.

La malva arbòria, l’herba dels cinc nervis i el blet blanc

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten en els camps, els seus rodals o en els horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant.

Per Marc Talavera. Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant

LA MALVA

Nom científic: Lavatera arborea (família malvàcies)
Nom popular: malva arbòria, malva d’arbre, malva gran.

Ambient i cicle:

Cal destacar dos ambients principals de creixement de l’espècie, el
primer associat amb una distribució no antropogènica (és a dir, no
vinculada a l’acció humana), i l’altre associat a les activitats humanes.
El primer són els penya-segats i zones rocoses litorals, especialment
aquells ens els quals nidifiquen o reposen importants colònies d’aus
marines, ja que es tracta d’una espècie de caràcter nitròfil, per ser
més exactes, de caràcter ornitocopròfil (és a dir, que es veu afavorida
pels excrements de les aus). En conseqüència, esdevé molt abundant
en petites illes situades prop del litoral, com les Illes Medes.

El segon ambient on la trobem són les zones agrícoles de l’interior, especialment
associades als masos, on l’espècie s’hi va plantar, ja fa més d’un
segle, amb finalitats ornamentals i per ser utilitzada en alimentació
ramadera (les fulles es donaven al bestiar). Degut a la fertilitat i elevada
concentració de nitrogen de moltes zones agrícoles, l’espècie
s’hi ha adaptat perfectament i allà on va ser plantada forma petites
poblacions que es perpetuen en el temps. Difícilment es troba per
sobre els 600 – 700 metres d’altitud.

Gestió i cultiu:

La germinació té lloc preferentment a principis de tardor, tot i que
també es pot produir a principis de primavera, i per tant cal realitzar
la sembra cap al mes de d’agost – setembre, o bé al febrer, situant
les llavors a 0,5 – 1 centímetres de profunditat. Un cop establert
el cultiu, tant sols caldrà vetllar per la perpetuació dels individus
plantats, els quals generaran un gran nombre de llavors que faran
que, si l’ambient és l’adequat, cada any germinin nous individus que
aniran substituint els que progressivament morin. Es tracta d’una
espècie molt resistent a la sequera. Donada la seva gran alçada, un (…)

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital

Los comentaris están cerrados.