.

Montserrat Miralles: “El fesol de Santa Pau només es fa en terra volcànica, en cultiu de secà”

El fesol de Santa Pau té el reconeixement del segell de Denominació d’Origen Protegida de la Unió Europea, i a tot el món només es conrea en un terreny de vint quilòmetres quadrats, situats exactament a la falda del volcà Croscat, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A Can Maia, la Montserrat Miralles fa dues dècades que en fa sota producció ecològica i a més els cou i els envasa per a la venda directa.

Text i imatges de Marta Torrent Santarita

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/86
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

La Garrotxa és un territori d’unes 15.000 hectàrees que inclou onze municipis i quaranta volcans inactius, entre aquests el Croscat, d’11.500 anys i un dels més joves de la Península. El seu cràter i la lava que va desprendre ocupen una extensió d’uns vint quilòmetres quadrats. És l’especificitat d’aquest terreny de terra volcànica el que ha donat lloc a aquesta varietat de fesol, que no es troba a cap altre lloc del món.

Aquesta mongeta probablement va arribar de l’Amèrica Central a causa de l’intercanvi econòmic i la migració que existia amb Catalunya a través dels denominats indians, emprenedors del seu temps que van fer fortuna a les Amèriques i retornaren al seu lloc d’origen.

A la zona de la Garrotxa, el segle XVIII els cultius eren majoritàriament tradicionals típics de la Mediterrània, com el blat, les oliveres o la vinya. El segle XIX apareixen altres cultius com el blat de moro, la patata, el fesol, el sègol, la civada, l’ordi i el blat negre.

Els tractats generals sobre l’agricultura de la zona suggereixen que és durant els segles XVIII i XIX quan es consolida el cultiu de la mongeta (fesols) de Santa Pau. De fet, el segle XIX aquesta mongeta ja gaudia de molt renom. Fins i tot existeix una carta de 1854 que el governador civil de la província de Girona va dirigir a l’alcalde de Santa Pau en què li demanava una mostra del fesol per portar-la a l’Exposició Universal de París.

No era època de collita i l’alcalde es va excusar dient que no disposaven del producte; no sabrem mai si realment era així i el fesol que els quedava el reservaven per a la nova sembra o, si per alguna raó, no els venia de gust fer viatjar el fesol de Santa Pau.

La Santa Pau, una varietat volcànica

El juliol de 2015 la Comissió Europea va atorgar el certificat de Denominació d’Origen Protegida al fesol de Santa Pau. “Abans, qualsevol que vengués mongeta mini deia que era de la varietat Santa Pau, però el fesol de Santa Pau només es fa en terra volcànica, en cultiu de secà”, ens explica Montserrat Miralles, productora ecològica: “les altres poden venir d’Amèrica, perfectament, però no ho diuen”.

Montserrat Miralles i la seva parella es van instal·lar a la Garrotxa el 1996. Ella havia estudiat enginyeria tècnica agrícola i hi arribaven amb la idea de viure de la terra. Volien conrear, collir, conservar i transformar, i així poder treballar…

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/86
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.