L’hort i el seu ecosistema a l’estiu

Entrem a l’hort de l’estiu podent gaudir del fruit de les esforçades tasques de sembra i trasplantament realitzades durant la primavera. Arriba una època en què la feina que cal dedicar a l’hort i a la cuina és notable però enormement agraït.

Text i Imatges: Jesús Vegas i Miquel Macias i Arau | Il·lustracions: Begoña Carrillo i Blanca Martí de Ahumada.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/88
O compra’l en format paper a
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Diàriament i al llarg de tot l’estiu, l’hort ens proporciona gran quantitat d’aliments de les diverses varietats d’hortalisses i fruites que consumim crues en amanides o cuites en forma de cremes, bullides, al forn, etc. I amb els excedents fem conserves, confitats, assecatges, congelats, melmelades, compotes i almívars per omplir el rebost per a tot l’any.

SEMBRA I TRANSPLANTAMENT

Al llarg de tot l’estiu, intercalades en el temps per tal de tenir collites esglaonades, anem fent sembres directes al terra de diferents hortalisses: mongetes de mata baixa, del cuc i grogues, raves i enciams d’estiu. Al juny sembrem les mongetes de mata alta de la varietat perona i al juliol els fesols del ganxet i les mongetes del Carme, les darreres de la temporada, aprofitant que tenen un cicle de desenvolupament més curt.

A meitat d’estiu, entre els mesos de juliol i agost, arriba el moment de sembrar la gran majoria d’hortalisses per a collir i consumir a la tardor i a l’hivern: apis, bledes, bròcolis, bròquils, cols, coliflors i porros. També els enciams d’hivern: llengua de bou, orella d’ase, fulla de roure, tres caps, del frare i les escaroles de cabell d’àngel, que trasplantem a finals d’estiu quan les temperatures més suaus impedeixen que espiguin prematurament. Per resguardar els petits plançons d’animalons com insectes, cargols, llimacs o ocells improvisem un petit umbracle amb vares tendres d’avellaner. Com que en aquesta època la temperatura és molt elevada, en comptes de plàstic, el cobrim amb malla d’ombreig. Quan els plançons assoleixen la mida idònia els trasplantem al seu lloc definitiu. Directament al terra sembrem la resta d’hortalisses: espinacs, naps, remolatxes, pastanagues i raves negres.

A principis de setembre arriba l’hora de sembrar les cebes de Figueres. Preparem un tros de terreny amb compost ben madur, el reguem, escampem generosament les llavors i, per últim, les cobrim amb una capa lleugera de compost. En aquestes mateixes dates trasplantem les maduixeres. Seleccionem els estolons més ben arrelats, els tallem i els trasplantem al nou emplaçament. Fem el mateix amb els fillols de les carxoferes.

Aquest article encara no està disponible en format digital.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/88
O compra’l en format paper a
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/