.

Joan Vives: hort vivencial i benestar en un mateix espai

Fa 25 anys, en Joan Vives va decidir fer un canvi de vida total i deixar una feina fixa relacionada amb els seus estudis de llauneria i electricitat. Va agafar la finca de l’avi i va canviar el joc que tantes estones l’havia ocupat de petit, per la feina engegant un hort ecològic. Conscient que era difícil viure de la terra, sempre va complementar l’activitat agrària amb educació ambiental. Va ser un dels pioners en la promoció de l’agricultura ecològica i, després de tant de temps, hem volgut saber com la seva evolució personal ha determinat l’orientació de la finca.

Per Alba Gros.

Es diu L’Hort de la Sínia (hortdelasinia.com), i és un referent a les terres de la costa tarragonina en educació ambiental i agricultura ecològica. Va començar com tants d’altres, donant-se d’alta al CCPAE, fent cistelles, buscant-se la vida d’hortolà amb l’ajuda de la seva família, però va voler que la seva activitat tingués un altre pilar: l’educació ambiental.

Com va ser que et vas decidir per tornar a la terra en un moment en què realment s’apreciava com un mal pas?
Per mi és un projecte de vida. Era la finca de l’avi i aquí hi ha moltes vivències de la meva infància i la meva joventut. Tenia 25 anys i ja estava treballant de llauner i electricista; m’havien ofert de fer-me fix però ja ho trobava monòton. Sempre he sigut una mica cul inquiet i tenia ganes de descobrir i experimentar.

Quan vas fer aquesta tornada, vas reprendre el fil que havia trenat la teva família?
Tenia clar que volia cultivar en producció ecològica. I un pic vaig començar a posar nom a totes les coses que havia vist de petit i vaig conèixer que totes aquestes plantes i animals formen part d’una comunitat, d’un ecosistema, ja m’hi vaig enganxar i ja no va tenir retorn.

El detonant va ser fer-me soci del GEPEC. Allí vaig conèixer biòlegs, gent que estava lluitant per la conservació del territori des de feia temps. Aquí estem a la desembocadura del riu Gaià, que és un espai protegit però que ningú gestionava. Això em va fer adonar de com n’era important tenir cura d’aquest entorn. I tot el que no havia estudiat de petit ho vaig estudiar llavors, fent cursos arreu i formant-me com a educador ambiental. (…)

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital

Los comentaris están cerrados.