.

Míriam Piqué – CTFC: “Ens interessen focs més petits i recurrents, no focs grans i devastadors”

Poques persones són tan coneixedores dels boscos de Catalunya, de les seves condicions i de les seves possibilitats com la Míriam Piqué, cap del Programa de gestió forestal multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

Per Alba Gros. Imatges cedides pel CTFC.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Com ha de ser un bosc?

No ha de ser només un grup d’arbres, en absolut. És molt més complex; en un bosc s’hi donen moltes dinàmiques naturals i processos ecològics. Ha de ser vital i vigorós, ha d’estar sa i ser resistent a pertorbacions, com ara malalties, plagues, incendis, sequeres, etc. També, ben divers, amb riquesa pel que fa a biodiversitat i idealment amb arbres ben desenvolupats.

Quin paper hi hem de tenir nosaltres?

Hem de fer una bona gestió sostenible i multifuncional, mantenint i millorant les funcions de provisió i eco-sistèmiques dels boscos. La seva conservació i posada en valor, i l’activitat econòmica lligada al bosc són, a més, un eix molt important per al desenvolupament rural i de les àrees de muntanya. Una correcta gestió, integrant-hi conceptes de silvicultura adaptativa i criteris de conservació de la biodiversitat, ajuda a la millora de l´adaptació als impactes del canvi climàtic (prevenció d’incendis, resistència a malalties, sequeres, etc.). Ben gestionat, un espai forestal pot complir tant les funcions productives com les ambientals i les socials.

Per què els nostres boscos cremen tan bé?

En primer lloc, perquè tenim un clima mediterrani i situacions climàtiques extremes, amb sequeres i estius molt calents amb altes probabilitats d’incendis. I en segon lloc, perquè, a causa de l’abandonament de la gestió i dels usos del bosc, tenim unes estructures forestals amb molta continuïtat vertical de combustible, amb les quals, en cas d’incendi, el foc pot passar fàcilment a les capçades i propagar-se amb virulència. Tenim continuïtat de bosc tant en superfície com en projecció vertical, dos paràmetres que fan que els boscos siguin molt propensos a generar grans focs. D’incendis en tindrem sempre, però amb una bona gestió del paisatge forestal podrem evitar que es facin tan grans.

Des d’un punt de vista de l’ecosistema, quin (…)

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.
Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat
O bé en format paper a la nostra botiga digital

Los comentaris están cerrados.