.

L’editorial del #85. Recarbonitzar el sòl

Fa anys que ens ho diuen i fa anys que no en fem cas. Qui més qui menys contribueix a augmentar els gasos d’efecte hivernacle i al conseqüent canvi climàtic. Agafem el cotxe, fem servir el tractor, utilitzem dades en línia (també gasta energia!) i estem integrats en major o menor grau en la societat del consum. Hi ha qui se n’intenta mantenir al marge, però és difícil no deixar-se arrossegar pel corrent perquè és difícil la solitud del que va a la contra, i és difícil la renúncia a les comoditats i escapar del ritme de la vida moderna.

El sistema alimentari, ja n’hem parlat més d’una vegada, contribueix a aquestes emissions de gasos d’efecte hivernacle de manera important. Els combustibles fòssils tenen un preu prou assequible com perquè una pinya viatgi d’Amèrica a Europa i la puguem comprar sense esperar una ocasió especial. Els supermercats ens ofereixen els aliments envasats, multiplicant no només el cost energètic de posar-los al mercat sinó també els residus que acaben a l’abocador. I la producció agrícola i ramadera s’ha industrialitzat sense parar massa atenció als seus impactes ambientals.

És hora de cuidar la terra, de retornar tot allò que ens dona i d’alimentar-la de la mateixa manera que ella ens alimenta a nosaltres

L’evidència del necessari canvi de rumb ens ha portat a organitzar, de bracet amb altres entitats, les jornades Atmosterra, Llaurant el cel, recarbonitzant el sòl. Els dies 16 i 17 d’octubre tenim l’oportunitat de debatre amb persones del ram com podem fer virar la nau, com podem nedar contracorrent sense sentir-nos sòls i com podem articular arguments que arrosseguin altres persones i que ens ajudin a ser una força més gran, un embat, una punta de fletxa cap a la transformació imprescindible.

Des d’aquest número d’Agrocultura també hi posem un granet de sorra fent conèixer alguns pagesos que estan apostant per cultivar hortalisses minimitzant el treball del sòl. La terra, amb tota la seva riquesa, és l’altre atmosfera que no veiem, la que és sota els nostres peus, la que ens sustenta materialment i la que ens ha d’ajudar a salvar aquest planeta que malhabitem. És hora de cuidar-la, de retornar tot allò que ens dona i d’alimentar-la de la mateixa manera que ella ens alimenta a nosaltres. Anem a conèixer hortes del Maresme, del Baix Llobregat, d’Eivissa, del Baix Camp i de França perquè ens inspirin a treballar de la millor manera possible aquest recurs i tresor que és la terra que trepitgem.

Perilla que el segell eco es vegi devaluat davant dels ulls de les persones consumidores

Sortosament, sembla que la directora general d’agricultura del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya té clar el paper imprescindible del sòl en la mitigació del canvi climàtic. En l’entrevista que publiquem ens en deixa de fredes i de calentes. Ens parla del nou segell de producció agrària sostenible, el PAS, que substituirà el de producció integrada, que no ha funcionat. L’Administració ha de cercar un nou segell que empari finques que no segueixen la producció ecològica però que volen posar en valor aspectes ambientals, socials i energètics que poden aplicar. Les empreses o persones inscrites al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica el podran obtenir i afegir també a la seva etiqueta. Però igualment perilla que el segell eco es vegi devaluat davant dels ulls de les persones consumidores, que hauran d’aclarir-se entre els dos logotips. Ara com ara, la producció més sostenible que tenim al nostre país és la que compta amb el certificat ecològic que concedeix el CCPAE. Per què no créixer en ambientalment, social i energètica prenent aquesta base? És una demanda que part del sector eco està fent des d’anys enrere i permetria avançar en una sostenibilitat més genuïna sense donar peu a confusions..

En aquest número també us aportem un reportatge molt interessant sobre l’ametller ecològic. Des de Mallorca, en Miquel Serra ens situa en el que ha estat aquest cultiu per l’agricultura illenca i com s’ha transformat en els darrers anys amb plantacions amb reg i noves varietats que han desplaçat les tradicionals, molt ben valorades per la seva qualitat. Des de Catalunya, i la Franja fem una ullada a un parell d’iniciatives que també han fet una aposta clara per sistemes intensius o superintensius d’ametller. Maneres de fer més rendibles les finques i els cultius. I això també és producció ecològica; ara bé, serà sostenible amb el canvi climàtic que ens ve i que ja ens avança èpoques de forta sequera?

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.