plantats, que rebrotaran any rere any. Alhora, si es deixa fructificar una part dels individus a cada primavera, es produirà la germinació espontània de nous individus. Per eliminar la competència en alçada exercida per la vegetació espontània es pot realitzar una sega durant el període hivernal o cap a finals de primavera, si bé en el segon cas la fructificació dels individus quedarà compromesa.

Usos:
Es tracta d’una espècie amb un elevat potencial d’utilització en el camp alimentari. Les seves fulles, amb un aspecte clarament decoratiu i amb un gust que recorda a la nou verda i al cogombre, són ben acceptades tant en amanida com en altres preparacions. Alhora, presenta una composició nutricional interessant atès el seu elevat contingut en potassi, magnesi, ferro, i moderat en calci i zinc; un baix contingut de sodi…

 

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital

Los comentaris están cerrados.