.

L’hort de l’Esteve Padullés

Hi ha mil i una formes de portar un hort. De fet, n’hi ha tantes com hortolans i hortolanes. Cadascú s’ho fa com pot i més o menys com vol. Però certament alguns criden més l’atenció que altres. Aquest estiu hem visitat l’Esteve Padullés, expert en herbes remeieres, guia de natura i hortolà com n’hi ha pocs. Entrar al seu tros és entrar en un univers d’imaginació, saviesa i, sobretot, moltes herbes!

És Sant Fermí. Fa una calor que bull el terra i nosaltres no tenim res més a fer que trobar-nos amb l’Esteve Padullés a Sallent per anar a veure el seu hort i perquè ens expliqui la curiosa forma que té de gestionar-lo. Ens espera apiadat a l’ombra de l’església del poble i quan ens rep ens confessa que li fa la impressió d’estar complint una penitència. Més de 40ºC ens envolten durant el dia de més calor de la primera onada que vam patir el juliol. No ens ofereix bones perspectives d’entrada: “Veniu al pitjor moment, les plantes estan rostides de calor!”. Malgrat tot, no tenim cap intenció de fer marxa enrere.

L’hort, afortunadament, és ben a prop, en un espai entre la serra i la riera, en un clot que s’anirà estrenyent a mesura que avancem la visita. El primer que veiem són les eres de l’hort d’hivern que, com observem ràpidament, és el més exposat al sol (per això és el d’hivern). Ens refugiem sense badar a l’ombra d’un saüc. A la nostra esquerra s’aixeca un marge enfilat de pedra i a la nostra dreta hauríem de veure un marge avall i un fil d’aigua si sortegéssim la vegetació.

“Aquí aquest any hi he fet pèsols, tirabecs i segons com ve l’estiu també hi faig mongetes de Cornet, que són ben grogues, per coure seques. Quan vaig conèixer aquesta varietat, era un any com aquest i vaig veure que era molt soferta, va aguantar molt bé. La vaig fer a la primavera i sobre rostoll. Quan l’estiu és frescal, com el de l’any passat, t’asseguro que les veus créixer, com s’enfilaven! Estava tan ufanosa que quan els cargols van clivellar totes les fulles encara em van fer un favor, així els va entrar més el sol; però la tavella és tan dura que no la van ni tocar”.

Pots llegir aquí tot l’article: peu_al_tros_61.pdf

Text: Alba Gros, amb la col·laboració de Jaume Brustenga. Imatges de Pedro Antonio Pérez.

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí.

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.

Los comentaris están cerrados.