.

L’optimització de l’ús del rascle de pues flexibles

En cultiu ecològic d’extensius és molt habitual utilitzar el rascle de pues flexibles. En
aquest article, l’autor ens explica el resultat d’experiències destinades a conèixer quina
és la millor manera d’optimitzar-ne l’ús: profunditat, moment del cicle del cultiu i
moment del cicle de les adventícies.

Per Gabriel Pardo Sanclemente. Amb la col·laboració d’Alícia Cirujeda

El rascle de pues flexibles és un arreu del tractor
utilitzat per a desherbar. Consta de varis mòduls
independents que sostenen llurs fileres de pues,
elaborades a partir d’un aliatge que n’afavoreix la
vibració quan són arrossegades sobre el sòl.

És una eina molt coneguda en països del nord d’Europa,
on se n’han dissenyat des de fa dècades,
ja que les aigües subterrànies, sovint l’única font
d’aigua potable, han hagut de ser protegides i s’hi
ha limitat força l’ús d’herbicides i de fertilitzants
des de fa molt temps.

A l’Estat Espanyol és una eina mitjanament coneguda en agricultura ecològica,
especialment en cultius extensius de secà.

Com podem utilitzar el rascle de pues
flexibles en cereal d’hivern al secà

En cultius extensius, convé destacar l’ús del rascle
de pues flexibles com una mesura directa
d’actuació quan el cultiu ja està implantat i s’observa
infestació d’adventícies. Aquesta eina té
força acceptació en agricultura ecològica ja que,
a la pràctica, la seva utilització és l’única mesura
directa de control en cultius extensius sembrats
en tota la superfície del terreny.

El rascle de pues permet eixarcolar cultius tan diferents com ara
els cereals d’hivern, el blat de moro, les faves, els
pèsols, les veces, etc., fins i tot les liliàcies i el safrà,
i, en un estadi precoç, també les adventícies.
Treballa el sòl a poca profunditat (fins a cinc centímetres),
les herbes anuals són enterrades i/o arrencades
i exposades a l’aire, al sol o a les gelades.Ara bé, requereix que no hi plogui ni s’hi instal·li
la boira després d’haver-s’hi realitzat l’actuació,
situació freqüent en els secans semiàrids.

En cereal d’hivern, amb una sola aplicació
a l’inici de la guaixada se sol obtenir una bona
relació entre control i danys al cultiu. No hi ha
una regla fixa, però malgrat que unes passades
suplementàries, lògicament, aconsegueixen un
millor control, també incrementen els danys al
cultiu, raó per la qual no se sol obtenir més collita
(és possible fins i tot que se n’obtingui menys) i (…)

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital

Los comentaris están cerrados.