Text: Gemma Comella a partir del butlletí núm. 66 LVH Dream Team ABC.
Amb la col·laboració de Neus Vinyals i Josep Ramon Sainz de la Maza
El sofre (S) és un element a voltes oblidat a l’hora de fer aportacions fertilitzants al sòl. Per ell mateix no sembla ser considerat un fertilitzant. En canvi, res és més allunyat de la realitat.
El sofre intervé en un gran nombre de funcions metabòliques dins dels éssers vius, ja que forma part de les proteïnes. Concretament, es troba dins els aminoàcids, just al costat del nitrogen (N). Per tant, quan pensem en nitrogen, cal que pensem també en sofre.
El sofre intervé en un gran nombre de funcions metabòliques dins dels éssers vius, ja que forma part de les proteïnes. Concretament, es troba dins els aminoàcids, just al costat del nitrogen (N). Per tant, quan pensem en nitrogen, cal que pensem també en sofre.
La història de la biologia té una estreta relació amb el sofre. Per començar, fa 3.700 milions d’anys, en la fase de naixement de la Terra, els sulfats SO4 van ser un recurs important per al desenvolupament de determinats bacteris. Després, amb el temps, el sofre es començà a combinar amb el nitrogen per a la formació dels aminoàcids. Així, avui en dia podem dir que el sofre és un element implicat en la formació de l’ADN, en la producció d’enzims i en la salut dels teixits de l’organisme (formació dels ossos, tendons i cartílags), així com per les funcions antiinflamatòries.
De fet, el sofre és present en tota l’activitat biològica del sòl. Però alerta! Se sap que a altes dosis té també funcions antimicrobianes. No el podem aplicar indiscriminadament.
Relació entre sofre i nitrogen
Cal imaginar-nos el sofre com un element completament lligat al nitrogen dins els cicles biològics. Vegem el perquè.
Les molècules orgàniques que componen tots els teixits vius es poden agrupar en tres grans categories:
- Sucres i pigments o glúcids (CHO)
- Olis i greixos o lípids (CHO)
- Proteïnes (CHONS)
Els dos primers grups, glúcids i lípids, estan formats per àtoms de carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O). I el tercer grup, el de les proteïnes, a banda de C, H i O, també està format per nitrogen (N) i per sofre (S).
Així, les molècules orgàniques que constitueixen els teixits vegetals són formades per C, H, O i N en un 95%. I en el cas de les proteïnes, cal també la presència del S.
Copyright: Nadine Cantaloube, Formadora bioquímica, coautora del llibre “Les arbres, entre visible et invisible: s’étonner, comprendre, agir”. Actes Sud. 2021.
Les proteïnes són fonamentals en totes les funcions vitals dels éssers vius, i estan formades per una vintena d’aminoàcids, uns quants dels quals contenen sofre. És per això que el sofre és tan necessari com el nitrogen, i la proporció entre la presència d’aquests dos elements N/S s’estima que és de 10/1.
Fertilització amb sofre
Després del N, P i K, el sofre (S) és el 4t element més important per les plantes. Darrere seu venen el calci (Ca) i el magnesi (Mg).
En els darrers 60 anys, en general no ens hem preocupat de fer aportacions de sofre, perquè semblava que ja hi havia prou entrada d’aquest element als sòls deguda a la contaminació fruit de la crema de combustibles fòssils: les emissions del transport, les calefaccions, la indústria, etc. Però ara ja fa un temps que amb els sistemes de filtres en l’ús de carburants i en les xemeneies de les indústries, s’han reduït aquestes aportacions “espontànies”.
Els símptomes de carència de sofre són molt similars als de carència de nitrogen: decoloració de la fulla en un to verd clar. Es manifesten per rodals que podem observar a les parcel·les, i acostumen a ser més presents en sòls lleugers, arenosos i lixiviables.
Les dejeccions de granges en contenen d’1 a 3 unitats per tona en forma de SO3 (triòxid de sofre). La gallinassa és la que en conté més quantitat. Les quantitats recomanades per a completar les necessitats dels cultius es troben entorn les 80 – 100 unitats (quilos) de SO3/hectàrea i any.
Tot i que les anàlisis de sòls ens permeten tenir una aproximació del sofre que conté el nostre sòl, és amb les anàlisis de saba que tindrem un valor més concís per saber si la planta està ben alimentada en aquest element.
Als nostres sòls hi trobem sofre mineral, en forma de sulfat (SO42-) que prové naturalment de la mineralització, i en un context en què hi ha humus i biomassa viva en el sòl, una part d’aquest sofre quedarà immobilitzat per la mateixa microbiologia, i és per aquesta raó que ens caldrà fer algunes aportacions de sofre en alguns casos.
Hi ha bàsicament dues formes de fertilitzar amb sofre:
- El sofre elemental (S)
- El sofre en forma sulfatada(–)
El SOFRE ELEMENTAL, en ser aplicat al sòl, serà de mica en mica oxidat i esdevindrà una forma sulfatada (SO32-). Aquest sofre elemental cal aportar-lo en el moment de la sembra en conreus extensius. El seu efecte acidificant permet que en sòls bàsics com els nostres, el fòsfor sigui més disponible, així com d’altres elements que puguin estar bloquejats per qüestions de pH bàsic.
El sofre elemental, un cop al sòl, de seguida reacciona amb l’aigua (la saó) i l’oxigen per a transformar-se en àcid sulfúric. D’aquest àcid sulfúric podem esperar dos recorreguts diferents. D’una banda, més tard, i en presència de carbonat de calci, formarà el sulfat de calci, la qual cosa estimularà l’activitat microbiana del sòl. I és que el carbonat càlcic (calcària activa) limita més l’activitat microbiana que no pas el pH del sòl.
I, d’altra banda, pot ser que l’àcid sulfúric torni a reaccionar amb l’aigua i els sulfats (amb dues càrregues negatives) captin els àtoms de calci (amb dues càrregues positives) per acabar formant sulfat de calci. En aquest cas, s’alliberarà el complex argilo-húmic dels àtoms de calci retinguts i que ocupen espai on hi podria haver altres bases interessants.
Sigui com sigui, el sofre elemental arriba a sulfat de calci, la qual cosa ajuda a la vida del sòl.
El sulfat, format a partir del sofre elemental, aportarà oxigen al sòl, la qual cosa estimularà la vida microbiana. Aquest fenomen, juntament amb la baixada de pH del sòl que provoca, farà més assimilable el fòsfor, el potassi, el ferro, el manganès, el coure, el bor, etc.
Les FORMES SULFATADES que combinen el sofre amb altres elements (sulfat de calci, sulfat de potassi, sulfat d’amoni…) és una altra manera d’aportar sofre al sòl.
| Forma | Composició | Efecte | Acceptat en PAE |
| Sulfat amònic | 21 %(N) et 60 %(SO3) | Fertilitzant tipus estàrter, que afegit a finals d’hivern ens donaria una empenta al cultiu en el seu moment de creixement. Reacció acidificant. | No |
| Sulfat de calci (guix) | Sulfat de calç de composició variable 30 %(CaO), 40 %(SO3)sulfat de calç de composició variable 30 %(CaO), 40 %(SO3) | No recomanable en terres calcàries. Màxim 300 kg/ha/any. | Sí |
| Sulfat de magnesi (kieserita) | Sulfat de magnesi, 50% (SO3), 25 % (MgO), | Aporta el sofre i el magnesi, i aquest últim element juga un paper important en la fotosíntesi. Utilitzar en moderació, màxim 150 kg/ha/any. | Sí |
| Sulfat de potassi | 50%(K2O), 45 %(SO3) | Aporta el sofre i un nutrient essencial per les plantes com és el potassi, que entre altres coses regula l’obertura dels estomes de les fulles i per tant, l’evapotranspiració i la fotosíntesi (tots dos, processos clau en la vida de la planta). | Sí |
| Patentkali | 30% (K2O), 10% (MgO) i 42 %(SO3) | Sí | |
| Polisulfats | 14% (K2O) 6% (MgO) 17%(CaO) 48%(SO3) | Sí |
La recomanació és aportar els productes a base de sofre a la primavera; en canvi, el sofre elemental seria millor aplicar-lo en sembra (ja sigui en primavera o tardor). La dosi recomanada se situa com a màxim a 100-120 unitats de SO3 / hectàrea i any.
Així doncs, ara podem saber la importància del sofre a l’hora d’afavorir un sòl viu, i les diferents maneres d’aplicar-lo als nostre conreus.
