Belltall és un nucli que pertany a Passanant a la Conca de Barberà, prop de Montblanc, a la serra de Forès. A gairebé 800 metres d’altitud, destaca per la producció del que es denomina l’all de Belltall, una varietat d’all català que dona prestigi tant al poble com als productors que el cultiven. Gràcies a l’alçada en la qual es troba el poble i d’altres condicions edafoclimàtiques, s’aconsegueix un all de cabeça petita, textura fina, gust coent i saborós i un alt poder de conservació.
Text: Alba Gros i Rebeca Molero. Imatges: Fundació Miquel Agustí i Montserrat Sanchez
L’all és un cultiu molt amenaçat a causa de la seva esterilitat sexual i les malalties que es transmeten per les seves llavors. És per això que no hi ha gaires varietats, tot i que és una espècie que fa segles que es cultiva. Hi ha combinacions especials quan troben el seu territori perfecte i poden fer créixer tot el seu potencial: és el que es coneix com a genotip per ambient favorable (que en paraules planeres es refereix a l’adaptació local). Això és el que passa al poble de Belltall, on l’all és un conreu tradicional, que es fa encara de manera manual, en el marc d’un sistema cerealista de secà.
La singularitat d’un all molt valorat
L’all de Belltall és de textura fina, cabeça petita, pell vermellosa i té molt bona conservació. Tot això sempre que es faci en l’àrea geogràfica propera al poble que li dona nom. Per les seves qualitats i potser també per la seva presentació –sempre es comercialitza enforcat- és una varietat molt buscada tant per particulars com per part de la restauració.
Des del 2011, una associació treballa per a la pervivència d’aquesta varietat catalana. Són una quinzena de famílies -algunes pageses, altres no- veïnes de Belltall que, veient que el cultiu i la mena perillava de perdre’s irremeiablement, van posar fil a l’agulla per organitzar-se i aconseguir mantenir o augmentar la producció.
La Montserrat Sánchez és l’actual presidenta de l’entitat i explica que en aquell moment “el nostre objectiu era que l’all no desaparegués, perquè els pagesos s’estaven jubilant i vèiem que faltava relleu generacional que continués cultivant-lo”. A més, també volien posar-lo en valor entre la pagesia i persones consumidores, conscients que era i és un tresor únic que només elles podien preservar (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
- La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
- Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
- Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/92iquiosc
- O compra’l en format paper a https://bit.ly/92botiga
- També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
