La crema de restes vegetals: una altra oportunitat perduda

Aquest 2023 es tornaran a cremar la majoria de rostolls i restes vegetals del sector agrícola. Aquesta és la previsió després que Congrés i Senat modifiquin l’article de la Llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que ho prohibia.  La nova Llei ho reservava a certes excepcions: motius fitosanitaris i prevenció d’incendis.

Les dues cambres han fet marxa enrere després que el sector rebés amb protestes el text, perquè els suposa un cost afegit a l’explotació. Especialment controvertida era la decisió de no poder cremar quan s’arrancava tota una plantació de fruiters.

Després de la pressió del sector, tots els partits polítics van estar d’acord a entrar una esmena que retornés la situació al punt zero. El 2 de gener l’esmena entrarà en vigor i les fumeroles tornaran al paisatge agrícola del país. Més feina per al funcionariat, perquè continuarà sent necessari demanar autorització.  

Segons el diari Público, cada any es gestionen 120.000 autoritzacions per a crema de vegetals. Només les explotacions agrícoles que facturin més de 10 milions d’euros /any i tinguin més de 50 treballadors hauran de buscar alternatives a la crema.

Un esforç més que ningú semblava disposat a assumir

Concepció Cañadell és la diputada del Partit Demòcrata Català que va presentar l’esmena. Ha encapçalat la proposta de modificació a partir de la petició del sindicat Unió de Pagesos. Segons ella, “amb un sector altament perjudicat, amb ventes sota preu, no se li pot demanar més”.

La prohibició de cremar obligava a comprar o llogar una trituradora, portar les restes a una planta de tractament o a compostar-les a la finca mateix. El sobrecost que això suposava, segons algunes dades fetes públiques, s’estima en més de 1.000 euros/hectàrea. “Hi ha explotacions que no poden perdre més del que ja perden”, exclama Cañadell.

De l’impacte d’aquestes cremes sobre el canvi climàtic, Cañadell apunta que “si s’explica i si es donen recursos, el pagès és el primer interessat a aplicar mesures que beneficiïn la seva terra; però s’ha de fer certa pedagogia i donar temps perquè tothom es pugui adaptar”.

El sector no està preparat per fer aquest pas

Per a totes aquelles persones properes a l’agricultura ecològica i altres sistemes d’agricultura sostenible, la crema de matèria vegetal és, evidentment, una  oportunitat perduda de retornar carboni en el sòl i un alliberament gratuït de CO2 a l’atmosfera, que ja està prou carregada.

La Neus Vinyals, assessora tècnica de l’associació L’Era, reconeix que el sector no està preparat per deixar de banda una pràctica tan estesa i tan tradicional com és la crema de rostoll i de restes d’esporga: “Fa temps que promovem que no es cremin vegetals i per tant, la prohibició era una bona notícia; el problema és que el sector no està preparat i ha generat malestar”.

Els qui s’hi han posat més en contra argumenten que el CO2 alliberat amb la crema, equival al CO2 absorbit durant la vida del vegetal i que, al cap i a la fi, la feina de triturar o el transport a una planta de tractament també contamina per la utilització dels combustibles fòssils. A més, diuen, les cendres també actuen de fertilitzant.

Avançar cap a una gestió més sostenible

Però la Neus Vinyals matisa tots aquests punts. En primer lloc perquè “si les plantes son capaces de fixar CO2, el que ens interessa és que aquest carboni es fixi en el sòl, no que sigui retornat a l’atmosfera. Certament necessitem energia si volem triturar les restes, però ha arribat el moment de començar a prioritzar en què la invertim, i triturar restes vegetals i deixar-les a terra és una inversió, és el remei d’un malalt”.

I en segon lloc perquè “quan cremes la llenya volatilitzes la matèria orgànica i et quedes només amb la part mineral, les cendres i, en canvi, quan aportes la llenya trinxada, aportes tant matèria orgànica com part mineral”.

Una altra possibilitat és aprofitar l’energia alliberada amb la crema de les restes vegetals. En aquest sentit, Vinyals suggereix que el tronc i les branques gruixudes “potser es poden derivar cap el sector energètic, que ens proporcionarà biomassa per cremar i alhora escalfar-nos”. Està clar que ara mateix els dos sectors no estan prou vinculats per facilitar aquest aprofitament i que ambdues parts hi surtin guanyant.