Tothom ho sap: esquilar les ovelles repercuteix negativament en el balanç econòmic d’una finca d’oví. Si en la primera meitat del segle passat i segles anteriors, la llana era un recurs que contribuïa a l’economia familiar de les explotacions ramaderes, ara s’ha convertit en un maldecap. La seva venda no compensa el cost de la feina de la ‘patrulla’ que esquila i aquesta situació només fa empitjorar la ja compromesa viabilitat de molts ramats d’ovelles. A Mallorca, un estudi ha analitzat les possibles sortides d’aquesta matèria, que van molt més enllà del sector tèxtil.

Text: redacció. Imatges: Magdalena Adrover – Associació Producció Agrària Ecològica de Mallorca

El 2021, a Mallorca, el preu pagat al pagès o pagesa per a la llana va tocar fons: 0 euros/quilo. No podia anar més avall. Veníem de l’estat d’emergència sanitària per la COVID, que va fer tancar fronteres al mercat xinès –el major importador- i l’any següent la llana encara estava acumulada als magatzems. Amb aquest excedent de matèria primera, els preus van estavellar-se. No devia ser cap sorpresa, perquè els imports que s’estaven percebent les temporades anteriors ja eren prou decebedors. Després que el 2015 i el 2016 arribessin a gairebé 0,50 euros/quilo, el preu va baixar en picat a menys de 0,30 el 2017, va tocar fons el 2021 i aquest 2023 s’ha pagat a 0,05 euros.

El preu que els ramaders perceben per la llana està totalment condicionat pel mercat global, on ha de competir amb altres llanes més fines que tenen més bona valoració en el tèxtil. En general, la de la península i la de les Illes és gruixuda i no pot situar-se en una posició privilegiada. La que té més sortida és la llana merina (a la península), que tampoc s’emporta cap extra de preu: es paga a 0,6-0,8 euros / quilo. Xina i Austràlia, que són els principals països productors, marquen la pauta mundial. La Xina, a més, també és el país que més n’importa i és on va a parar la major part de la producció estatal (…)

Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/92iquiosc
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/92botiga
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/