Oligoaliments i sanitat vegetal

Per Gemma Comella.

Per a seguir entenent la complexitat del sistema Bio-Lògic en el qual volem basar els nostres cultius, abordarem el tema dels oligoelements.

Els oligoelements són substàncies minerals presents en petites quantitats en els éssers vius. Però el fet que hi siguin en petites quantitats no fa que siguin menys importants que els macronutrients, com per exemple el nitrogen (N).

El cas és que certes observacions tècniques i científiques mostren que les plagues i malalties acostumen a atacar plantes amb un sistema immunitari feble i un creixement dèbil. En canvi, es mantindran sanes les plantes que tenen un millor creixement, és a dir, les que desenvolupen un cicle vegetatiu (biomassa radicular i aèria) i reproductiu (producció de gra/flor) correctes.

El concepte de la TROFOBIOSI, d’en Chaboussou (científic de l’INRA entre 1933 i 1976), ja ens avança idees avantguardistes per aquella època. Diu: “El que fa apetible una planta pel paràsit és la presència excessiva de substàncies solubles (sals minerals, aminoàcids, sucres reductors) dins dels seus teixits, i la insuficiència de la proteosíntesi (síntesi de proteïnes), clau de la sanitat”. Doncs com que els oligoelements són imprescindibles en el procés de la síntesi de proteïna, podem pensar que en aquesta idea d’en Chaboussou ja hi apareixen els oligoelements com a elements decisius en la sanitat vegetal i, per tant, en la producció dels nostres cultius.

Darrerament, també trobem l’obra de John Kempf, dels USA, que ens diu que la susceptibilitat de les plantes a la presència de plagues i malalties està directament relacionat amb el contingut de la seva saba en aquell moment. És a dir, directament relacionat amb el que passa a la seva fisiologia. I estableix el gràfic següent, on a mesura que es va ascendint en el triangle, la planta esdevé més vulnerable a malalties.

“Les plantes sanes poden ser completament resistents a malalties i plagues” – John Kempf –

El paper dels oligoelements

Sense oligoelements, la majoria dels processos fisiològics de la planta no es poden produir correctament. Intervenen particularment en la producció d’enzims, els quals són absolutament indispensables en les reaccions bioquímiques que participen en la síntesi de proteïnes, de sucres i altres substàncies necessàries per al bon desenvolupament de les plantes.

Qualsevol reacció biològica intracel·lular requereix energia per a tenir lloc, i s’ha demostrat que quan hi ha enzims que acompanyen la reacció, l’energia consumida és inferior que quan no n’hi ha. Aleshores, el guany energètic que es dona en presència d’enzims es podrà fer servir per a un major creixement vegetatiu i producció de fruit/gra i, per tant, per a mantenir la planta en un millor estat de salut.

Hi ha oligoelements essencials i d’altres considerats com a menys essencials. Cadascun d’ells té un paper concret, però tots ells mantenen certes relacions que els fa interdependents. És a dir, per exemple, el bor (B) només manifesta les seves propietats favorables a la sanitat de la planta quan hi ha presència de magnesi (Mg), manganès (Mn) i molibdè (Mo). Tot i així, manca encara molta investigació per a arribar a saber com s’interrelacionen.

En resum, no podem menystenir els oligoelements si volem evitar les aplicacions fitosanitàries en els nostres camps.