Itinerari tècnic de blat associat a una coberta d’alfals

En els anteriors butlletins hem anat veient com és d’important poder mantenir un sòl viu. I que per a tenir un sòl viu, podríem dir que una de les “condicions” és no realitzar un treball mecànic del sòl. També hem parlat de com mirar de resoldre la problemàtica associada al no treball del sòl, com pot ser l’aparició de les herbes espontànies, la compactació, etc.

Doncs bé, en el cas de la producció de cereals, com ara el blat, una de les idees que s’està provant és la de sembrar-lo associat a una lleguminosa permanent, donats els aspectes beneficiosos que ens ofereix aquesta família botànica.

Tot seguit us mostrem un itinerari tècnic de blat amb alfals.

OBJECTIUS:

1- Rendiment màxim:

  • Rendiment de blat: més que no pas de rendiment, parlaríem de major marge brut i menor vulnerabilitat als perills.
    • Gestionar la competència en el cultiu i en el futur.

2- Insums mínims:

  • Mínim treball del sòl, objectiu sembra directa.
    • Mínim ús d’agroquímics de síntesi per tal d’evitar els processos oxidatius i resistències.
    • Unes plantes en bon estat de salut i dins un ecosistema sa per prevenir carències, malalties i plagues.
    • Construir l’autofertilitat del sòl: ajudar a construir un sòl viu i després deixar que la biologia prengui el relleu.

CONSELLS DELS PIONERS:

  1. Cal temps abans d’aconseguir un sòl viu, i fins que no el tinguem del tot funcionant, cal ajudar-lo amb aportació de fertilització.
  2. Començar amb un sòl sense herbes inicialment.
  3. No és bo precipitar-se en la tria de la sembradora de SD, és una inversió molt elevada i cal primer haver-ne provat unes quantes.
  4. No hi ha receptes úniques, els itineraris tècnics volen ser unes línies “model” que cadascú ha d’adaptar al seu fer.
  5. Començar amb una petita superfície de la finca a fer les proves, 1 ha és una bona mida.
  6. Deixar zones testimoni per a poder comparar resultats.

TRIA DE LES LLAVORS DEL CULTIU PRINCIPAL (BLAT):

  1. Criteris generals: cicles més aviat llargs i adaptats a sembres primerenques, cama llarga (palla).
  2. No és pas mala idea barrejar varietats per a afavorir la resistència a l’ajagut i a malalties.
    1. Barrejar varietats modernes i antigues per assegurar rendiments
    2. Sembrar a densitat alta (350 – 450 grans/m2).
    3. Voldríem 300 plantes instal·lades/m2. (densitat de sembra = 300 / % taxa germinació).
  3. Criteris específics: cal treballar amb blats que coneguem mínimament, que hi estiguem avesats.
  4. Disposar de llavors micorrizades per afavorir el creixement inicial ràpid.

TRIA DE LES LLAVORS DEL CULTIU ACOMPANYANT (ALFALS):

  1. Sembra a una dosi de 15 kg/ha.
  2. Buscar una varietat amb forta dormància hivernal i talla no massa alta.

INSTAL·LACIÓ DEL CULTIU:

CAS A: Coberta d’alfals no implantada

  1. Fertilització:
    1. Fems orgànics (150 UN/ha màx)
    2. Aportació de sofre (25 kg/ha) en sòls calcaris
  2. Treball del sòl per darrer cop, si és necessari:
    1. Cultivador superficial
    2. Evitar fer terra fina, interessa un cert aterrossat per evitar certes herbes espontànies
  3. Sembra del blat
  4. Sembra de la coberta:
    1. Si es fa a eixams (a voleo), fer-ho a la primavera al més aviat possible.
    2. Si es fa amb sembradora en línia, deixar-la molt superficial.
  5. Passar el corró a menys que hi hagi massa humitat, aleshores és millor no corronar. Per això és important sembrar aviat.

CAS B: Coberta d’alfals ben implantada

  1. Sembra del blat:
    1. La millor sembradora és la de relles amb disc d’obertura.
  2. Afeblir la coberta d’alfals abans o després de la sembra del blat:
    1. Segar-lo i esbarriar-lo o bé
    2. Desbrossar-lo o picar-lo (desbrossadora de martells) o bé
    3. Passar un cultivador molt superficialment (màxim 1 cm)
  3. Passar el corró a menys que hi hagi massa humitat, aleshores és millor no corronar.

ESTRATÈGIA DE PROTECCIÓ:

  1. A la tardor, en estadi de 3 fulles és interessant aportar oligoelements.
  2. A la primavera, en estadi d’espiga 1 cm, el silici orgànic i el bor són elements que ajuden a reforçar les plantes.
  3. A l’estadi d’última fulla, segons estigui el blat, es pot fer una altra aportació d’oligoelements.

COLLITA I POST-COLLITA:

  1. Sega i afilerat: si l’alfals s’avança molt o ens depassa l’espiga del blat, aleshores podem segar.
    1. La sega es pot fer a partir d’una humitat del blat del 20%.
    2. Un cop segat, esperar entorn 3-4 dies a fer-ne la collita. Sempre amb bon temps!
  2. Collita.
  3. Picar el rostoll i la palla.
  4. Corronar.
  5. Deixar rebrotar l’alfals.